La ‘llei mordassa’, a Estrasburg per vulnerar el dret a la informació
BarcelonaL’associació cultural Mintza, responsable del portal navarrès Ahotsa.info, va rebre una carta de la delegada del govern espanyol a Navarra, Carmen Alba Orduna, que l’amenaçava amb una multa de fins a 30.000 euros. L’advertia “expressament”, citant l’article 36.23 de la llei orgànica de seguretat ciutadana -coneguda com la llei mordassa -, per una notícia amb la fotografia d’uns policies fent una batuda en un bar de Pamplona. Ara aquesta carta és una prova que la plataforma estatal Defender a Quien Defiende farà servir per dur dimarts la llei mordassa.
El polèmic article 36.23 de la llei mordassa considera una infracció greu “l’ús no autoritzat d’imatges o dades personals o professionals d’autoritats o membres de les forces i cossos de seguretat que pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o en risc l’èxit d’una operació, amb respecte al dret fonamental de la informació”. Malgrat l’afegitó final aquest article, segons l’advocada Anaïs Franquesa, que ha preparat la demanda amb Diego Boza, vulnera el dret fonamental a la informació. El catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona Joan Queralt hi està d’acord i veu l’article “clarament inconstitucional”. Per a ell, literalment, “és una bajanada”.
No queda clar
D’entrada no queda clar què vol dir “ús no autoritzat”, explica Franquesa. ¿No es poden fer fotos ni vídeos, o no es poden publicar? ¿O bé s’ha de demanar permís abans de fer-les? I quines imatges són les que no es poden fer o publicar? “Tot això és arbitrari, depèn del que decideixi la delegada del govern de torn, perquè molts mitjans cada dia publiquen fotografies de policies a cara descoberta i no reben avisos”, diu Sergio Labayen, que firma la demanda per part d’Ahotsa.info.
A la foto que va publicar Ahotsa.info de la batuda al bar feta durant els sanfermines no s’hi pot reconèixer cap policia, es pot veure fàcilment, tot i que la carta d’Orduna diu que sí. Llavors, per què els van amenaçar amb una multa dos mesos després? Segons Labayen, es tracta d’impedir la feina del portal especialitzat en informació dels moviments socials de Pamplona, que acostuma a publicar fotografies i vídeos d’actuacions policials. “En el futur ha d’evitar aquesta mena de fets”, diu la carta de la delegació del govern espanyol en referència a les fotos, perquè podrien infringir l’article 36.23 i implicar una sanció d’entre 601 i 30.000 euros. Queralt, a més, recorda que amb la llei mordassala denúncia de la policia té presumpció de legalitat, és el món al revés: qui ha de demostrar que és innocent és el denunciat. “És una manera d’assegurar la impunitat -diu-, ¿si no es poden fer fotografies i un policia et pega sense cap raó, com podràs demostrar que ho ha fet?”
La demanda de la plataforma no es fa només en nom del portal navarrès, també la firmen fotoperiodistes de la revista Diagonal i el quinzenal Diagonal Directa, encara que aquests mitjans no han rebut avisos com els d’Ahotsa.info. No obstant, la firmen perquè la plataforma ha identificat els periodistes com a víctimes potencials de la llei mordassa i ha buscat mitjans pròxims al moviment estatal contra aquesta norma per promoure la demanda. En condicions normals ja és molt difícil aconseguir que el Tribunal Europeu dels Drets Humans admeti una demanda i cal el cas que hagi exhaurit abans totes les possibilitats legals de la justícia de l’estat en qüestió. No és el cas de la llei mordassa, ja que com a mínim l’article 36.23 té dos recursos pendents al Tribunal Constitucional, un del Parlament i un altre de cinquanta congressistes del PSOE, IU, ICV-EUiA i la Chunta Aragonesista.
Víctima potencial
Per això Franquesa i Boza, els advocats que han preparat la demanda, s’han agafat al concepte de víctima potencial, que només es pot aplicar en tres casos molt concrets: contra mesures secretes, com escoltes telefòniques; quan denuncia lleis que modifiquen la conducta del demandant, o quan hi ha un mal imminent a un dret protegit per la Convenció Europea de Drets Humans. En aquesta demanda, explica Franquesa, s’han agafat al segon argument, perquè la llei mordassa canvia la manera d’actuar dels periodistes en les actuacions policials: els impedeix fer la seva feina. L’advocada reconeix que si el tribunal ja és molt restrictiu en les demandes habituals, encara ho és més en les que es basen en el concepte de víctima potencial, però assegura que hi ha jurisprudència de casos anteriors en què ja s’ha fet servir, com el de Dudgeon, que hi va recórrer per denunciar les lleis contra “comportaments homosexuals” a Irlanda del Nord. Sigui com sigui, la plataforma es planteja la demanda, que presentaran dimarts, com un litigi estratègic: no busca només una sentència, sinó també aconseguir ressò públic contra la llei mordassa.
El comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muiznieks, ja va fer públic el 2013 que veia la llei mordassa “altament problemàtica” i va dir que li preocupava. El febrer passat cinc relators de drets humans de les Nacions Unides van anar més enllà i van criticar la llei perquè inclou definicions “ambigües” que permeten una “aplicació desproporcionada”.