El llegat intel·lectual de Stephen Hawking, en sis claus
El científic també va reflexionar sobre l’existència de Déu i el futur de la humanitat
BarcelonaEl físic britànic Stephen Hawking va ocupar la mateixa càtedra que Newton a la Universitat de Cambridge, va néixer el mateix dia que va morir Galileu i ha mort el mateix dia que va néixer Einstein. Conegut pels seus estudis sobre forats negres i l’origen de l’Univers, però també per analitzar qüestions com l’existència de Déu i el futur de la humanitat, està considerat un dels científics més rellevants del segle XX. Repassem alguns dels seus descobriments i reflexions més esmolades.
Les singularitats del Big Bang i els forats negres
En física, una singularitat és una situació en què les equacions que s’utilitzen per descriure-la deixen de ser vàlides perquè hi apareixen valors infinits. Conjuntament amb Roger Penrose, l’any 1970 Hawking va publicar un article en què demostrava que tant en l’inici de l’Univers com en els forats negres es produïen singularitats. Això va deixar clar que la física coneguda aleshores no servia per estudiar aquestes situacions. El problema, tot i que es va explicitar fa gairebé 50 anys, encara no té solució. Físics de tot el món malden per trobar una teoria que els permeti estudiar l’interior dels forats negres i el Big Bang.
Els forats negres no són tan negres
El 1975, el físic britànic va fer la seva aportació més rellevant al coneixement científic, una contribució que, en cas d’haver estat confirmada experimentalment, de ben segur li hauria valgut el premi Nobel. En aquest treball, va aplicar la física quàntica a l’estudi dels forats negres per arribar a la conclusió que molt a prop seu es podria produir un fenomen quàntic que permet la creació de parells de partícules i antipartícules en el buit. En condicions normals, el parell de partícules s’aniquilaria i es transformaria altre cop en energia. Però segons Hawking, prop d’un forat negre podria succeir que una de les partícules hi caigués a dins i l’altra se n’escapés. D’aquesta manera, un forat negre emetria partícules creades a partir de la seva energia i, per tant, n’aniria perdent i s’evaporaria. Els experts diuen que en aquest article hi ha la primera equació de la pedra filosofal de la física —encara per descobrir—, la teoria quàntica de la gravetat.
Què hi ha abans del Big Bang?
Fa pocs dies Hawking apareixia a molts mitjans de comunicació per haver declarat que sabia què hi havia abans del Big Bang. Lisa Randall, una física teòrica i divulgadora mediàtica, responia per Twitter que si això era cert, ella tenia un pont a la venda a Brooklyn. Amic de la polèmica, el físic britànic recuperava un argument que havia fet servir anys enrere per defensar el seu punt de vista: si s’assimila l’Univers a una superfície esfèrica, es pot pensar en l’inici de l’Univers com el pol Sud. De la mateixa manera que no hi ha res més al sud que el pol Sud, no hi ha res abans del Big Bang. Així, la singularitat del Big Bang, que havia defensat fa dècades, desapareix. Hawking sostenia que el concepte de singularitat fa que la ciència sigui incapaç d’explicar l’origen de l’Univers, cosa que obre la porta a la intervenció divina. Amb aquest argument, aquesta interpretació deixa de tenir sentit.
Déu no existeix i la filosofia ha mort
En el llibre 'El gran disseny', publicat el 2010 i escrit a quatre mans amb Leonard Mlodinow, Hawking defensa que amb les lleis de la física n’hi ha prou per explicar l’origen de l’Univers i la seva evolució. Segons aquestes lleis, l’Univers es pot haver creat a si mateix del no-res. I no només això: hi pot haver molt altres universos, també autogenerats de la mateixa manera. Per tant, no cal considerar l’existència de cap ment ni entitat superior o divina per explicar l’origen de tot el que veiem. Els autors també argumenten en aquest llibre que la filosofia ha mort i que ha deixat de ser una disciplina útil perquè no s’ha mantingut al corrent dels últims descobriments científics. Segons ells, la ciència s’ha convertit en la veritable portadora de la torxa del coneixement.
La perillosa intel·ligència de les màquines
Tot i que sempre havia defensat que la tecnologia podria resoldre els grans problemes de la humanitat, amb la intel·ligència artificial Hawking es mostrava menys optimista. En la línia d’Elon Musk i portant la contrària a Bill Gates, explicava que si algun dia els sistemes d’intel·ligència artificial són capaços de replicar-se i millorar-se, la humanitat s’enfrontarà a un perill seriós, a una nova forma de vida superior que molt probablement subjugarà o, directament, suprimirà la humanitat. El cervell humà, que evoluciona a un ritme molt lent, es veuria indefectiblement superat per les màquines, la capacitat de les quals es duplica cada pocs anys. I a parer seu, això passarà amb tota certesa en un futur no gaire llunyà.
Fugir a altres mons
A la vista dels problemes que pot suposar la intel·ligència artificial, l’augment de la població mundial i els efectes del canvi climàtic, ja feia anys que Hawking recomanava abandonar el planeta i buscar altres mons on establir colònies. Tal com ell ho veia, aquesta serà l’única manera de preservar la humanitat. Quan va començar a pensar en aquest problema, advertia que calia dur a terme aquest procés de colonització els propers mil anys. Recentment, però, com a conseqüència de la velocitat endimoniada a què evoluciona la tecnologia, havia argumentat que caldria fer-ho els propers cent anys. En cas contrari, deia, el futur de la humanitat seria més fosc que un forat negre.