Aval final de la llei trans amb la insòlita abstenció de Carmen Calvo

MadridEl part no ha estat ni fàcil ni precisament plàcid, però aquest dijous el Congrés dels Diputats ha validat finalment la llei trans. Es tracta de la normativa que permet per primera vegada el canvi de sexe sense necessitat d'un informe mèdic; és a dir, recull l'autodeterminació de gènere, un concepte que encara divideix el feminisme i també el PSOE i Unides Podem. Les divergències entre els dos socis del govern espanyol, de fet, s'han fet notar fins al final de la tramitació (per la via d'urgència) de la norma a la cambra baixa. Un xoc que s'ha acabat personalitzant entre l'exvicepresidenta espanyola Carmen Calvo i la ministra d'Igualtat, Irene Montero. De fet, Calvo ha trencat la disciplina de vot dels socialistes i ha estat l'única diputada del grup que s'ha abstingut en la votació de la norma. "Estic d'acord que existeixi una llei, però no aquesta llei", ha afirmat.

També el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) havia posat per escrit algunes de les seves discrepàncies amb el text elaborat pel ministeri d'Igualtat i defensava, per exemple, que l'edat per fer el canvi de sexe fos a partir dels 18 anys i es requerís una autorització judicial. Finalment, però, la llei ha mantingut l'essència del primer esborrany que el ministeri va presentar ara fa gairebé un any.

Aquest dimecres es va fer el debat final de la norma a la cambra baixa i el ple l'ha validat oficialment aquest dijous amb els vots del conjunt del sobiranisme català i basc, tot i que el PDECat ha donat llibertat de vot (dels quatre diputats, Sergi Miquel hi ha votat a favor i la resta s'han abstingut). La triple dreta hi ha votat en contra, tot i que Cs també ha donat llibertat de vot al grup (tots hi han votat en contra excepte la diputada Sara Giménez, que s'ha abstingut). A l'espera del vistiplau del Senat perquè la llei entri en vigor, aquests en són els punts principals:

Canvi de sexe sense informe mèdic

Només caldrà autorització judicial entre els 12 i els 14 anys

Per primera vegada, el canvi de sexe es podrà fer a partir dels 16 anys i sense la necessitat de cap informe psicològic ni tractament hormonal, com passava fins ara. El que haurà de fer el sol·licitant és omplir un formulari i exposar la seva voluntat de canvi. Tres mesos després hi haurà de tornar per ratificar la decisió i, passat un mes, ja es dictarà la resolució final per canviar el sexe i el nom al DNI. Els menors de 16 anys també podran sol·licitar el canvi de sexe, però es demanaran alguns requisits més. En el cas dels menors entre 12 i 14 anys, caldrà una aprovació judicial, mentre que els joves entre 14 i 16 anys que ho sol·licitin necessitaran l'assistència dels pares o tutors legals.

L'autodeterminació de gènere en els menors de 16 anys va ser la qüestió que va dividir fins al final el PSOE i Unides Podem, perquè els socialistes demanaven que el canvi de sexe per als menors de 16 anys requerís una autorització judicial. L'esmena va ser rebutjada en la comissió de la setmana passada. "Vam imaginar una llei millor i amb un marc més garantista", lamentava aquest dimecres la diputada socialista Andrea Fernández, que creu que es podria haver aconseguit un text "jurídicament més robust". "Aquesta llei també és vostra, sou el futur i sobretot el present", deia la ministra d'Igualtat, Irene Montero, a les famílies amb menors trans. Sí que va tirar endavant un dels canvis que proposava el PSOE: no equiparar la violència intragènere (entre persones del mateix sexe) a la violència masclista, sinó classificar-la com a violència domèstica.

Seguint el caràcter despatologitzador de la norma, també es preveu que l'atenció sanitària que rebin les persones trans haurà d'anar en aquest sentit i s'ha incorporat la necessitat que el ministeri de Sanitat vetlli per l'abastiment dels medicaments utilitzats en els tractaments hormonals per a les persones trans. N'haurà de supervisar també el subministrament.

Prohibició de teràpies de conversió

Queden fora de joc independentment que s'hi hagi donat el consentiment

La normativa prohibeix completament les teràpies de conversió, unes eines que intentaven modificar l'orientació, la identitat sexual o l'expressió de gènere i que ara queden fora de joc totalment amb independència que s'hi hagi donat el consentiment. No es concediran subvencions, recursos ni fons públics a res que fomenti aquest tipus de teràpies ni la LGTBI-fòbia.

Filiació dels fills de lesbianes i bisexuals

Accés a tècniques de reproducció assistida públiques

A les dones lesbianes i bisexuals se'ls podrà reconèixer la filiació dels seus fills sense haver d'estar casades. La nova llei trans modifica l'article 120 del Codi Penal perquè les dones no gestants puguin ser reconegudes com a mares del nadó a través d'una declaració de conformitat en el moment del registre. La norma també els permet tornar a tenir accés a les tècniques de reproducció assistida a través del Sistema Nacional de Salut, una qüestió que el PP va eliminar l'any 2007 quan era al govern.

La llei, a més, adoptarà mesures per protegir les persones intersexuals (que neixen amb trets genitals que no s'adeqüen al binarisme home/dona) i es prohibiran les mutilacions genitals quirúrgiques fins als 12 anys, sempre que no hi hagi un risc per a la salut del nadó.

Polítiques antidiscriminació

Sancions de fins a 15.000 euros per a les conductes LGTBI-fòbiques

La llei també recull un ventall de polítiques d'inclusió per a les persones trans i també per garantir els drets i la no discriminació del col·lectiu LGTBI en els àmbits laboral, educatiu i de l'habitatge. Així, per exemple, estableixen que les empreses de més de 50 treballadors hauran de comptar, en el termini de 12 mesos des de l'entrada en vigor de la llei, amb un pla de mesures i recursos per a la igualtat real del col·lectiu, amb un protocol d'actuació en casos d'assetjament o violència.

Tot plegat va acompanyat d'un règim antidiscriminatori que inclourà sancions que aniran des dels 200 euros fins als 15.000, i que castigaran conductes com ara pintades o insults, prohibir l'entrada a bars o espais públics a persones LGTBI, o continguts discriminatoris en llibres de text.

A més, la llei també inclou l'estudi del concepte de sexili, és a dir, quan les persones LGTBI abandonen el seu lloc de residència perquè pateixen "rebuig, discriminació o violència", especialment "en les zones rurals". Aquesta qüestió la van introduir els socialistes en el tràmit d'esmenes.