"Si tens sospites de violència a un nen ho hauràs de comunicar"

BarcelonaJa fa quatre anys que les entitats dedicades als menors intenten tirar endavant, sense èxit, la llei estatal per protegir la infància i l'adolescència contra la violència. Van estar a punt d'aconseguir-ho el 2016 amb el govern del PP, el 2018 amb el del PSOE i ara es presenta una nova oportunitat, que esperen que sigui la definitiva. El consell de ministres de l'executiu del PSOE i Unides Podem preveu aprovar aquest dimarts el primer pas per fer realitat aquesta llei. Les entitats asseguren que és una llei que, tot i que encara es pot millorar en la tramitació que ara començarà al Congrés i al Senat –com ampliar la prescripció dels delictes–, representarà un abans i un després en la protecció dels nens i en implicar la societat en aquesta causa.

"És una llei de transformació social. Es pot fer un paral·lelisme amb la llei de la violència de gènere del 2004 i com després s'ha entès la violència contra les dones. La vocació és similar i integral, amb mecanismes de prevenció, detecció precoç, protecció dels menors i reparació dels danys", defensa el director general de Save the Children, Andrés Conde. "No trobem absències importants en els esborranys que han circulat fins ara de la llei, que reconeix totes les formes de violència contra la infància als diferents espais", considera Conde. També afegeix que suposarà que "si tens sospites de violència a un nen ho hauràs de comunicar" i que "qualsevol tindrà l'obligació" de fer-ho.

Amb la idea que la societat sigui més protectora, Conde explica que la llei vol fixar el deure de comunicar –no denunciar– que si es tenen indicis de risc per a un infant, encara que no hi hagi proves que ho demostrin, s'haurà d'avisar l'autoritat competent. El director de Save the Children alerta que les sentències d'abusos sexuals a menors revelen que molts adults "no es mobilitzen" davant de sospites "per barreres emocionals o socials". Per això remarca que la llei també preveu una formació per als àmbits en contacte amb la infància –educació, sanitat, esport, oci i justícia– així com l'especialització tant de jutges com de fiscals i la prova preconstituïda: que només s'hagi de recollir el testimoni de la víctima una vegada.

Arribar almenys als 40 anys

Malgrat tot, la llei es queda curta en alguns aspectes. La presidenta de la Fundació Vicki Bernadet i supervivent d'abusos sexuals, Vicki Bernadet, demana que la prescripció dels delictes contra els menors no comenci a comptar quan la víctima faci 30 anys –ara és als 18– sinó almenys als 40. Segons Bernadet, l'edat majoritària de revelació dels abusos acostuma a situar-se entre els 35 i els 50 anys. Com que els delictes més greus a la infància preveuen una pena màxima de 15 anys, quan la víctima tingui 45 anys ja hauran prescrit. "No és just que una persona no pugui denunciar. Que hi hagi un abusador al carrer desprotegeix els nens", assegura Bernadet.

El president de la Plataforma d'Organitzacions d'Infància, Carles López, que considera que la futura llei situa Espanya a l'avantguarda mundial de la protecció de la infància contra la violència, subratlla que preveu la figura del "coordinador de benestar" als centres educatius davant "unes taxes d'assetjament escolar molt alarmants". Tanmateix, és impossible que el text s'hagi aprovat ni estigui en vigor abans del nou curs escolar. Per això les entitats, conscients que aquesta és la tercera vegada que la llei pot veure la llum, confien que es tramiti d'urgència al Congrés i al Senat. El pianista i supervivent d'abusos sexuals James Rhodes diu que no pot ser que es trigui "tant de temps per a una cosa tan senzilla" i que "cada dia que passa és un més en què no s'ajuda".

Les entitats esperen que en la tramitació també es debati el llenguatge –que es parli "d'agressions, violència extrema i violacions", com apunta Rhodes, i no d'abusos– i que es garanteixi una partida pressupostària per aplicar la llei i evitar que quedi en paper mullat.