L'Institut Angeleta Ferrer de l'Eixample no obrirà el curs que ve a causa de la pressió de la comunitat educativa

BarcelonaTot i que el Consorci d’Educació de Barcelona havia confirmat que el curs que ve s’obriria l’Institut Angeleta Ferrer de l’Eixample, l’obertura s’endarrerirà com a mínim un any a causa de la pressió de la comunitat educativa. En no construir-se el nou institut, el curs que ve s’hauran de fer dos grups addicionals (els coneguts com a 'bolets') a dos instituts del barri: l’Institut Pau Claris i a l’Institut Fort Pius.

L’endarreriment de l’obertura de l’institut ve d’una llarga història. Al desembre i després de gairebé 20 anys d’espera, el Consorci va anunciar que l’Institut Angeleta Ferrer obriria el curs que ve en una ubicació provisional, a l’espera que s’acabessin les obres de la ubicació definitiva.

El Consorci va voler avançar la creació de l’institut perquè “a la zona hi ha una necessitat d’incrementar l’oferta d’ESO”. Al·legaven un augment d’alumnes –68 a la Dreta de l’Eixample i 24 al barri de la Sagrada Família– i un dèficit d’instituts al districte. Concretament, a la zona de la Dreta de l’Eixample només hi ha l’Institut Jaume Balmes (carrer Pau Claris amb Consell de Cent) i l’Institut Fort Pius (Ausiàs March, entre Nàpols i Roger de Flor).

L’avançament de l’obertura de l’Angeleta Ferrer, però, va posar en peu de guerra el grup de famílies que es va posar d’acord per inscriure els seus fills a instituts de l’Eixample que corrien el risc d’acabar sent guetos. Un mínim de 7 instituts van pressionar el consorci per endarrerir l’obertura de l’Angeleta perquè els projectes contra la segregació dels altres instituts del barri no en sortissin perjudicats. A les peticions d’endarreriment de les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) s’hi va sumar el Consell Escolar Municipal del Districte de l’Eixample.

Tot i que manté que hi ha una falta de places al districte i que al desembre defensava la necessitat d'avançar l'obertura de l'institut, el Consorci assegura ara que "l’opinió contrària a l’avançament de diversos agents que conformen la comunitat educativa" els ha fet fer marxa enrere. El centre havia de ser de dues línies, innovador, i tenia una reserva de places per a alumnes amb necessitats socioeconòmiques especials.

Davant d'aquesta decisió, d'una banda, les AFA que reivindicaven l'endarreriment es mostren molt satisfetes i d'una altra, les escoles del barri que volien la creació de l'institut es mostren decebudes.

"Creiem que la decisió del Consorci és bona per a la ciutat pel compromís contra la segregació i a favor dels projectes fràgils en marxa", reivindica el secretari de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de l’Institut Pau Claris, Oriol Pérez de Tudela, que afegeix que, no obstant, és "dolorós per l'enfrontament que ha representat i que hauria d'haver sigut més ben gestionat". Segons Pérez de Tudela, l'arribada de nous centres, avui, "ha de construir-se col·lectivament, amb la comunitat educativa, que és activa".

Precisament, una de les escoles que més havia reivindicat la creació de l'Angeleta és l’Escola dels Encants. Inaugurada l’any 2009, el curs que ve serà la primera vegada que una promoció del centre farà ESO. Es tracta d'una escola innovadora, i celebraven la possibilitat de poder anar a un institut que donés continuïtat al seu projecte educatiu. "Estem molt tristos i consternats:

ha sigut una decisió que no esperàvem i ens ha sorprès", assegura la directora dels Encants, Agnès Barba, que denuncia que l'Eixample té una mancança d'escolarització pública secundària. "Sempre hem defensat l'escola pública de qualitat i mai estarem a favor dels grups addicionals", defensa.

L'Institut Angeleta Ferrer és una llarga demanda veïnal, que reivindica l'obertura del centre des de fa 20 anys. El retard en la construcció de l’edifici definitiu està causat -entre altres coses- per les retallades durant la crisi. El projecte executiu que ja s’havia encarregat fa anys va quedar aturat, i ara ha quedat desfasat des del punt de vista tècnic. Després de la decisió del Consorci, els veïns s'hauran d'esperar, com a mínim, un any més.