TERRITORI
Societat27/07/2015

Lluçanès, comarca número 43

El sí guanya en 8 dels 13 municipis a cavall d’Osona, el Berguedà i el Bages, i obté un 70,73% de vots

Lara Bonilla
i Lara Bonilla

Barcelona“Complim els requisits per ser nova comarca”, deia ahir al vespre Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès, poc després del recompte de vots. Van aconseguir el 55,15% de participació, i van superar amb escreix el mínim del 35% que va fixar el departament de Governació perquè fos vàlid el resultat. I aquest resultat, amb un 70,73% de vots a favor, va ser convertir-se en la comarca número 43 de Catalunya. El sí es va imposar en vuit dels tretze municipis a cavall d’Osona, el Berguedà i el Bages -Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt-, mentre que el no va guanyar en els altres cinc -Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès-, que poden continuar formant part de les comarques a les quals pertanyen. Els municipis limítrofs, com Sant Bartomeu del Grau, és on hi havia més indecisos i partidaris del no. No obstant, dimecres es reuniran tots els alcaldes, ja que els municipis on ha guanyat el sí no donen per perdudes les cinc poblacions: “Aquesta història la vam començar 13 municipis i ens agradaria acabar-la els 13. Analitzarem què ha passat i si hi ha possibilitats que aquests cinc municipis no es quedin fora”, va dir Peraire.

Sentiment d’identitat

“Vols que el teu municipi formi part de la comarca del Lluçanès?” Aquesta és la pregunta que ahir van respondre 3.755 persones d’un cens de 6.810 més grans de 16 anys. “Estem molt satisfets de la participació i la mobilització”, destacava eufòric Peraire. Els partidaris del sí clamaven el fet diferencial del Lluçanès per convertir-se en comarca. “És una realitat territorial que surt als mapes des de fa 300 anys. Tenim un sentiment d’identitat del territori”, deia Peraire. A part d’això, el principal objectiu de convertir-se en comarca és racionalitzar recursos i mancomunar serveis. I els alcaldes confien que l’eina del consell comarcal que tindran a partir d’ara serveixi per tenir accés directe a les vies de finançament, que ha de traduir-se en millores en la promoció econòmica i turística, per exemple. La creació de la nova comarca, però, no serà immediata. El ple municipal de cadascun dels municipis del Lluçanès ratificarà la decisió i després la Generalitat redactarà un decret que haurà d’aprovar el Parlament de Catalunya. Abans, però, s’han de celebrar les eleccions del 27 de setembre. Així que serà el nou Parlament el que, entre moltes altres coses, haurà de donar llum verda a la independència del Lluçanès, que segueix així el camí obert pel Moianès fa quatre mesos.