La llei ELA torna al Congrés amb discrepàncies: s'ha d'ampliar a altres malalties?

MadridFa dos mesos, pacients d'ELA –les sigles d'esclerosi lateral amiotròfica– reclamaven en una jornada al Congrés una llei específica que garanteixi una atenció integral a les persones que la pateixen. Aquesta malaltia neurodegenerativa provoca la dependència absoluta del pacient i avança de pressa, amb una expectativa de vida de 3 a 5 anys un cop diagnosticada. D'aquí que els afectats i els seus familiars urgissin els parlamentaris a desplegar d'una vegada per totes una legislació que acceleri el procés per rebre ajudes, ja que atendre un afectat d'ELA genera costos econòmics elevats, i que els doni “la possibilitat de viure dignament abans de morir”.

Des d'aquell dia –que va generar polèmica per la minsa presència de diputats en l'acte– el Congrés ha debatut tres proposicions de llei que regulen l'ELA. La primera, una iniciativa del PP, que va iniciar la seva tramitació a la cambra baixa per unanimitat el 12 de març. Després va ser el torn d'una proposta de Junts, que una setmana més tard també va rebre la llum verda del ple i està tramitant-se. L'última ha estat aquest mateix dimarts, una proposició de llei del PSOE i Sumar que té un objectiu equivalent i també té el suport de la resta de l'hemicicle. El consens a favor de les reivindicacions dels pacients d'ELA existeix, però topa amb alguns entrebancs per materialitzar-se.

Un dels elements que provoca discrepància és l'abast del text. Mentre que els del PP i Junts se circumscriuen únicament a l'ELA, el dels socialistes i Sumar amplien la regulació a altres malalties neurodegeneratives. La diputada del PSOE Maribel García ha justificat combinar l'objectiu "d'avançar en la protecció de les persones amb ELA" amb "l'extensió dels efectes beneficiosos de les mesures que conté la llei a altres malalties". Concretament, a l'Alzheimer, el Parkinson o la malaltia de Huntington.

"777 dies perduts"

ERC s'ha posicionat a favor "d'obrir una mica més el focus", si bé la diputada republicana Inés Granollers ha criticat el fet que, en lloc d'una, hi hagi tres proposicions de llei equivalents. "Els malalts necessiten solucions immediates, no pas fotografies i filibusterisme parlamentari. Consensuïn un text de base i tramitem-lo", ha instat.

La diputada de Junts Pilar Calvo ha argumentat que el text del seu partit és el que "reflecteix les reivindicacions i necessitats" exposades pels pacients d'ELA perquè els han "escoltat". En línia amb el que va demanar l'associació ConELA a la jornada del 20 de febrer, Calvo ha defensat que la norma es limiti a regular l'ELA i ha lamentat que la del PSOE i Sumar "té present l'ELA, però li nega la seva singularitat" i ha defensat un text més ambiciós. Ara bé, Junts s'ha obert a negociar un acord "sense dilacions". "La gent no els perdonaria una nova decepció com la que van tenir la legislatura anterior", ha recordat.

El 8 de març del 2022, el Congrés va avalar també per unanimitat tramitar una llei ELA registrada per Cs. Va quedar en un calaix i va acabar decaient per l'avançament electoral. La diputada del PP Sandra Fernández ha demanat disculpes als afectats per aquests "777 dies perduts" i ha culpat el PSOE d'estar "retardant i entorpint" encara més la llei ELA pel fet d'haver volgut presentar una iniciativa pròpia en lloc d'optar per presentar esmenes a la dels populars, que la van registrar primer. Fernández, a més, ha censurat que "pretenguin desviar l'atenció sobre l'ELA" incloent-hi altres malalties.

Tot i aquestes discrepàncies, el PP s'ha obert a treballar amb la resta de grups. Des de la tribuna del Congrés, la diputada del PSOE ha ofert "la màxima col·laboració i diàleg" i ha convidat el PP i Junts a canalitzar les especificitats dels seus textos a través del text dels socialistes i Sumar, per "millorar-lo encara més".