L’institut de ‘Merlí’, ocupat

Barcelona“Sisplau, no m’expliquis el final, que vaig per la tercera temporada i només em falten tres capítols!”, implora el Mariano, un jove argentí que viu des de fa un mes al Centre Social El Kole, per sobre de l’Hospital de la Vall d’Hebron. El jove va descobrir la sèrie Merlí quan va anar de vacances a l’Argentina. “La meva germana hi estava totalment enganxada”, recorda. Ell en va veure un capítol i li va agradar... Poc després ja era un dels molts incondicionals d’aquesta sèrie dirigida per Héctor Lozano. Ara la segueix per internet i creua els dits perquè ningú li faci un espòiler.

El que no s’imaginava el Mariano és que poc després de tornar del seu viatge a l’Argentina acabaria vivint al mateix institut on aquell grup de nois descobreixen la filosofia. “Em van dir que havien ocupat una escola... i quan vaig venir a viure-hi vaig trobar espais que em sonaven”, explica. Li van dir que allà s’hi havia rodat una sèrie, però com que sabien la seva devoció per Merlí es va pensar que li aixecaven la camisa. Fins que un dia, en una de les habitacions abandonades, es va trobar de cara amb la paret on hi ha escrits els noms dels personatges de la sèrie. Li va impressionar. El Mariano és una de les 18 persones que viuen en aquest edifici del carrer Sinaí amb Natzaret, al barri de Sant Genís dels Agudells, entre els quals hi ha algun filòsof -dos, de fet- però la majoria són artistes. Hi ha titellaires, músics, artistes plàstics i experts en malabars, entre d’altres.

Els joves llibertaris volen que aquest edifici, que abans de convertir-se en el plató de la sèrie va albergar l’institut concertat Menéndez Pidal, sigui un centre social obert al barri on es puguin desenvolupar activitats artístiques, xerrades o, senzillament, partits de futbol, aprofitant les instal·lacions existents. “No hem vingut aquí per viure de franc, hem vingut a treballar i molts per ajudar la comunitat”, reivindica el Beni, un dels joves. Ell ja ha participat en altres projectes similars, com La Nave Espacial del Poblenou i Alcatraz, al Carmel, en què s’utilitza l’ocupació d’un gran espai per fomentar la cultura underground i per promoure activitats de circ, com ja va fer l’emblemàtica La Makabra a principis de la dècada del 2000. L’institut, que ha estat anys abandonat, estava en molt mal estat i fins i tot hi ha espais calcinats, però en els tres mesos que porten d’ocupació han aconseguit habilitar bona part del centre i adaptar-lo a les seves necessitats. L’espai que servia de sala de professors a la sèrie, per exemple, és la cuina, mentre que les aules s’han convertit en habitacions, algunes compartides i d’altres individuals. Una part de l’institut està destinada a les activitats obertes als veïns, com una cafeteria, una sala d’actes (on es fan els cabarets) i dues aules que es comuniquen entre elles per a una pròxima exposició artística, entre d’altres. La petita habitació on hi ha la paret amb els noms que tant van impressionar el Mariano serà una sala de fotografia.

El col·lectiu El Kole, però, només ocupa mig institut. A l’altra meitat hi viuen tres famílies sense recursos vingudes de l’Europa de l’Est que recullen ferralla pel barri per sobreviure i amb les quals ha sigut impossible comunicar-se. Ells van ser els primers, ara fa tres mesos, a ocupar l’institut.

Dues setmanes més tard va entrar l’altre col·lectiu i van conviure tots plegats durant unes setmanes. Fins que un dia hi va haver una forta baralla amb ganivets inclosos que va acabar amb els Mossos d’Esquadra entrant a l’edifici per evitar mals majors. Tot i que algun okupa va resultar ferit, ningú no va presentar cap denúncia. Els dos col·lectius van pactar una treva que va consistir a dividir l’institut en dos i aixecar un mur fet d’obra per separar l’espai dels joves del de les tres famílies.

Els veïns, pendents

Els veïns de l’entorn coneixen perfectament la història d’aquest institut, on molts d’ells van estudiar. Les persones consultades per aquest diari saben fins i tot que existeixen dos col·lectius diferents i atribueixen als ferrovellers alguns petits furts comesos al barri i, fins i tot, entrades a domicilis. Fonts dels Mossos d’Esquadra asseguren que estan “a sobre” d’aquest conflicte i que hi ha “investigacions obertes”, però insisteixen que “no s’han incrementat els furts” des que els okupes viuen al barri. Alguns comerciants, però, se senten insegurs.

Dani Díaz, representant de l’Associació de Joves de Sant Genís, va estudiar en aquest institut. Ara, amb 20 anys, recorda com d’un dia per l’altre, el juny del 2012, mentre eren de colònies a Tarragona, els van dir que l’any següent ja no hi hauria curs. La direcció de l’Institut Menéndez Pidal va comunicar la dolorosa decisió als seus 230 alumnes i als 50 professors. L’institut funcionava des del 1963 i havia arribat a ser un referent al barri. A més, el tancament es va fer sense pagar els sous a una part dels professors.

“No et pots ni imaginar el que va suposar per a mi poder tornar a entrar a l’institut fa dues setmanes i tocar amb el grup de música que ara tenim els amics al mateix lloc on havíem interpretat els Pastorets quan érem petits”, diu Díaz emocionat. Per a ell l’arribada dels okupes “obre un ventall de possibilitats increïble”.

Díaz denuncia que al barri no hi ha equipaments per a joves i que fa molt temps que en demanen, sense èxit, a l’Ajuntament de Barcelona. “Nosaltres volíem un espai autogestionat, on poder fer diferents activitats, com música. Els hi vam demanar als d’El Kole i ens van dir que endavant”.