Les llàgrimes dels alcaldes

FIGUERES"Em vaig posar a plorar perquè no sabia què més fer per evitar que el poble es cremés"

CARLES FORTIANA alcalde de Llers

Carles Fortiana passeja pels camps del poble, on predomina un sol color, el gris cendra. Està decebut perquè està convençut que si s'haguessin coordinat millor els comandaments dels cossos d'emergència de la Generalitat i els ajuntaments s'hauria minimitzat, i molt, la magnitud de l'incendi.

Poc després d'assabentar-se de la velocitat a què avançava el foc diumenge a la tarda, va dirigir-se a l'Ajuntament i va reunir tots els veïns al pavelló municipal, tal com indica el pla de seguretat local. "Just en aquell moment em truquen de la Generalitat que tots vagin cap a Figueres. De què serveix el pla?", es pregunta. De seguida van començar a arribar bombers de diferents punts de Catalunya. El problema és que no coneixien el municipi i mentrestant el foc ja havia calcinat una masia situada a dos quilòmetres del nucli urbà. "Han d'utilitzar la gent que coneixem el territori quan hi ha problemes", lamenta. El pitjor, però, encara no havia arribat. L'endemà, a les 7 del matí, va alertar els bombers que hi havia un focus que amenaçava una granja. Va trucar fins a tres vegades, però no hi va anar ningú fins al migdia. El flanc es va anar fent gran i va estar a punt de cremar tres granges, una fàbrica i una empresa de desballestament. "Després m'assabento que hi havia vint camions a Avinyonet de Puigventós parats", explica. Van ser els mateixos veïns els que es van organitzar per intentar frenar el foc amb branques, mànegues i cubes, entre altres objectes. Amb l'arribada dels bombers es va enfonsar. "Em vaig posar a plorar perquè no sabia què més fer per evitar que el poble es cremés", explica. "Hi ha hagut falta de comunicació entre la Generalitat i els ajuntaments", insisteix. Avui l'Ajuntament comença a quantificar els danys i a salvar tot el que pugui. "El més important, però, és aprendre dels errors".

"No vaig tenir la sensació de perill imminent gràcies als bombers"

ALFONS QUERA alcalde d'Agullana

Els bombers van alertar l'alcalde d'Agullana, Alfons Quera, que el foc avançava a gran velocitat diumenge a les 15 hores. Estava dinant al local dels caçadors. Al matí el poble havia organitzat una cursa de BTT. De seguida van tenir les flames al municipi i ell mateix i el cap dels bombers van evacuar la gent que vivia als masos aïllats. "El fum era molt dens, no es podia respirar i les flames ja eren al poble", explica. Poc després va rebre la trucada d'un dels regidors, que estaven repartits en diversos punts, que li va dir que hi havia un home francès amb cremades molt greus. "Vam trucar a l'ambulància i se'l va endur de seguida cap a l'hospital", diu Quera.

Després de comprovar que la cinquantena de desallotjats estaven descansant als baixos de l'ajuntament, el següent pas va ser solucionar la falta de llum i aigua que patia Agullana des de la tarda. "Vaig trucar a la companyia que ens posessin un grup electrogen per poder bombejar l'aigua. L'endemà ja el teníem", explica. A quarts de cinc de la matinada, però, apareixia un nou problema: es cremava una granja. Va anar-hi amb els bombers i, juntament amb els propietaris, la van "salvar". L'aparició dels hidroavions dilluns al migdia va permetre que el poble comencés a respirar tranquil. Una vuitantena de veïns continuaven ajudant en les tasques d'extinció. Igual que l'alcalde de Llers, a la tarda va tenir un moment de defalliment. "És normal després de tanta tensió", puntualitza. La seva principal preocupació, insisteix, va ser que ningú patís el que li havia passat al ciutadà francès, que va acabar morint a l'hospital dilluns al matí. "No vaig tenir la sensació de perill imminent perquè en tot moment vaig sentir el suport dels bombers i la Generalitat", relata. L'incendi ha afectat parcialment sis masies.

"Se'm van acabar les llàgrimes quan veia que se'm cremava la casa i no hi podia fer res"

FREDERIC MINOBIS alcalde de Boadella d'Empordà i les Escaules

A Frederic Minobis li costa haver de recordar el calvari que ha passat aquest dies perquè són massa les emocions viscudes. Un veí li va trucar diumenge a les dues per dir-li que hi havia foc a la Jonquera. "Vaig sortir a la terrassa de casa i vaig veure fum. De seguida em va venir al cap el foc del 1986, que va començar igual", explica l'alcalde. "Quan n'has passat un, ja vas escamat", afegeix Minobis.

Va alertar els regidors i es van distribuir pel municipi. "Després vaig trucar a emergències", explica. El primer que va fer va ser protegir les masies que es veien més amenaçades. "Però van començar a sortir flancs i el poble va quedar rodejat de foc", afirma Minobis. Uns quants van agafar els nens i els van traslladar a l'escola mentre la resta de veïns lluitaven contra l'incendi. "Va costar que arribessin els bombers, i quan ho van fer la majoria eren de fora. Vaig anar als seus caps per oferir-nos com a guies", detalla. Un dels moments més angoixants va ser quan veia que s'estava cremant casa seva. "Vam arribar just quan les flames arribaven al dipòsit de gas, vam aconseguir frenar-les", diu. L'endemà tot va començar a rutllar. Es va solucionar la falta de llum i aigua amb grups electrògens, la tramuntana minvava i els hidroavions ja havien començat a treballar. "Es viuen mil sensacions. Se'm van acabar les llàgrimes quan veia que se'm cremava la casa i no hi podia fer res", insisteix.

"Semblava que fóssim dins un volcà i amb la sensació que si avançava quedaríem engolits"

DOLORS MANZANERA alcaldessa de la Vajol

Va ser l'exalcalde de la Vajol qui va trucar a l'alcaldessa diumenge al migdia per dir-li que hi havia un foc a prop i si l'acompanyava a veure'l. "Vaig trucar al 112 per informar-me i vam anar a donar-hi un cop d'ull", detalla. El pitjor encara no havia arribat. Dilluns al matí els Mossos d'Esquadra van ordenar el confinament de la població en un mateix espai. Es va habilitar el local social La Camèlia i ella, acompanyada per altres veïns i els agents, van anar porta per porta per demanar que la gent deixés les seves cases. "A alguns els va costar perquè no tenien la sensació de perill", relata. El fum, però, ràpidament es va apoderar del poble i costava molt respirar. A la nit els Mossos d'Esquadra van autoritzar que el confinament continués als domicilis amb la condició que tothom estigués localitzable. "Vaig fer un llista de qui era a casa de qui i de quants habitatges quedaven ocupats", explica.

A la nit el foc es veia a només dos quilòmetres. "Semblava que fóssim dins un volcà i amb la sensació que si avançava quedaríem engolits". La quarantena de vehicles de bombers que eren just a la frontera amb Agullana van impedir que les flames arribessin a la Vajol. Dimarts, cap a les 7 de la tarda, es va aixecar l'ordre de confinament. Manzanera ho va aprofitar per anar a comprar a Agullana i, en veure com havia quedat el paisatge, va començar a plorar. "És terrible quan se't barreja la sensació que podies ser engolit pel foc i després veus tot el que ha devastat", puntualitza.