Lluita a contrarellotge a València per evitar que les aigües fecals arribin a les cases

BarcelonaEls dies posteriors al pas catastròfic de la DANA pel País Valencià, els pobles es van omplir de centenars de voluntaris, amics i familiars dels afectats per ajudar-los a treure fang de les cases i els carrers. Es van formar cadenes humanes d'escombres que, a la vegada, tiraven el fang cap endavant. L'objectiu sempre era el mateix: crear un recorregut que el portés fins a la claveguera. Allà hi anava a parar aigua, fang, però també objectes, vidres i brossa. Amb els dies, cada cop es repetia més una imatge: un pal clavat sota un pam de fang que indicava que hi havia un forat del clavegueram, ja totalment ple i que no podia absorbir més fang i aigua. Ara, tres setmanes després, buidar el clavegueram és una "prioritat", en paraules de l'alcalde de Sedaví, José Cabanes.

El crit d'alerta el va fer fa dos dies l'alcaldessa de Paiporta, Maribel Albalat, avisant que les clavegueres estaven obstruïdes i l'aigua fecal arribava a les cases. "Ha vingut molta més maquinària", explica aquest dilluns Albalat. Ara bé, la situació no està, ni de bon tros, solucionada. El 50% de les clavegueres continuen obstruïdes, segons l'alcaldessa. Francisco Comes, alcalde de Massanassa, diu que cada dia estan lluitant perquè no s'arribin a taponar. De moment ho estan aconseguint. "És un no parar", afegeix el batlle de Sedaví. "Els buidem i es tornen a bloquejar. Necessitem màquines", demana. A Utiel, l'alcalde, Ricardo Gabaldón, explica que des d'un principi van contractar màquines i han evitat que la situació es descontrolés.

La crida dels alcaldes per demanar més maquinària, però, és unànime. Si no, l'alternativa és treure fang amb cubells dels soterranis i les clavegueres, una imatge que s'ha repetit al llarg dels dies. Un dels grans problemes (i per això preocupa especialment unes setmanes després) és que el fang es pot assecar i crear un bloqueig encara més gran. El crit d'alerta dels alcaldes coincideix amb la denúncia d'una empresa, Desatranques Jaén, que aquest diumenge afirmava que hi havia 800 quilòmetres de clavegueres embussades (la Generalitat no s'atreveix a donar un balanç global) i que feia dies que hi havia cent camions preparats per desembussar-les. Què faltava? Segons l'empresa, el vistiplau de la Generalitat. "Hem estat moltes hores esperant", admeten fonts de l'empresa. L'espera, però, finalment ha acabat aquest dilluns.

Quan el gerent ha atès la trucada d'aquest diari, s'estava preparant per sortir de Jaén en direcció a València amb dues bombes d'aigua (que extreuen fang i aigua per desembussar). Una comitiva que sortirà de tot Espanya i que arribarà a la zona afectada amb una primera tongada de cinquanta camions. Segons expliquen des de Desatranques Jaén, són empreses del mateix sector que compartien un grup de WhatsApp.

Bloqueig

Fonts de la conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori de la Generalitat Valenciana apunten que, davant el bloqueig del clavegueram, van fer una crida per trobar camions i bombes d'aigua. Ràpidament, descriuen, es va aconseguir una primera tanda, però es van anar oferint més empreses. Justifiquen que aquest temps d'espera era perquè, fins ara, no en necessitaven més i tots els punts estaven coberts.

Les clavegueres bloquejades es buiden, però on va a parar l'aigua i el fang? La resposta lògica és a les depuradores, però el pas de la DANA per aquestes instal·lacions també ha sigut destructiu. Segons fonts de Medi Ambient, hi ha 200 depuradores afectades i algunes han desaparegut completament. Ara, asseguren que el 80% tornen a funcionar. El problema, però, també es troba en els col·lectors, les grans canonades que porten l'aigua dels claveguerams cap a les depuradores i que sí que depenen de la Generalitat. Només a Paiporta, dels 78 quilòmetres de xarxa col·lectors, 76 quilòmetres estan afectats. Paiporta, juntament amb Ribarroja, és la zona amb més clavegueres taponades.

Segons les mateixes fonts de la conselleria, la Generalitat ja s'ha gastat 100 milions d'euros en arreglar aquests col·lectors i les depuradores. Afirmen que s'han col·locat canonades substitutives per portar l'aigua a aquelles depuradores que sí que funcionen. Posen d'exemple la depuradora de Pinedo, a l'altra banda del riu Túria i tocant a València, que ja fa setmanes que treballa per sobre de les capacitats. Normalment, l'aigua que hi arriba és gairebé cristal·lina. Ara, fa dies i dies que és completament marró.