28.000 pacients més dels que es creia esperen una prova diagnòstica

El CatSalut recupera les auditories externes als centres per comprovar la transmissió de dades, després de 5 anys sense fer-se

28.000 pacients més dels que es creia esperen una prova diagnòstica
Mario Martín Matas
28/07/2016
3 min

BarcelonaUns 35.000 pacients més en espera a finals de l’any passat dels que Salut tenia comptabilitzats a l’abril, dels quals 7.100 estaven pendents d’una operació quirúrgica no urgent i 28.200 esperaven una prova diagnòstica. Les xifres van aflorar aquest dijous en la roda de premsa del departament del conseller Toni Comín per presentar les dades corresponents a finals de juny, tot i que Salut va assegurar que l’augment és el resultat de l’esforç que s’està fent per dotar de més transparència el sistema de transmissió d’informació entre els centres proveïdors i el Servei Català de la Salut (CatSalut).

“Cada cop que donem dades són més fiables”, va defensar la directora de l’àrea d’Atenció Sanitària del CatSalut, Cristina Nadal, mentre que el seu director, David Elvira, recordava que ara també es detallen dades de les proves diagnòstiques i visites a l’especialista, no només de la gent que espera perquè l’operin.

Elvira, de fet, va explicar que el CatSalut recuperarà a partir de l’any vinent les auditories externes periòdiques als centres proveïdors, una pràctica que es va deixar de fer l’any 2011. Sense voler entrar a valorar per què s’havien deixat de fer aquestes auditories, Elvira sí que va explicar que amb aquest mecanisme confia que millorarà la informació sanitària i la gestió de les llistes d’espera, així com la presa de decisions.

Sis centres responsables

Salut va explicar que l’augment en el nombre dels 7.100 pacients pendents d’operar-se s’havia produït per un canvi “tecnològic” en el subministrament de dades que fan l’Hospital del Mar de Barcelona i l’Hospital d’Igualada, mentre que en el cas de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell s’havia fet una reforma de l’atenció especialitzada. Pel que fa als més de 28.200 pacients addicionals que esperaven una prova diagnòstica, el CatSalut va defensar que la seva aparició era el resultat d’un “esforç molt important” amb els proveïdors, que són els que informen de les dades, per afinar-les al màxim. El desfasament, en aquest cas, tenia a veure amb 15.100 pacients del Parc Taulí, 6.200 de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, 3.700 de l’Hospital de la Vall d’Hebron i 3.100 de l’Hospital de Sant Pau.

Més enllà d’aquesta novetat, però, els representats del CatSalut van posar l’èmfasi en la millora notable que s’ha produït durant els últims sis mesos en el temps mitjà d’espera per accedir a una prova diagnòstica -ha passat de 71 a 66 dies- i, sobretot, per aconseguir una primera visita a l’especialista -de 163 a 106 dies-. La millora és fruit d’una redistribució dels recursos existents i d’un “gran esforç de gestió per part de la xarxa” sanitària, va defensar Elvira, que va recordar que la no aprovació del pressupost de la Generalitat va deixar en l’aire 96 milions addicionals d’euros que estaven previstos per millorar aquesta qüestió. “Reduir el temps d’espera sense incrementar la llista d’espera requereix de més recursos, que ara no tenim”, va evidenciar.

Urgències sota control

Tot i així, el director del CatSalut va explicar que s’han focalitzat els esforços en l’accessibilitat del sistema sanitari, perquè no empitjori, principalment actuant sobre la gent que feia més temps que s’esperava. El compromís assumit amb el pla de xoc per reduir un 50% aquest temps d’espera encara està lluny que s’assoleixi, però tot i així ha evolucionat positivament, i aquest és el missatge que les autoritats sanitàries van voler subratllar. Les llistes d’espera quirúrgiques, però, han patit un lleuger increment al voltant del 3%, una situació lògica atès que l’augment de proves diagnòstiques i visites a l’especialista fa pensar que s’incrementarà la cua del quiròfan.

Sigui com sigui, les intervencions que es consideren més urgents i que tenen un temps màxim que oscil·la entre els 45 i els 90 dies -cirurgies oncològiques i coronàries- mantenen una situació immillorable, segons les dades del CatSalut, i és que, malgrat que el nombre de neoplàsies s’ha incrementat un 16%, no hi ha pràcticament cap pacient que esperi més temps del recomanable. El mateix passa amb les intervencions cardíaques.

Hi ha tres tipus d’operacions, però, que Salut també manté amb un termini de garantia màxim i en què els resultats no són tan positius. Cataractes, pròtesi de maluc i pròtesi de genoll s’haurien d’operar en un període màxim de 180 dies i, mentre que les cataractes sí que se circumscriuen a aquesta situació, el 12,2% de les pròtesis de maluc i el 38,6% de les de genoll no ho aconsegueixen. A l’espera d’un nou pressupost expansiu, la millora en la gestió ha donat els seus fruits i ha permès reduir el temps d’espera. Això, però, té el seu límit, i a hores d’ara sembla difícil que estigui gaire més lluny. No en va, Boi Ruiz va aconseguir tornar a les esperes quirúrgiques de l’any 2010 amb un 15% menys de pressupost.

stats