La lluita contra les ‘fake news’ comença a l’escola
El Col·legi de Periodistes forma alumnes per ser crítics a internet
BarcelonaEl missatge “Un jove gallec punxa les rodes dels cotxes per alliberar-ne l’aire” acaba convertint-se en “Un jove gallec s’ha quedat tancat en un cotxe”. A través del tradicional joc del telèfon, en què un grup de persones es passen l’una a l’altra un mateix missatge a cau d’orella, el grup de 3r d’ESO de l’Institut Pau Claris de Barcelona acaba de descobrir en primera persona com es fabriquen i es propaguen les fake news.
El missatge real s’ha convertit en una idea modificada i tergiversada, en aquest cas perquè la informació verdadera s’ha perdut en el camí des del transmissor fins al receptor final. En altres casos, l’excés d’idees -i, per tant, la incapacitat de processar-les-és el que acaba confonent els ciutadans. Ho comproven així: un alumne es col·loca enmig d’una rotllana d’uns vuit alumnes, que llegeixen tots alhora i en veu alta diferents titulars. “Parlant tots a la vegada no he pogut entendre res”, admet l’Ali. L’Ovidi només ha percebut una paraula clara: “Només he sentit «Puigdemont»”. Aquests exercicis formen part de la sessió La premsa a les escoles, un programa que el Col·legi de Periodistes i La Caixa impulsen des de fa deu anys. En aquesta edició s’han centrat sobretot en alertar dels riscos de les fake news i la postveritat i donar eines per afrontar-los i prevenir-los.
El periodista Albert Barba dinamitza la sessió al Pau Claris, un dels 75 centres de Catalunya que participen en la iniciativa. Primer situa els alumnes: els pregunta on treballen els periodistes -“On ha succeït alguna cosa important”, respon un- i també si opinió és periodisme. “No, perquè el periodisme ha de ser objectiu”, opina un alumne. I les xarxes socials són mitjans? Després d’un petit debat, Barba deixa clar que “són una via de comunicar però no són en si un mitjà de comunicació”. Així, com que Twitter o WhatsApp no tenen per què contrastar els missatges que ajuden a propagar, és fàcil que les notícies, també les que són mentida, corrin ràpidament. De fet, Barba els explica que les fake news “no són una cosa d’ara, sinó de fa més de 2.000 anys”. “El megacrac de les fake news era Joseph Goebbels, que va ser ministre de Hitler. Ell deia que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat”, diu.
Interessos al darrere
Ara bé, que es propagui que un jove gallec s’ha quedat tancat en un cotxe i no que ha punxat les rodes dels cotxes pot no tenir unes conseqüències d’abast importants. Una altra cosa és quan darrere d’una informació falsa hi ha intencionalitat política o empresarial per manipular els ciutadans. “Durant la campanya als Estats Units es va fer viral que el papa Francesc donava suport a Donald Trump”, exemplifica el periodista. Òbviament, era mentida, però el missatge es va compartir més d’un milió de vegades a Facebook. Amb aquest pretext, Barba dona un consell: “Sigueu molt curosos quan rebeu informacions. Feu de periodistes i confirmeu abans d’escampar-les”.
El Col·legi de Periodistes considera clau educar els adolescents en aquesta matèria, tenint en compte que es calcula que la meitat de notícies que es compartiran el 2022 seran falses. “No us quedeu mai amb el que diu només un mitjà”, insisteix Barba. De fet, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i també La Caixa estan preparant una campanya paral·lela per despertar l’esperit crític dels joves davant els continguts perjudicials a internet i per empoderar-los sobre els perills del ciberassetjament o les fake news, entre altres riscos. Les dades evidencien que és un fenomen al qual cal fer front: si bé és veritat que només el 3% dels ciutadans es creuen totalment les notícies d’actualitat política que rep a través de WhatsApp, segons un estudi de la Càtedra Ideograma-UPF de Comunicació Política i Democràcia, també ho és que tan sols un de cada cinc joves espanyols de 14 a 16 anys assegura que ha rebut formació per valorar críticament la informació que corre per internet, segons un estudi de la Fundació d’Ajuda contra la Drogoadicció, Google i BBVA. El gremi dels periodistes vol, si no es poden erradicar les fake news, donar eines als ciutadans més joves per enfrontar-s’hi.