La lletra petita del pla urbanístic de Colau a Gràcia encén els veïns contra les expropiacions

BarcelonaLa cara A del pla, la que es va anunciar en roda de premsa, parlava de protegir patrimoni, guanyar habitatge assequible, blindar el verd i esborrar del mapa actuacions urbanístiques que s'arrossegaven des de feia dècades però que es considerava que ja no tenen sentit en la Barcelona actual, com endarrerir la línia de façana al carrer Gran de Gràcia o Travessera. A mode de titular: "Dibuixar la Gràcia que volem per d'aquí vint anys i protegir-ne la identitat", en paraules del regidor del districte, Eloi Badia. Però la lletra petita de la modificació del Pla General Metropolità (PGM) del barri de Gràcia amagava sorpreses en forma d'amenaça d'expropiació per a alguns veïns que, alertats com passa tantes vegades a Gràcia pel setmanari L'Independent, que va desglossar els detalls del pla, han començat a organitzar-se, fins i tot creant noves plataformes veïnals, per deixar clara la seva oposició al projecte. Sobretot els que ara veuen l'espasa de Dàmocles de l'expropiació sobre els seus caps. O els que, com els de la zona de la plaça Joanic, veuen que el nou pla no dona respostes a la seva situació, afectats des de fa més de 40 anys. Continuaran en el mateixos llimbs.

Segons la documentació que va sortir a exposició pública, el pla dibuixa una dotzena d'àmbits en què hi hauria d'haver expropiacions, la immensa majoria heretades de planejaments urbanístics anteriors però que es decideix mantenir i algunes d'incorporades ara per compensar les noves edificacions d'habitatges o canvis d'usos. En total se situava com a afectats 68 habitatges i més de 90 empadronats. Una xifra que el govern municipal matisa ara que s'ha recalculat i que queda acotada a 42 pisos, a part d'una quarantena de locals. El que més atemoria el veïnat era, de fet, la pàgina del document en què s'especificava que les actuacions es farien en dotze anys: unes quantes el primer sexenni i unes altres el segon. L'equip de Colau, però, també ha suavitzat ara aquesta amenaça.

El mateix Badia enviava dimarts un missatge tranquil·litzador als veïns que van participar en l'audiència pública del districte a l'assegurar que l'Ajuntament no tenia intenció d'activar cap expropiació si no eren els mateixos afectats els que les demanaven. El pla urbanístic va ser el tema estrella de la sessió, després que molts veïns hi acudissin alertats per la publicació d'un article al diari El País on s'assenyalava que alguns dels afectats encara ni sabien que ho estaven i on s'apuntaven ja els espais en què el govern preveia fer els reallotjaments.

Després de la polèmica generada entre el veïnat de la zona, la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, defensa que la modificació del PGM que preveu tirar endavant el seu equip el que fa, sobretot, és desafectar: es passa de 210 perjudicats a 42. Apunta que s'han liquidat de manera prioritària les que preveien obrir carrers –no totes– però que s'han mantingut les necessàries per compensar que es construïssin nous habitatges i verd. "Seguirem atents a les correccions que es puguin introduir, estem disposats a revisar-hom però hem de complir els paràmetres que fixa la llei per augmentar edificabilitat", assegura en declaracions a aquest diari.

El vial de la polèmica

Un dels sectors més revoltats pel pla és el del passatge de Frígola, afectat precisament per l'obertura d'un nou vial. Es tracta d'un carreró situat molt a prop de la plaça de Lesseps, que neix al carrer Verdi i no té sortida. O en té només en forma de parc: al tram final del carrer hi ha els Jardins del Mestre Balcells, que sí que es poden creuar per arribar al carrer de sota. El nou planejament ha ressuscitat una amenaça antiga: la dels enderrocs al carrer. En concret, el que no s'ha deixat sense efecte és l'expropiació de l'últim bloc, on es preveu obrir un pas en planta baixa per connectar aquest carrer amb Cardener i fer equipament a la resta dels pisos. Una operació que obligaria a reallotjar 14 famílies i que, com han denunciat els afectats, es traduiria en l'obertura d'un túnel, d'uns 37 metres de llarg i 3 d'ample, per fer la connexió de carrers per sota de l'edifici existent, d'on s'expropiarien els habitatges. Els veïns ja s'han constituït en la nova plataforma No al Vial del Passatge Frígola. No volen marxar de casa seva i no volen que el passatge perdi la seva "identitat". Entenen que el túnel, llarg i estret, no és en cap cas una bona solució de connexió.

Les finques del carreró estan afectades des del PGM del 1976, quan es preveia que hi passés un gran vial de connexió entre Lesseps i Joanic, que ara està del tot descartat. Però l'amenaça d'expropiació ha anat tornat de manera recurrent al passatge, amb projectes com el d'ampliar els jardins. Els veïns, que ja han presentat al·legacions al pla, denuncien "l'impacte psicològic" de l'operació sobre les famílies afectades i asseguren que l'obertura del carrer no respon avui a cap necessitat "real" i que "trenca la fisonomia" del passatge.

"És un espai molt especial i si obren el vial això es desfà", assegura Sílvia Callejas, propietària del locals dels baixos de l'edifici afectat, que funciona com un centre cultural. Ella i la seva germana van adquirir l'espai el 2018. Sabien que estava afectat, però van donar per fet que el pla previst i descartat des de feia dècades no tiraria endavant. Ara també estan amenaçades d'expropiació, tot i que el govern municipal s'ha obert a analitzar la situació del passatge.

Casetes, condemnades a l'enderroc

És una situació similar a la que denuncia una veïna del carrer Banyoles, on també hi ha unes casetes que, segons la modificació del PGM, han d'anar a terra per crear una zona verda nova. Va comprar l'habitatge sabent que estava afectat des d'un pla urbanístic del 1987, però després de verificar amb l'Ajuntament que no s'hi preveia cap actuació. "Em va agafar per sorpresa, la notícia que ara sí que ens expropiarien", explica. El pla afecta aquí –en l'àmbit entre Banyoles, Igualada i Milà i Fontanals– cinc parcel·les i una vintena d'habitatges.

La modificació urbanística també preveu expropiacions en àmbits com Riera de Cassoles-Carolines per alliberar espai edificat o a la parcel·la on hi havia l'antic Teatre Principal, que ara és un garatge, i que també es preveu expropiar per crear una zona verda nova, que es vol oberta als carrers Sant Domènec i Sant Pere Màrtir. O obrir un vial que enllaci la plaça del Gato Pérez amb el carrer Llibertat donant continuïtat al carrer Tagamanent, i expropiacions per ampliar jardins com els de Menéndez y Pelayo o per guanyar verd a Torrijos-Terol-Torrent d'en Vidalet, entre d'altres.

El govern municipal, que va aconseguir tramitar l'aprovació inicial del pla al febrer, tindrà ara més problemes per aconseguir el suport polític necessari per aprovar la modificació definitiva. Grups com ERC i JxCat han presentat dures al·legacions contra el projecte. Els republicans alerten que s'han vist "sorpresos" pel contingut del pla. Carreguen, sobretot, contra el fet que al gran àmbit de la plaça Joanic i el passeig Pi i Margall hi hagi més de 300 habitatges afectats als quals encara no es dona cap resposta a l'espera d'un planejament posterior.

"Porten més de 40 anys en una situació de precarietat i entenem que aquesta modificació del PGM els havia de donar alguna solució", critica el portaveu d'ERC, Jordi Coronas, que també denuncia "contradiccions" entre els elements que s'ha decidir protegir i els que no i posa en dubte la manera com es preveu guanyar habitatge de protecció oficial permetent remuntes o canvis d'ús de plantes baixes. El govern municipal va situar l'horitzó en 2.000 pisos nous, però no hi va posar data.

JxCat també critica mesures com voler reduir la disponibilitat de noves places d'aparcament a una per cada deu habitatges i demana un procés participatiu "molt més extens" del que s'ha fet i evitar una sobredensifiació de la zona amb les noves promocions de pisos o de convertir baixos en habitatges.

"Un nyap fet amb presses"

El punt de la priorització de la construcció d'habitatge també ha encès els ànims de plataformes veïnals com Protegim l'Interior d'Illa, que acusen el govern d'haver presentat el pla argumentant que es volien preservar també aspectes com el verd o el patrimoni i, a la pràctica, haver fet passar la construcció de nous pisos per davant de tot. "És un nyap fet amb presses electoralistes per poder anunciar moltes promocions d'habitatge", denuncia Josep Maria Artigal. Una al·legació conjunta entre cinc entitats demana que es prioritzi donar ús als pisos buits que ja hi ha i evitar l'expulsió de veïns.

Des de la plataforma Gràcia Cap On Vas? celebren la "valentia" d'haver afrontat un replantejament urbanístic d'aquesta envergadura però lamenten que les promocions d'habitatge protegit s'hagin deixat en bona part en mans de la iniciativa privada que decideixi aixecar remuntes o canviar d'ús les plantes baixes. Proposen una fórmula mixta amb habitatge d'iniciativa pública en alguna de les noves zones verdes i alliberades i "no ajornar més" el planejament de la zona de Joanic, com explica Antoni Ramon. En total el pla ha rebut 55 al·legacions.