La lluita de totes les Bescansas: ser mare i treballadora

BarcelonaUn nadó de cinc mesos ha tornat a posar sobre la taula l’etern debat de la conciliació laboral i familiar. La diputada de Podem Carolina Bescansa ha sigut criticada per portar el seu fill al Congrés de Diputats, però més enllà del gest la realitat és que les dones continuen sent les que porten el pes de la criança, en detriment, en alguns casos, de la seva carrera professional. Com es pot evitar que cada cop que una dona decideix tenir un fill s’hagi de replantejar també la vida laboral? No hi ha una fórmula màgica per conciliar. La solució passa per un paquet de mesures com ara horaris més racionals, baixes de maternitat i paternitat més llargues, més escoles bressol -segons alguns, també al lloc de treball- i, sobretot, més flexibilitat de les empreses a l’hora de permetre que els seus treballadors triïn la manera de conciliar que més s’adapti a les seves necessitats.

Horaris racionals

Compactar la jornada i flexibilitzar l’horari

Per a Núria Chinchilla, directora del Centre de Treball i Família de l’Iese, hi ha tres grans problemes perquè la conciliació sigui una realitat a l’Estat: els horaris poc racionals, la falta d’ajudes públiques i la mentalitat antiga de les empreses. “Cal que apliquem horaris europeus, amb una pausa curta per dinar per poder sortir a les cinc de la tarda”, argumenta Chinchilla, que també demana que es reconegui que criar els fills “és una feina molt important”. De maneres de conciliar n’hi ha tantes com famílies, però els experts coincideixen que la clau és la flexibilitat d’horaris a la feina “per entrar, sortir i organitzar-se en funció de les necessitats”, raona Paco Abril, portaveu de l’associació Homes Igualitaris i professor de la UdG amb especialitat en temes de gènere. “S’ha de donar l’oportunitat perquè les persones puguin gestionar el seu temps a mida: potser un vol fer jornada partida i un altre no treballar durant un any”. A les empreses els surt a compte, diu, “perquè si als treballadors se’ls facilita la vida, són més productius”. Chinchilla recorda que “passar més hores a la feina no vol dir treballar més”.

Escoles bressol a la feina

Una mesura per conciliar que no genera consens

A Bescansa se li ha retret que ocupés el seu escó amb el nadó quan al Congrés hi ha escola bressol. Que les empreses tinguin escoles bressol al lloc de treball és una mesura de conciliació que desperta, però, divisió d’opinions. El psicòleg i educador Jaume Funes hi està en contra perquè considera que “prioritza” les necessitats dels progenitors però no del nen. En canvi, el pedagog Gregorio Luri defensa que “permet que mare i fill tinguin un contacte més directe”. En el mateix sentit s’expressa Chinchilla: “És bo perquè el nen està més a prop de la mare o el pare, comparteix el trajecte amb ells i es veuen sempre que volen. Caldria que n’hi hagués més”. Els experts demanen també més ajudes econòmiques per a les escoles bressol.

Una empresa que ha decidit posar una escola bressol al seu centre és l’elèctrica Holaluz. Carlota Pi, una de les fundadores i directora de màrqueting, explica que per a ells és un luxe. “Forma part de la nostra identitat, de la nostra manera de ser i concebre la vida”, diu. Reconeix que la idea al principi va generar recels, però després d’un any és “tot un èxit”. Quan hi ha vacances escolars organitzen un petit casal -pel qual contracten una altra monitora- i així els fills dels 70 treballadors de l’empresa poden passar uns dies especials i estar a prop dels pares, que no han de deixar d’anar a treballar. “Això hauria de ser el més normal del món”, assenyala Pi.

Tampoc hi ha acord sobre a quina edat els nens han de ser escolaritzats. Mentre que Luri manté que “com més tard millor” i posa l’exemple de Finlàndia, on no comencen fins als 6 o 7 anys, Funes creu que hi poden anar a partir de l’any, sempre que la llar d’infants sigui “de qualitat” i adaptada “a les necessitats del nen”.

Fa uns mesos, els pediatres van sumar-se a la polèmica recomanant no portar els nens a l’escola bressol abans dels dos anys, ja que segons ells augmenta el risc de patir malalties com la pneumònia, la bronquitis, l’otitis o altres infeccions recurrents. Ferran Moraga, president de la Societat Catalana de Pediatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, fixa els 18 mesos com una edat adequada per començar l’escola bressol, ja que és quan el nen ha acabat la primera fase de vacunacions i “està més protegit”. No obstant, creu que s’ha de valorar la situació familiar i de salut de cada nen i prendre una decisió “individualitzada”, ja que entén que hi ha famílies en què pare i mare treballen i no compten amb avis o amb la possibilitat de tercers cuidadors i “no tenen cap altra sortida”.

Amb tot, creu que per sota dels sis mesos d’edat “s’hauria d’intentar per tots els mitjans no anar a la llar d’infants”. Aquesta és l’edat mínima fins a la qual els pediatres recomanen fer lactància materna exclusiva i fins a la qual el risc d’infecció és alt. “No és el mateix un virus als dos mesos que als deu o a l’any i mig. Com més petits, la malaltia i la possibilitat que hi hagi seqüeles són més greus”, afegeix. Però no és només una qüestió de salut, Moraga afirma que el “més lògic” és que un nadó estigui amb la seva mare els primers mesos de vida. “Si fem pell amb pell quan neix, aquest contacte físic ha de continuar”, raona.

Allargar la baixa maternal

Les 16 setmanes de permís són insuficients, segons els experts

Les recomanacions dels pediatres -com la lactància exclusiva fins als sis mesos- són incompatibles amb la baixa laboral actual a Espanya, de només 16 setmanes. Hi ha consens que la baixa és massa curta. Campanyes com ara la que porta per lema Més temps amb els fills demanen allargar fins als dos anys el permís compartit per tenir cura dels fills. La campanya compta amb l’adhesió de professionals de la sanitat com el psiquiatra Jorge L. Tizón, que defensa que durant els primers anys de vida el nen necessita una o dues figures cuidadores “pròximes i estables en el temps”.

L’educador Jaume Funes creu que la baixa de maternitat s’hauria d’allargar fins als nou mesos o l’any, quan el nadó ja té “un desenvolupament bàsic”. D’altres, com Gregorio Luri, creuen que hauria de ser fins als tres anys. “La relació entre el nadó i la mare a nivell afectiu no té substitut. La criatura ha de saber que pot disposar d’un àmbit en què la seva seguretat sigui absoluta: els braços dels pares”.

Permís de paternitat

L’equiparació de baixes garanteix la igualtat d’homes i dones

Amb les dades a la mà, les que s’agafen excedències i jornades reduïdes per tenir cura dels fills són les dones i aquest és l’origen de les desigualtats laborals. Uns 10.000 homes a l’Estat van demanar reducció de jornada el 2014 davant de 250.000 dones.

Per a Paco Abril, el més urgent és allargar els permisos de paternitat, que titlla de “ridículs”. Argumenta que el fet que els homes tinguin només dues setmanes de permís envia un missatge “poc igualitari”. “És insuficient perquè els pares s’impliquin amb els fills, creïn un vincle i es reparteixin amb la parella la càrrega de la cura”, denuncia. I posa l’exemple dels països nòrdics, on el que s’està ampliant són els permisos dels homes. A Suècia, les parelles disposen de 16 mesos de prestació, que es poden repartir com més els convingui.

Aquest sociòleg defensa que els pares també volen l’oportunitat de tenir cura dels seus fills i per això hauria sigut més rellevant, diu, que el gest de Bescansa l’hagués fet un home. En tot cas, per a Jaume Funes és significatiu que encara sigui notícia que una diputada porti el seu fill a la feina: “Tant de bo la vicepresidenta espanyola hagués aparegut amb el seu fill per normalitzar que els ciutadans són pares i mares”, conclou.