Llibreria Europa: què ha canviat per poder-la tancar?

BarcelonaA la persiana metàl·lica de la Llibreria Europa, al barri de Gràcia de Barcelona, encara s’hi pot veure l’adhesiu que hi van col·locar els Mossos d’Esquadra el 9 de juliol per precintar-la. Han calgut vint anys des que s’hi va fer la primera operació policial. Ni aquella intervenció, ni la del 2006, ni les dues condemnes al propietari, Pedro Varela, per justificació i enaltiment del genocidi, van aconseguir tancar-la. Aquesta vegada la insistència del fiscal de delictes d’odi de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar; la perseverança dels agents d’informació dels Mossos d’Esquadra, i sobretot la reforma del Codi Penal han clausurat la llibreria, com a mínim fins que es faci un nou judici o s’arxivi el cas.

“La situació és bastant més complicada que en ocasions anteriors”, admetia Varela, en un missatge que va difondre per Facebook entre els seus seguidors abans de lliurar-se divendres a la Ciutat de la Justícia, amb una ordre de detenció pendent. Demanava diners, i va funcionar, perquè l’endemà, unes hores després que hagués entrat a la presó, un “camarada” li va pagar la fiança de 30.000 euros i el va alliberar. També explicava que, a més de precintar la llibreria, els Mossos li havien “destrossat” la casa i que la seva editorial, Ediciones Ojeda, estava “liquidada” amb els llibres confiscats.

“Hem treballat a consciència, sense presses, reunint proves, i ho hem lligat tot amb un llacet perquè sigui definitiu”, explica a l’ARA el policia que ha coordinat la investigació, que prefereix que no es faci públic el seu nom. Al gener els agents d’informació dels Mossos van comunicar al fiscal Aguilar que a la llibreria s’hi presentaria un volum d’Ernesto Milá sobre l’origen dels nazis. L’acte de Milá, exmembre de Democracia Nacional i del Partido Español Nacional Socialista (PENS), va fer saltar l’alarma i el fiscal va ordenar la investigació. “Els policies em van contestar que s’hi continuaven venent llibres amb contingut delictiu pels quals ja s’havia condemnat Varela el 2010”, explica el fiscal. Va dir-los que investiguessin més. Sabia que aquesta vegada tenia més eines a l’abast.

Mentre es feia la investigació els agents van topar amb una dada sorprenent, segons explica el mosso d’esquadra que la va dirigir. L’Ajuntament de Barcelona els va comunicar que havia descobert que el negoci no tenia llicència municipal d’activitat com a llibreria, ni complia les mesures de seguretat obligatòries. Quan se’n van adonar, els membres de l’equip d’Ada Colau la van voler tancar, però els investigadors els van demanar que no es fes res que pogués destorbar la investigació. Ara ja s’ha destapat el cas i just avui el tinent d’alcalde de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha convocat una roda de premsa per explicar les accions que emprendrà el consistori contra la Llibreria Europa i Pedro Varela.

La llibreria, que ha funcionat durant 24 anys, es va obrir el 1992 com una mena de spin-off per finançar un dels col·lectius neonazis més importants d’Europa: el Círculo Español de Amigos de Europa (Cedade), segons explica l’historiador Xavier Casals. El mateix Varela va ser un dels últims presidents de Cedade. Que no tingués llicència, però, no va impedir que continués funcionant.

La reforma del Codi Penal, que s’aplica des del juliol de l’any passat, ha incorporat dues novetats importants per a aquest cas. La primera, destaca Aguilar, és que “inclou la responsabilitat de les persones jurídiques, no només de les físiques”. O sigui: que el jutge pot actuar contra les entitats que cometin delictes d’odi, no només contra les persones que hi ha al darrere. Això va fer que el fiscal aconseguís l’ordre de clausura cautelar de la llibreria, l’editorial i les seves webs, cosa que fa tretze mesos no hauria pogut fer.

La segona novetat és que “fins ara no es podia perseguir la negació del genocidi”, explica Aguilar, precisament arran d’una sentència del Tribunal Constitucional que va rectificar part de la sentència del 1998 que condemnava Varela per haver negat l’Holocaust. “Ara -diu Aguilar- la reforma ha inclòs un apartat a l’article 510 que afegeix com a delicte la negació si pot dur un clima d’hostilitat contra un col·lectiu”. En una conferència que va fer Varela a Madrid el juny de l’any passat ja va dir que amb la reforma s’havia de seguir “el camí de la resistència a ultrança contra la injustícia i el pla soviètic”.

Durant mig any els agents van comprovar que al local del carrer Sèneca, i a través de les webs de l’editorial i la llibreria, es continuaven exposant i venent vuit llibres pels quals s’havia condemnat Varela el 2010. També van seguir i vigilar Varela i els altres quatre membres de l’associació cultural que hi havia darrere la llibreria, estudiant quin paper hi tenien, i van analitzar tots els llibres que venien i els que l’editorial de la llibreria, Ediciones Ojeda, havia publicat des de l’operació de fa deu anys. Van fer una llista amb els volums que podien incomplir la llei i se’n van llegir 31 que ja veien a venir que la incomplirien. Van fer un informe de cada un en què explicaven per què podia ser il·legal vendre’l. La interlocutòria que ordena el tancament de la llibreria i l’editorial diu que en els llibres analitzats hi ha continguts de “caràcter antisemita, racista i negacionista de l’Holocaust”. S’hi parla, per exemple, de com evitar “la barreja racial” entre “blancs i negroides ” i es qualifica els jueus de “raça” de “criminals, assassins i diables amb forma humana”.

Els Mossos no van trobar les obres més conflictives al magatzem de la llibreria, explica el policia que ha dut el cas, sinó en un cobert al jardí de la casa de Varela, en una població del Vallès. Darrere d’un munt d’eines de jardineria i d’una porta tancada amb clau que els va costar d’obrir. Només d’allà se’n van endur 5.000 llibres. “No s’esperava que aniríem a casa seva”, diu el policia.

També va ajudar els agents que fa tres anys es canviessin els estatuts d’Ediciones Ojeda per incloure-hi els que la gestionaven de veritat -els que hi constaven abans feia temps que se n’havien apartat-, dos homes i dues dones a part de Varela que també van acabar detinguts i encausats. “Ens va facilitar molt les coses”, diu el policia, perquè els va ajudar a afegir el delicte d’associació il·lícita als de promoció de l’odi i negació del genocidi.