Creix la por a la lloba "seductora" de l'Empordà: els ramaders temen que es reprodueixi i els atacs augmentin

GironaFa una setmana es va saber que, per primera vegada en deu anys, una lloba rondava pel Pirineu català. La notícia va fer saltar les alarmes del sector ramader, que, els darrers mesos, ha patit atacs d'algun dels pocs llops mascles que habiten a l'orografia catalana. Els pastors amb bestiar en llibertat estan espantats i preocupats, ja que temen que la femella que s'acaba de descobrir es pugui aparellar amb els mascles existents, l'espècie es reprodueixi i els atacs creixin de manera exponencial. Segons dades del Departament de Territori, durant el 2024 els llops han matat 38 cabres, ovelles o xais, concentrats tots a Osona i l'Alt Empordà; unes xifres que doblen les de fa dos anys.

L'exemplar de lloba que ha detectat el Servei de Fauna i Flora de la Generalitat fa temps que habita a les serralades altempordaneses, però, fins ara no se n'havien pogut recollir mostres i constatar que es tractava d'una femella. Abans que es tingués coneixement del seu sexe, l'animal ja havia atacat i causat problemes a ramaders de la zona: una de les explotacions afectades és el Mas la Cloella, a Cistella, que regenta unes 160 cabres. Els seus propietaris denuncien que, des del febrer del 2023, una vintena de caps de bestiar han mort per mossegades d'aquest carnívor.

"El llop és entre nosaltres i encara que no ataqui sempre, sabem que hi és, els ramats noten l'estrès i hem d'estar sempre pendents de protegir el ramat amb els tancats, esquelles per fer soroll o collars electrònics per geolocalitzar-lo", explica Marta Solà, pastora del mas. I afegeix: "Qualsevol cabra que quedi fora del tancat és susceptible de ser atacada". Aquesta explotació s'ha fet coneguda per una notícia que explicava que la lloba havia seduït un dels gossos de pastura, que va permetre els atacs. De fet, l'altre propietari de la finca, Francesc Barbany, va explicar a RAC1 que ara intenta "cansar" el gos durant el dia portant-lo a pasturar les cabres i també s’estan plantejant esterilitzar-lo per evitar l'encreuament amb la lloba. Amb tot, Solà desvia l'atenció d'aquesta història: "És una anècdota, aquest no és el problema que patim".

El Collsacabra, epicentre dels últims atacs

Fins avui, la majoria d'incidències recents s'han concentrat als boscos del Collsacabra, a prop de Rupit, a Osona. A principis del mes de juny es van demostrar les primeres ofensives de llop en aquesta zona i, des de llavors, s'han anat reproduint. El ramader més afectat és Joan Pròsper, que, de juny a octubre, ha rebut fins a 10 assalts a bestiar que es relacionen amb el depredador cànid; l'últim, la setmana passada. En total, denuncia que ha hagut de lamentar la mort més de 80 ovelles, a més de les que han quedat ferides.

Els primers dies va rebre l'ajuda del departament d'Acció Climàtica (ara sota el nom de Territori) per protegir els animals de nit amb unes tanques electrificades, però el pastor assegura que ha estat insuficient. "En aquest mateix tancat, fa una setmana van morir dos xais i un marrà, no pensàvem que el llop vindria fins al costat de casa", lamenta Pròsper, que demana a l'administració uns tancats fixos a tots els límits de la finca. "Estem preocupats perquè a prop d'aquest mascle, a l'Alt Empordà, hi han trobat una lloba, que està molt a prop del nostre llop i també d'altres al nord de la Jonquera", avisa Pròsper. El pastor assegura que els atacs li han provocat 25.000 euros en danys i, malgrat que el departament va oferir-li indemnitzacions, va rebutjar-los perquè hi estava "en desacord".

I aquest no és l'únic cas al Collsacabra, on en les últimes setmanes s'han viscut més mossegades del llop. Fa 15 dies, per exemple, Lluci Núñez, que té una pastura de vaques, va trobar un vedell malferit. "Tenia el coll masegat, era un atac de gos o de llop, però, pel forat de les dents, tant el veterinari com els agents rurals van concloure que quasi segur que era el llop", explica. Núñez espera que l'ensurt no es torni a repetir, ja que les vaques solen anar juntes i, en grup, és poc probable que el depredador s'atreveixi a atacar. Igualment, Joan Colom, de Mas la Serra, que regenta un ramat de 350 ovelles, fa un mes va trobar-se'n vuit de ferides i, uns dies més tard, 10 més. D'aquestes, tres van morir: "Ara les he de tenir el corral i, com que no poden menjar fora de nit, els hi ha de donar farratge, fet que suposa una despesa econòmica extra", diu Colom.

Unió de Pagesos marxa de la taula del llop

El llop és una espècie silvestre, molt escassa a les muntanyes catalanes, però amb una protecció especial que prohibeix la seva caça. Les veus proteccionistes celebren la seva presència, ja que, com a depredador, consideren que és clau per garantir l'equilibri dels ecosistemes i que algunes espècies no augmentin exponencialment, com el cabirol. Tanmateix, al sector ramader predomina una opinió contrària a la de la seva reintroducció, que després de la presència confirmada de la lloba no ha fet res més que augmentar. "Que et matin les ovelles no agrada a ningú, és prou important perquè els ramaders que ja estan al límit llencin la tovallola. Si el que volen és que deixem la nostra feina, ho estan aconseguint", defensa Joan Guitart, coordinador d'alta muntanya d'Unió de Pagesos, que conclou: "El llop ens ha perdut el respecte, no ha sentit cap pressió ni el xiulet de cap bala, i acabarem lamentant danys majors".

Fruit d'aquest malestar, sumat al de la presència l'os al Pirineu occidental i la pressió de la fauna cinegètica (com cabirols o porcs senglars salvatges), Unió de Pagesos s'ha retirat de les taules d'estudi de la situació de la Generalitat. Amb tot, tant des de Territori com des d'Agricultura, Ramaderia i Pesca es mostren decidits a continuar treballant per facilitar la coexistència entre el llop i les poblacions locals amb el plantejament de noves accions acordades amb tots els actors.