Els lladres s’adapten al covid-19: menys carteristes, més violència

BarcelonaDues persones treuen els mòbils al carrer Marina de Barcelona, a tocar del Port Olímpic, per fer fotos. Un grup de lladres els assalten físicament i després els prenen els telèfons. “Ataquen les víctimes abans de robar. Veiem una agressió física i posteriorment el robatori”, explica el cap de la divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, l’intendent Joan Carles Granja. Ha sigut un dels efectes del covid-19 en la delinqüència de carrer, perquè els autors s’han adaptat. El coronavirus a la capital catalana ha deixat menys carteristes però més violència per part dels que hi continuen. Les dades del primer semestre ho reflecteixen: si entre el gener i el juny de l’any passat els furts representaven el 59% dels delictes a Barcelona, ara suposen el 44%. En canvi, els robatoris violents guanyen pes.

Tot i que la pandèmia ha implicat que els delictes caiguin en picat, el descens tampoc és igual per als furts que per als robatoris violents. Entre el gener i el juny els primers han baixat un 56,5% i els segons un 32,9%. “L’adaptació és l’explicació de per què els furts cauen molt i els violents no tant”, argumenta Granja. El mercat de la delinqüència a Barcelona ha vist que l’oportunitat del turisme s’ha acabat. Per això els lladres que no s’han mogut de la ciutat han modificat la seva actuació, mentre que altres directament han marxat. Davant del nou escenari d’absència de turistes, els que “han desaparegut molt” de la capital són grups familiars que viatgen per Europa per trobar zones amb molta gent.

“Els carteristes busquen aglomeracions al transport públic, als llocs turístics i als d’oci per robar. Amb el covid-19 fem més gran l’espai personal i la gent se separa. Els furtadors que t’agafaven la cartera o un objecte de la bossa han perdut la distància”, explica l’intendent. Com que aquesta oportunitat ja no hi és, els lladres que s’han mantingut a Barcelona, on estan arrelats encara que no hi portin gaire temps, ara asseguren el que volen robar. Per tant, els multireincidents que combinaven furts i robatoris violents han abandonat els furts. “Han augmentat la violència -que apliquen d’entrada per intimidar- i el nombre de persones que actuen, i són més selectius”, afirma Granja.

Les víctimes també han passat de turistes a barcelonins. “S’han adonat que els locals no tenen un rellotge de luxe o un mòbil d’alta gamma, però sí una cadena d’or. Són víctimes vulnerables d’edat avançada, més dones que homes, a qui fan una estrebada”, explica. Els robatoris de penjolls, fets per un o dos atracadors, acostumen a ser al matí o a la tarda, quan la gent gran es desplaça per anar a comprar o a prendre la fresca. Però els multireincidents també actuen en grup, d’entre tres i cinc membres, per buscar un objecte de més valor, com un rellotge o un mòbil. Són casos més del vespre o la nit, en què fan un seguiment a les víctimes.

Actuacions més barroeres

Els lladres que ara roben els rellotges ja no acostumen a ser de bandes especialitzades en rellotges de luxe, els anomenats rellotgers. “Ens trobem que el rellotge acaba trencat, a terra... És molt més barroer”, descriu Granja. Ho exemplifica amb el cas d’una parella de turistes al passeig Joan de Borbó. Van torçar el braç a l’home per robar-li el rellotge, que no valia tant com un d’alta gamma. Ara poden ser de 3.000 euros, però els especialistes que venien a Barcelona, que també han baixat, buscaven turistes d’alt nivell adquisitiu amb rellotges de 60.000 euros. No ha canviat, però, el lloc on roben: al centre de la ciutat, a les zones de platges i d’oci nocturn, encara que actuen més en carrerons.

Per aturar els multireincidents, que es quantifiquen en més de 150 a Barcelona i que s’agrupen en mig centenar de finques o solars que fan servir d’amagatalls, els Mossos han posat en marxa el pla Tremall per intentar que entrin a presó. Segons Granja, sense aquests lladres, que acumulen el gruix dels antecedents en l’últim semestre, la delinqüència de carrer es reduiria a persones drogodependents que atraquen i joves que cometen robatoris, però sense la potència dels habituals.

Els homicidis es disparen pels triples crims de dos autors

Tot i el covid-19, els homicidis han anat a l’alça el primer semestre a Barcelona perquè s’ha passat de tres a nou casos. Els Mossos tenen clar per què: més de la meitat dels crims, almenys sis dels nou, són triples crims comesos per dos autors. D’una banda, el 20 de gener a la tarda un home d’origen suec va matar tres persones a Ciutat Vella. L’autor havia consumit drogues i molt d’alcohol, que li van alterar la capacitat. Les víctimes no tenien cap lligam. De l’altra, en ple confinament, quatre homes sense sostre van ser assassinats. Els Mossos van detenir un home d’origen brasiler per tres dels crims i treballen per demostrar el quart, que quadra amb els altres. L’autor té un historial psiquiàtric al seu país i va arribar a Sant Cugat -vivia a les Planes- el març de l’any passat després de trepitjar Europa per primer cop el desembre anterior, quan va visitar la germana a Portugal.

L’estiu passat la seguretat va ser motiu de debat a Barcelona perquè en sis setmanes hi va haver 10 homicidis (dels 17 de tot l’any). Van ser casos sense lligam en què predominaven les baralles amb arma blanca o a cops.