La lletra petita de la llei de la ciència que compromet l’excel·lència científica

BarcelonaSi no hi ha cap contratemps, el dijous 25 d’agost es votarà al Congrés una esmena a la llei de la ciència que podria posar en un compromís el “sistema d’excel·lència” actualment vigent a l’estat espanyol. L’esmena, promoguda pels dos socis de govern, PSOE i Unides Podem, defensa la contractació indefinida de qualsevol investigador vinculat a una línia de recerca amb independència de la font de finançament. La proposta podria generar “conflictes” tant en l'àmbit personal com institucional si la contractació indefinida és a càrrec de projectes europeus, que són sempre de durada temporal i sotmesos a estrictes criteris d’avaluació. Fins a 57 centres de recerca, majoritàriament inclosos a la categoria Severo Ochoa i diversos hospitals, a més d’unitats universitàries de recerca d’excel·lència María de Maeztu, signen una carta adreçada al conjunt de diputats on expressen el seu rebuig a l’esmena. La carta també està signada per les universitats catalanes. La votació es preveu “molt ajustada”.

L’anomenat “sistema d’excel·lència”, que es concentra sobretot a Catalunya i Madrid i que està format pels grans centres i unitats universitàries de nivell internacional, basa una part substancial del seu finançament en projectes de recerca europeus i, en algun cas, dels Estats Units. Tots, sense excepció, tenen una durada limitada, habitualment d’entre tres i cinc anys. Aquesta realitat, acceptada per totes les parts, contractants i contractats, assegura un finançament igualment temporal a més d’un rendiment de comptes en forma de resultats científics, descobriments o publicacions d’impacte, que són les que prestigien els diferents programes, com ara els promoguts pel Consell Europeu de Recerca (ERC en les seves sigles angleses). Més enllà del finançament, la fórmula promou “la competitivitat i la mobilitat internacionals”, defensa la part contrària a l’esmena. En canvi, "la fórmula que impulsa el govern espanyol entra en contradicció amb aquest principi de funcionament de la ciència internacional", descriu Josep Samitier, president d’ACER, l’organització que agrupa els centres de recerca catalans, i director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, IBEC.

L'impacte de la mesura

En la carta adreçada als ponents de la reforma de la llei, els signants sostenen que la modificació que s’ha de votar dijous “no contribueix a reduir la precarietat laboral”, ja que moltes de les contractacions s’adrecen a investigadors i tècnics encara en procés de formació, inclosos estudiants de màster i doctorat, cosa que portaria a la generació d’una "enorme borsa de falsos contractes indefinits" que serien “especialment negatius” en entorns de recerca i desenvolupament vinculats al sector industrial. De la mateixa manera, centres i universitats es podrien veure abocats a acomiadaments col·lectius a la fi de projectes que cal vehicular a través d’ERO, a fer-se càrrec de les corresponents indemnitzacions o bé a donar continuïtat a investigacions sense finançament específic o d’un interès científic limitat.

Si prospera l’esmena, “es maquillaran” les dades relatives a la precarietat laboral en el sistema científic, denuncia Samitier. “Es podrà dir que hi ha més contractacions indefinides”, admet, però “contravenint” l’organització dels sistemes de ciència i els centres de recerca de referència en l’àmbit internacional. “En cap cas es promourà la carrera professional dels investigadors”. D’altra banda, l’esmena consagraria un model basat en l’estabilitat laboral, aspecte que es considera positiu si es parla de posicions estructurals, però negatiu si es té en compte “la competitivitat, el rendiment de comptes o l’avaluació de resultats”, diu Samitier. En el fons, vindria a ser com contraposar el model funcionarial que predomina en grans institucions com el CSIC o l’Instituto de Salud Carlos III amb un model sense posicions permanents i d’alta mobilitat internacional per a investigadors majoritàriament en procés de formació.

La pilota torna ara a la teulada del Congrés. La mateixa cambra va aprovar la llei a finals de juny, però al seu pas pel Senat hi va haver sorpreses. Els partits del govern espanyol van incloure una esmena per obligar a contractar de manera indefinida els joves investigadors. El sector de la recerca i els rectors, amb els arguments que ara han tornat a repetir, van demanar als grups polítics que ho frenessin i el PP va recollir el guant i va presentar una esmena per suprimir aquesta especificitat contractual quan el projecte depèn de fons europeus competitius. Al debat al Senat, ERC va canviar el sentit del seu vot i, en un gest inesperat, va posicionar-se al costat del PP, Junts i el PNB, de manera que l'esmena dels populars va quedar aprovada i el text retorna ara al Congrés perquè s'aprovi definitivament.