Lleida assaja el canvi de gestió en la sanitat catalana
Un nou consorci aglutinarà els ens públics i coordinarà 280 milions i 4.000 sanitaris
BarcelonaEl gener del 2015 està previst que comenci a operar el nou Consorci Sistema Integral de Salut Lleida. El Govern en va aprovar la creació el febrer passat, i des de llavors ha anat definint l’estructura que tindrà, mentre en paral·lel no s’han aturat les protestes i les crítiques.
El nou consorci aglutinarà tota la sanitat pública de Lleida, excepte l’hospital de la Seu d’Urgell, que és privat, i el de Viella, que gestiona el Consell General. En total, tindrà un pressupost de 280 milions d’euros i ocuparà 4.000 professionals sanitaris. Prop del 70% dels treballadors i dels diners provindran de l’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública que aporta l’hospital més gran, l’Arnau de Vilanova, 29 centres d’atenció primària i 229 consultoris locals.
Gestió compartida
El nou ens incorporarà també l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) -gestor de l’hospital de Tremp i del de Santa Maria de Lleida-, la Universitat de Lleida (UdL) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB). El patronat estarà format per deu membres -quatre del CatSalut, quatre de l’ICS, un de l’IRB i un de la UdL. Tant l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, com la Diputació aplaudeixen la iniciativa. Salut preveu que, un cop tots els implicats hagin aprovat els estatuts preliminars, s’obri un període d’informació pública i, finalment, la institució comenci a operar al gener.
Però la iniciativa ha desencadenat un reguitzell de protestes que han cristal·litzat en el moviment Marea Blanca de Lleida. Gerard Sala, un dels seus portaveus, assegura a l’ARA que aquesta lluita s’ha convertit en una de les més intenses dels últims anys a Ponent. En només un mes i mig van recollir 38.500 firmes i ja han organitzat més de 300 actes, com les protestes simbòliques que es repeteixen cada setmana des de fa mig any en diferents ambulatoris de la província. Per al 29 de novembre està prevista una manifestació “massiva” i, de fet, la seva campanya ja ha aconseguit que la UdL ajorni l’aprovació dels estatuts i primer formi una comissió específica -que començarà a reunir-se aquesta setmana- per estudiar-los. “Fan trampes, vinculen la creació del consorci a la millora de la gestió, però és una aposta ideològica, i no tècnica”, rebla Sala. Les crítiques són compartides pels sindicats. El secretari general de Metges de Catalunya, Francesc Duch, sindicat majoritari a l’ICS, lamenta especialment -condicions laborals a part- que la iniciativa aportarà més burocràcia i més complexitat a un sistema català que ja disposa de nombroses figures administratives diferents -dotze consorcis i vuit empreses públiques-, i per això demana que les eventuals unificacions es produeixin sota l’aixopluc d’ens ja existents.
A l’altra banda, departament, ICS i CatSalut només veuen punts positius en el nou consorci, una aposta del mateix conseller Boi Ruiz i que substitueix l’anunciada fragmentació de l’ICS l’any 2012, finalment descartada i guardada en un calaix. La nova aposta, segons l’administració catalana, permetrà gestionar la sanitat d’una manera més pròxima al ciutadà, acumular expertesa als centres i, fins i tot, guanyar alguna especialitat mèdica a Lleida.
El delegat de la regió sanitària, Josep Pifarré, descarta amb rotunditat les acusacions de privatització encoberta, i, tot i que admet que amb el canvi podran formar part de la gestió sanitària empreses privades sense ànim de lucre, recorda que el sistema és 100% públic, tal com recullen els estatuts del nou consorci. Per donar entrada al capital privat, afegeix, caldria fundar un consorci nou, i això és absurd. Argumenta que no pot ser que dos hospitals com l’Arnau de Vilanova i el de Santa Maria de Lleida treballin d’esquena quan només estan separats per 200 metres. “L’únic canvi serà administratiu”, apunta, amb l’argument d’aprofitar les economies d’escala que permetin millorar la gestió.
La desconfiança, atiada pels casos de corrupció dels últims anys, que s’investiguen als tribunals, afegeix incertesa. Tots els actors ho reconeixen, mentre la data límit s’acosta. Lleida serà l’escenari d’un assaig per canviar aspectes del model sanitari actual, en un context on el pressupost públic en salut ha caigut un 15,3% des del 2010.
