El llop solitari que arriba d’Itàlia
El Govern descarta un pla de reintroducció de l’espècie a Catalunya, on se n’han detectat 15 exemplars
BarcelonaEl llop havia quedat pràcticament extingit a Catalunya durant el segle passat, però a poc a poc les proves del seu retorn augmenten. Es tracta, de moment, d’individus en solitari, i les proves genètiques que se n’han pogut fer assenyalen que han fet un llarg camí fins a tornar al Principat. Els exemplars que s’han pogut analitzar -com el que va aparèixer mort atropellat a finals de febrer a Mont-ras, a Girona- confirmen que es tracta de la subespècie italiana -el Canis lupus italicus - i no de la ibèrica, com es podria pensar per la proximitat geogràfica. “Hem comprovat la presència del llop pertanyent a la població originària d’Itàlia, que hauria viatjat d’aquest país als Alps i hauria travessat França fins a arribar als Pirineus”, explica el cap del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat, Ricard Casanovas. Aquest viatge és del tot versemblant, com corrobora el responsable de campanyes d’Ecologistes en Acció a Espanya, Theo Oberhuber: “El llop és un animal que en dos o tres dies pot recórrer 200 quilòmetres fàcilment”, sosté.
Des de l’any 2000, les proves de la presència del llop a Catalunya s’han repetit cada any en forma d’imatges captades, petjades, pèls, femtes i fins i tot algun atac a ramats. Fins al 2017 s’han acreditat una quinzena d’exemplars, 14 mascles diferents i una sola femella, i sempre se’ls ha captat en solitari i mai en manada, afegeix Casanovas. “De moment no tenim constància que s’hagi reproduït”, afegeix el líder de l’associació ecologista Ipcena, Joan Vázquez. Les zones on més se l’ha localitzat són principalment a les comarques del Berguedà, l’Alt Urgell i la Cerdanya -la zona del Cadí-Moixeró- i també al Solsonès, a l’entorn del Port del Comte. Malgrat tot, se n’han vist en altres zones més allunyades, com prova l’atropellament de l’exemplar al Baix Empordà recentment.
El departament de Territori i Sostenibilitat descarta de moment cap pla de reintroducció de l’espècie a Catalunya, com va fer-se fa dues dècades en el cas de l’os bru, que l’acció de l’home havia dut a l’extinció als Pirineus. “No hi ha cap projecte, però és bo que ens anem acostumant a la seva presència”, sosté el cap de Fauna i Flora de la Generalitat, que augura que la població d’aquest animal, com la de l’os, va a més. De fet, no es descarta que amb el temps el llop ibèric, que habita algunes zones de la península Ibèrica, pugui arribar a Catalunya com ho ha fet la subespècie que ha entrat per França. Casanovas explica que el departament treballa “en una línia d’ajuts” per finançar la prevenció en explotacions ramaderes davant d’aquest animal en concret.
El departament de Territori ja fomenta entre els ramaders tota una sèrie de mesures per reduir el risc d’un atac de llop o bé de gossos salvatges, com explica el responsable de Fauna. Subministra gossos de protecció per a ramats, fomenta l’agrupament de pastors i de ramats, així com les tanques per protegir a la nit els animals. “La ramaderia de muntanya és bàsica i ha de cohabitar amb els predadors, han de conviure”, defensa Casanovas.
Alerta pel futur del llop ibèric
El líder d’Ipcena defensa que l’associació està “encantada” amb la presència del llop a Catalunya i la seva contribució al reequilibri natural de l’ecosistema. “Tanquen el cercle, la cadena tròfica, tenen preses en abundància i no es pot discutir la seva presència perquè és una espècie pròpia i originària del territori”, apunta Vàzquez, que recorda que al llop ibèric a Catalunya “se’l va exterminar amb verí”.
A la resta de l’Estat la mobilització a favor de la protecció del llop ibèric s’ha intensificat. Les entitats ecologistes alerten d’una mortalitat molt alta, d’entre 600 i 650 exemplars morts només durant l’any passat, segons un estudi basat en dades del Voluntariado Nacional para el Censo del Lobo Ibérico y el Observatorio de Sostenibilidad. El mateix treball subratlla que hi ha moltes llacunes i que falta transparència en les dades oficials, i apunta que la xifra podria ser fins i tot més alta.
Oberhuber, d’Ecologistes en Acció, defensa que el cens del ministeri sobre la població de llop ibèric està inflada -parla d’entre 2.000 i 2.500 exemplars- perquè les manades han minvat pel que fa a nombre d’individus que agrupen.
La situació legal del llop a la península Ibèrica és “confusa”. Al sud del Duero l’animal està protegit, mentre que al nord és una espècie “gestionable”, la qual cosa vol dir que se’l pot caçar amb els controls que imposa cada comunitat autònoma. Recentment, tant a Castella i Lleó com a Madrid han crescut les veus que demanen que se n’autoritzi la caça, reconeix Oberhuber.
