Les llàgrimes de l’ideòleg de les superilles 29 anys després
BarcelonaSalvador Rueda no podia amagar ahir la seva felicitat més absoluta. Per fi podia veure fet realitat un dels seus projectes més ambiciosos, que passava de calaix a calaix dels diferents alcaldes de Barcelona, però cap s’havia atrevit a dur-lo a la pràctica. Quan aquest diumenge li van enviar les fotos en què es veia pintada a terra, sobre una gran franja de color verd, la paraula superilla als carrers del Poblenou on ahir es va posar en marxa la primera de moltes, li va “saltar alguna llàgrima”, explica. Salvador Rueda és el director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, però el 1987, quan va presentar el primer projecte de superilles, era director de l’Agència de Medi Ambient de l’Ajuntament. “Vaig fer un mapa del soroll a la ciutat i em vaig adonar que, allà on hi ha trànsit, els decibels sempre estan per sobre dels permesos”, recorda. Aquesta va ser l’espurna que li va fer començar a pensar com alliberar els carrers dels cotxes. “Fa 29 anys vaig presentar la primera proposta. No ha sigut fàcil arribar fins aquí”.
Salvador Rueda va compartir protagonisme a la roda de premsa amb la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, precisament pel seu paper cabdal en el disseny d’aquest ambiciós projecte, però no sempre ha sigut així. El mes de maig passat, quan Vidal va presentar el seu pla de superilles, ERC li va recriminar que no convidés precisament Salvador Rueda, a qui va qualificar d’“alma mater” del projecte, i va considerar “el Cerdà del segle XXI”.
Mentre Rueda estava parlant de la nineta dels seus ulls davant un estol de micròfons de tots colors, la Pilar, una veïna del carrer Sancho de Ávila, el va interrompre per queixar-se que ara ja no podria aparcar el cotxe davant de casa per descarregar la compra com feia sempre, i que li havien canviat la parada d’autobús que tenia a la cantonada i ara haurà de caminar més. Rueda va intentar explicar-li els avantatges de la superilla, sobretot per als veïns, però no va semblar que la Pilar quedés convençuda.
Les superilles són un concepte tan revolucionari en una ciutat com Barcelona -tan pensada per als vehicles de motor, encara que la majoria dels desplaçaments es facin a peu- que aquest tipus de canvis necessiten una digestió lenta. “És una qüestió de justícia urbana”, deia la regidora Mercedes Vidal, que afegia, conscient de les dificultats: “Qualsevol canvi en mobilitat porta associada una certa pedagogia”. Vidal també va explicar el motiu pel qual han escollit precisament la zona que comprèn els carrers Tànger, Llacuna, Pallars i Badajoz, que suporta molt poc trànsit i on viuen només 1.500 veïns: “Necessitem experimentar com funciona una superilla per veure com colonitzem la resta de Barcelona”. De fet, les següents també es crearan al Poblenou, però estan previstes a tot arreu, des de l’Eixample -l’autèntica prova de foc del projecte- fins a Sant Gervasi o la Prosperitat, a Nou Barris.
L’espai que hi ha en les quatre cruïlles interiors de la superilla queda alliberat per a l’ús dels vianants. Uns 200 estudiants d’arquitectura presentaran la setmana que ve diferents idees per donar un nou ús a aquests nous espais alliberats -8.000 metres quadrats-, un ús que després es consensuarà amb els mateixos veïns. El cost de la superilla del Poblenou ha sigut de 55.000 euros. Segons Rueda, quan es facin totes les superilles previstes es guanyaran 7 milions de metres quadrats “per un preu ridícul”.