Una lleidatana perd 118.000 euros per l'estafa d'un fals militar enamorat

BarcelonaContacta, ataca i remata en nom de l'amor. És el procediment habitual de l'estafa coneguda com la del fals militar o el fals enamorat virtual que els Mossos d'Esquadra van detectar a les comarques de Ponent el cap de setmana passat. El cas es remunta a fa unes setmanes, quan una dona rep i accepta una sol·licitud d'amistat a les seves xarxes socials d'un desconegut que diu que és general de l'exèrcit dels Estats Units destinat en una missió humanitària a l'Afganistan. El suposat militar també diu que té la nacionalitat espanyola i, en els molts missatges que la parella comparteix, li explica que s'està plantejant deixar la seva carrera per trobar-se amb ella i iniciar una relació, però que per fer-ho ha de pagar una indemnització.

Tota la relació és per xarxes o per missatgeria instantània (WhatsApp) i mai mantenen cap contacte telefònic. Amb tot, el general en qüestió sap guanyar-se la confiança de la dona, que accedeix a les demandes econòmiques i li va fent transferències a un suposat compte bancari de l'ONU. El primer pagament és de 1.500 euros per a uns hipotètics tràmits inicials i en van seguint d'altres amb quantitats més considerables –la majoria de 15.000 euros i un de 50.000–, fins a arribar a desemborsar 118.000 euros en total, informen els Mossos en un comunicat.

El suposat militar demana els diners a la dona prometent que els hi tornarà quan pugui accedir al seus estalvis que guarda en una caixa de seguretat d'un aeroport alemany que només pot recollir presencialment. No és fins que passa un mes que la dona comença a sospitar i comprova la identitat del seu virtual enamorat. Al fer una recerca de la seva imatge de perfil la troba replicada en altres comptes de xarxes i és quan decideix presentar la denúncia davant la policia.

Perfils diversos

Segons explica el cos, els estafadors trien la seva possible víctima a través de la xarxa i, per fer-ho més creïble, abans de fer el primer contacte se les empesquen per aconseguir alguna amistat comuna. Així aconsegueixen calmar possibles sospites i ja tenen via lliure per a la fase de l'atac, de fer-s'ho venir bé per establir una relació estreta fins que els plantegen que necessiten diners per deixar la virtualitat i viure en el món real la suposada història d'amor. En el cas de Lleida, el ganxo ha sigut un fals militar nord-americà, però l'estafa també es presenta en el perfil d'un treballador d'una ONG o un tècnic especialitzat, això sí, destinats sempre en una missió llunyana i de llarga durada. En comú tenen un impediment per disposar dels grans estalvis econòmics que suposadament tenen, raó per la qual necessiten un avançament. Aquests diners poden ser, entre altres excuses, per al bitllet d'avió, les despeses mèdiques, pagar la indemnització d'una jubilació anticipada o pagar aranzels.

Els Mossos d’Esquadra recomanen a les víctimes que, davant la mínima sospita, recopilin la màxima informació del perfil de l’usuari i presentin una denúncia. A més, insisteixen que mai s’ha de fer cap pagament ni transferència bancària a persones desconegudes.