Els delictes més greus comesos contra menors començaran a prescriure quan la víctima compleixi 30 anys

MadridEl consell de ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de la llei de protecció de la infància i l'adolescència, coneguda com a llei Rhodes, que busca aprofundir en els drets dels menors des de múltiples disciplines. La norma, que haurà de passar pel Congrés i incorporarà novetats a través de les esmenes dels grups parlamentaris, busca posar l'accent en la prevenció per evitar la violència contra els infants i adolescents. Ha estat elaborada conjuntament pels ministeris de Drets Socials, d'Interior i Justícia, i sobre aquesta última àrea inclou novetats importants: el delicte d'odi del Codi Penal incorporarà l'edat com a causa de discriminació –tant la de nens i adolescents com la de persones grans–, i també s'enduriran els permisos penitenciaris als penats per delictes que atemptin contra les indemnitats i llibertats sexuals de les persones menors de 16 anys. Pel que fa a la prescripció dels delictes més greus -agressió i abús sexual, homicidi o lesions greus- començarà a comptar a partir que la víctima compleixi els 30 anys –ara és als 18. A més, es retirarà la pàtria potestat als penats per homicidi que hagin assassinat una persona amb fills en comú o bé a un propi fill o filla.

"Es tracta d'implicar tota la societat i acabar amb la impunitat que permetia aquest tipus de conductes. No és un problema privat, sinó social", ha argumentat el vicepresident de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, en roda de premsa posterior al consell de ministres. El ministre ha posat l'accent en el fet que s'establiran protocols de prevenció del bullying i de discriminació que pateixen col·lectius vulnerables per raó de la seva identitat sexual i de gènere a les escoles. També ha subratllat la situació dels menors no tutelats i ha recordat que la setmana passada es va treure la vida a Pamplona un nen en un pis tutelat. "És fonamental evitar que això passi", ha assenyalat, i ha demanat "perdó" per haver "arribat tard" a l'hora de lluitar contra la "violència execrable" als menors.

Aquesta llei beu de la recomanació del Comitè de Drets de l'Infant, que el 2018 va recomanar que a l'Estat era necessari l'impuls d'una llei integral anàloga a l'aprovada contra la violència masclista. L'objectiu és reforçar les capacitats dels mateixos infants i adolescents per a la detecció precoç i l'adequada reacció davant situacions de violència. Així, l'administració pública promourà la formació especialitzada a les persones que tenen contactes freqüents amb menors i s'establirà el deure que es comuniquin a les autoritats les situacions de violència encara que no siguin delicte. De manera coordinada amb la reforma de la llei d'educació es crea la figura del coordinador o coordinadora de benestar i protecció als centres educatius i a les entitats que practiquin activitats esportives i d'oci.

La llei també reconeix el dret a l'assistència jurídica gratuïta a les persones menors d'edat i les que tenen discapacitat i que siguin víctimes de delictes violents greus, sigui quina sigui la seva situació econòmica. A nivell judicial també s'obliga a denunciar el cònjuge i els familiars pròxims que hagin comès un fet delictiu greu contra un menor. A la carrera fiscal i judicial s'inclourà formació especialitzada sobre els drets fonamentals de la infància i l'adolescència, i a les forces i cossos de seguretat s'haurà de comptar amb unitats especialitzades en la sensibilització i prevenció de situacions de violència contra els menors. S'adjunta una memòria econòmica d'uns 75 milions d'euros anuals per poder complir amb els preceptes de la norma.

Publicitat i xarxes socials

La nova normativa també busca la protecció davant la violència que es pot produir des de les xarxes socials i els canals de comunicació. En aquest sentit es creen tipus delictius per evitar la impunitat de conductes realitzades a través d'aquests espais que poden provocar greus riscos per a la vida i la integritat de les persones menors, així com una gran alarma social, com les que promouen el suïcidi, l'autolesió o els trastorns alimentaris.

"El ciberassetjament com a nova forma de violència requereix una resposta específica: es crea un canal específic de denúncia a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades per garantir la protecció de les dades personals i s'estableix la ràpida retirada d'internet de continguts que atemptin contra aquest dret fonamental. En relació amb la publicitat, es prohibeix la que per les seves característiques pugui provocar que persones menors adoptin conductes violentes sobre si mateixes o tercers. També se suprimeix la publicitat que integri estereotips de caràcter sexista, racista, estètic o homofòbic i transfòbic.