El lloguer assequible: l’assignatura pendent en habitatge

La bombolla del preu del lloguer, lluny de desinflar-se, no ha parat de créixer des de l'última crisi econòmica fins aquest 2020 pandèmic, que ha frenat l’escalada. Diferents intents des de Catalunya per posar-hi fi han fracassat. Els avenços del Parlament de Catalunya i el Govern en polítiques socials han topat sovint amb obstacles al Tribunal Constitucional (TC). Sense anar més lluny, el passat 28 de gener els magistrats del tribunal de garanties del TC van tombar bona part dels articles del decret que va aprovar l’executiu català el desembre del 2019 –i que va convalidar la cambra catalana–, un text que en matèria d'habitatge ampliava la protecció a famílies vulnerables i augmentava les obligacions de bancs i fons inversors propietaris de pisos. Entre altres coses, estipulava que els grans tenidors haurien d'oferir lloguer social a les famílies vulnerables que arribessin a la fi del seu contracte, així com als ocupes en risc de ser desnonats. Va ser el PP, que ja va el va portar al Consell de Garanties Estatutàries, qui va presentar un recurs davant el TC.

A més, els jutges del Constitucional ja han admès a tràmit un altre recurs del PP, aquest contra la llei de regulació dels lloguers que el Parlament va aprovar a principis de setembre de l'any passat. La normativa no queda en suspens perquè no l'ha impugnat el govern espanyol, de manera que el control sobre els preus del lloguer a través d'un índex de referència es pot continuar aplicant mentre el TC no emeti cap veredicte. El PP i Cs, però, ja van portar al Consell de Garanties Estatutàries alguns preceptes de la llei perquè les competències sobre el preu de l'habitatge són estatals. És per això que abans que l'alt tribunal tingués damunt la taula cap recurs Unides Podem es va afanyar a instar el govern espanyol a elaborar una llei que cedeixi a les comunitats autònomes la possibilitat de declarar zones especialment tensionades i fixar criteris sobre el preu del lloguer.

Abans d’aquest estira-i-arronsa amb el TC, el Parlament ja va aprovar per unanimitat el 2015 la llei de l’habitatge, impulsada per les entitats socials per combatre els desnonaments i afrontar l’emergència habitacional, però encara hi ha dificultats en el desplegament de la llei 24/2015, que el Govern atribueix a la falta de pressupostos i recursos.

El covid fa baixar els preus

Amb tot, l’únic que ha aconseguit posar aturador a la pujada de preus del lloguer dels anys anteriors a la pandèmia ha sigut el covid, que ha causat una davallada dels preus dels lloguers d’un 9,4% durant el 2020 a Barcelona, segons el portal Idealista. Ara bé, més enllà de la circumstància pandèmica, la majoria de partits que es presenten a les eleccions de diumenge coincideixen en apuntar –almenys en el programa electoral– la necessitat de solucionar el principal problema estructural en matèria d’habitatge a Catalunya: la falta d’habitatges de lloguer social. Segons un estudi presentat a finals de l’any passat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona i diferents entitats que gestionen habitatge social, el parc de lloguer social a Catalunya se situa en l’1,6% del total (47.000 pisos), mentre que la mitjana europea és d’un 15%.