Lluís Recoder: "Una Espanya intervinguda invertiria millor en infraestructures"

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, exposa a l'ARA el seu malestar amb la manera com el govern espanyol prioritza les inversions en infraestructures. Recoder també es mostra contundent en la defensa de l'autonomia de la Generalitat en la gestió de les finances catalanes i recorda a l'Estat els successius incompliments.

Aquesta setmana el Govern ha presentat el Pla de l'Energia i el Canvi Climàtic. ¿Creu que és possible trobar 24.600 milions fins al 2020 per aconseguir que el 20% de l'energia sigui renovable?

La major part és inversió privada, i una altra part ha de venir de recursos del Govern i de l'Estat. Aquest país ha de ser perfectament capaç des de poder primar l'energia renovable fins a poder treure línies d'ajut per a eficiència energètica o per a estalvi a la llar.

La Generalitat confia que el govern espanyol reactivi les primes per fer créixer les renovables. ¿Mariano Rajoy s'ho prendrà amb interès?

Mirarem que s'hi interessi, perquè hi ha coses que no depenen de nosaltres. Hi ha qüestions tan senzilles com la proposta que els ajuntaments puguin modificar l'impost de circulació dels vehicles menys contaminants, i dels vehicles elèctric o dels híbrids, cosa que avui en dia ja es fa en l'impost de matriculació. Això permet complementar mesures que ja estem aplicant, com la bonificació en els peatges per als vehicles menys contaminants.

El pla és ambiciós. La qüestió és si és viable o no.

Estem molt compromesos en el compliment dels objectius de la Unió Europea en aquesta matèria. Estem parlant d'una reducció del consum d'energia del 20,2% de cara al 2020, d'un 25,3% de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, bàsicament de CO, i d'una participació de les renovables del 20,1%. Tot això no està gens malament. Aconseguir una societat de baixa intensitat energètica, baixa en emissió de carboni i independència energètica són els elements fonamentals d'aquest pla. El nostre compromís és l'impuls de les renovables a Catalunya, i això comporta que moltes decisions no són fàcils.

¿El moment de veure el pressupost d'infraestructures va resultar un punt d'inflexió?

Hem dedicat molt temps a la pedagogia. En matèria d'infraestructures, hi havia hagut reconeixements per part de l'Estat amb deutes contrets amb Catalunya que mai s'havien produït abans: quan la ministra Ana Pastor va venir a Barcelona i va parlar que l'Estat devia 5.600 milions d'euros en matèria d'inversions ferroviàries, en el moment de reconèixer que el pla de Rodalies havia estat paper mullat i en el cas dels accessos al port de Barcelona, reconeguts com una prioritat. Però després, quan veiem el pressupost, quedem profundament decebuts.

¿En matèria d'infraestructures es fa més evident una voluntat política d'asfíxia a Catalunya?

Si ens diuen que no hi ha recursos i esperen que amb aquesta excusa tornem a casa i callem, és que ens prenen el pèl. Sabem llegir pressupostos, hi tenim experiència. Ja hem vist que el 70% d'inversió en matèria ferroviària és per a trens d'alta velocitat, per a culs-de-sac ferroviaris, per fer el tren d'alta velocitat Madrid-Extremadura... No ens poden dir que no hi ha recursos quan veiem això i, alhora, anem a Girona i hi ha una carretera, la N-II, que està empantanegada. La intervenció del ministre [Cristóbal] Montoro al Congrés la considero ofensiva. A mi m'ofèn. Aquest home ens pren el pèl. O és que espera que fem un acte de constricció i demanem perdó, i li diguem que ja no ho tornarem a demanar. És d'una prepotència i d'una puerilitat d'arguments dir que farà el que voldrà i que la resta callem... Només li ha faltat dir que els diners se'ls gasta en el que vol. Davant d'això, presentem l'esmena a la totalitat, expressem el rebuig als pressupostos. Algun dia, en algun moment, ens haurem de plantar.

A què atribueix aquesta supèrbia?

No ha canviat res en relació al govern socialista, que feia exactament el mateix: invertia on volia i ens en deixava al marge, prescindia de Catalunya. Malgrat que s'esforcin a insistir que són els pressupostos per a la recuperació econòmica, aquests pressupostos, en matèria d'infraestructures, prescindeixen totalment de la situació de crisi. Invertir en trens d'alta velocitat fa pujar la prima de risc espanyola i, en canvi, invertir en corredors ferroviaris de transport de mercaderies la fa baixar. I quina és l'opció que tria un govern que vol fer baixar la prima de risc? Doncs inverteix allà on la farà pujar. Que el govern espanyol no tingui cap mena de dubte que si Espanya és intervinguda vindrà un alt funcionari de la Unió Europea, agafarà el pressupost del ministeri de Foment i la primera cosa que farà serà posar una creu vermella a sobre de tots els corredors d'alta velocitat. I els dirà que inverteixin allà on serveixi per portar mercaderies, per fer més competitiva l'economia.

¿S'invertiria d'una manera més lògica si Espanya fos intervinguda?

Òbviament. No tinc cap mena de dubte que una Espanya intervinguda invertiria millor en infraestructures.

¿Es creu la ministra de Foment quan diu que el corredor mediterrani és una prioritat?

La ministra ens va dir que hi hauria 1.256 milions d'euros per poder desenvolupar el corredor mediterrani. Esperem que això es concreti i volem veure-ho. A més, a la partida pressupostària del corredor mediterrani s'hi inclouen els enllaços de Madrid: Madrid-Alacant, Madrid-Castelló, Madrid-Granada... Sabem llegir pressupostos, perquè fa molts anys que ens hi dediquem.

Vostè va fer una crida a la societat civil i a l'empresariat perquè s'alcin contra un greuge que va in crescendo .

El que demano és que l'empresariat i la societat civil assumeixin la seva responsabilitat. Nosaltres no hem de dir a ningú el que ha de fer. L'única cosa a la qual em sento obligat és a posar damunt la taula que tenim un greu problema d'infraestructures, que és un element clau per garantir la nostra competitivitat i el benestar de la nostra societat, i que aquesta és una responsabilitat que el Govern ha de compartir amb la societat civil. Cadascú ha de fer la seva feina.

¿Fa una crida potser perquè li fa por que no ho estiguin fent?

No. Després de la decisió de la ministra Ana Pastor de suspendre la privatització de l'aeroport del Prat, vaig parlar amb els promotors de l'acte de l'Iese i em van dir que estaven en sintonia amb nosaltres i que farien la seva via. Quan se'ls ha fet una crida, han respost. Jo crec que davant de la gravetat de la situació també sabran respondre.

En el cas de Rodalies, els endarreriments clamen al cel.

Sí. Cada vegada tinc més clar que l'acord firmat pel govern tripartit amb el govern espanyol a l'Estat en cap moment li va passar pel cap que l'havia de complir. El nivell de compliment és ridícul: un 6,9% després de dos anys d'aplicació quan queden tres anys per al seu venciment. L'explicació és que no hi ha diners. Sí que hi ha diners, però les prioritats són unes altres. I això vol dir que, per a ells, els 400.000 usuaris de Barcelona de Ferrocarrils i Rodalies no són primordials.

¿Preveu quatre anys morts en matèria de gestió aeroportuària?

No. Esperem que el govern espanyol ens doni una resposta sobre el tema de la gestió individualitzada del Prat, però també de Reus i Girona. Aquest tema està viu i en tornarem a parlar aviat.

¿Hem paït el cas Spanair?

Sí. És un projecte que ha fracassat. Un projecte de país que volia garantir la connectivitat de l'aeroport del Prat. El buit de Spanair no està cobert. Vueling ha fet un gran esforç per la connectivitat de l'aeroport, però encara no s'ha resolt.

¿Veu com un perill real que ens intervingui Espanya?

No. Abans d'intervenir Catalunya, han d'intervenir moltes comunitats. La intervenció de Catalunya no és possible perquè l'Estat no té autoritat moral per intervenir-nos.

La percepció és que els esdeveniments s'estan accelerant.

L'Estat sap perfectament que el fet de no complir amb la seva obligació ens fa molt de mal. No només des de la perspectiva de la confiança sinó també des de la perspectiva de la capacitat financera de la Generalitat en un moment delicadíssim. Estem en una situació molt compromesa, i ens neguen el pa i la sal.

Diem que no se'ns respecta, però hi ha una altra possibilitat, que és fer-te respectar. ¿No s'acosta un cop de puny sobre la taula?

Sí. Ens haurem de plantar. Si no hi ha una correcció del rumb del govern espanyol, ens haurem de plantar, i això exigeix una reflexió.

¿Com està el pacienciòmetre del president Mas?

El president és un home molt pacient, però alhora és molt ferm en la defensa dels interessos dels ciutadans de Catalunya. No és un home que tingui necessitat ni voluntat d'amagar la realitat a la població, i si és on és, és per vocació de servei. Aquesta vocació de servei l'assumeix perfectament. I la responsabilitat l'assumeix absolutament.

¿I la societat s'ha de preparar per a un possible tancament de caixes?

Això ho han dit vostès. No podem adoptar decisions que impliquin tensar la corda amb l'Estat que no siguin seguides per la ciutadania. És imprescindible el suport del país.

¿La situació actual no fa que s'acceleri la necessitat de l'estat propi?

En aquest moment, la sensació és de frustració. El procés estatutari és un punt d'inflexió. I la sentència del Constitucional acaba de trencar el mirall en mil bocins.