L’incòmode rastre de l’esclavisme a Barcelona

BarcelonaL’emprenedor i negrer Antonio López (Comillas, 1817 - Barcelona, 1883) ja no té cap monument a la capital catalana que en lloï les proeses. El primer marquès de Comillas va baixar ahir del seu polèmic pedestal, enmig d’una gran festa organitzada per l’Ajuntament de Barcelona i amenitzada per Comediants. Ara queda pendent canviar el nom de la plaça, que encara es diu Antonio López, i decidir què es fa amb l’espai. De moment, en comptes de l’estàtua, l’Ajuntament hi ha posat dos modestos faristols que expliquen la història de les Bullangues -les revoltes obreres antiabsolutistes i anticlericals que en aquesta plaça van reduir a cendres el Convent de Sant Sebastià- i la del Círculo Hispano Ultramarino de Barcelona, una mena de lobi que es va crear el 1871 a Barcelona per contrarestar la pressió abolicionista. L’organització anava clarament a contracorrent perquè ja feia 64 anys que altres països, com el Regne Unit, havien abolit l’esclavitud. El lobi proesclavista estava dirigit per Joan Güell -que encara té una estàtua a la ciutat- i Antonio López.

Un cop esborrat el record del negrer, la pregunta que es fan els historiadors i les entitats és si cal substituir l’estàtua per alguna cosa que permeti preservar la memòria de l’esclavisme. L’Ajuntament no es compromet a res i manté que la plaça es reformularà quan tiri endavant el projecte de reforma urbanística de la Via Laietana.

Entre els historiadors catalans hi ha bastant consens que cal retirar els monuments i les estàtues de dictadors i esclavistes. La societat evoluciona i els seus carrers i monuments ho han de reflectir. El debat se centra en si després de retirar-los cal fer alguna cosa per mantenir la memòria del que va passar. “De moment, li retirem l’expressió exemplaritzant que té qualsevol escultura”, explica el comissionat de Programes de Memòria Històrica de l’Ajuntament, Ricard Vinyes, que afegeix: “El que no farem és un monument antiesclavista. Per explicar l’esclavisme ja hi ha els llibres d’història”. L’historiador recorda que durant aquest mandat s’ha impulsat el projecte Barcelona Colonial, que, entre altres coses, ha promogut tres debats sobre l’època colonial i l’esclavisme. Però de moment, més enllà dels faristols, no en quedarà cap record a la ciutat. L’estàtua d’Antonio López es traslladarà al Centre de Col·leccions del MUHBA i potser algun dia servirà per a alguna exposició al carrer, com la que va organitzar al Born l’actual govern amb el nom Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà, que va acabar amb el monument al dictador (ja decapitat prèviament) ple de pintura i ous.

Altres historiadors preferirien actuar ja sobre la mateixa plaça. “Cal aprofitar l’oportunitat per fer pedagogia i memòria històrica”, reivindica el director i fundador de l’European Observatory on Memories de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, Jordi Guixé. Segons el seu punt de vista, “després de treure l’estàtua cal fer un altre monument a la Via Laietana” o “crear una espècie d’àgora” per obrir debat i recordar el passat de Barcelona, encara que resulti incòmode.

Els traficants de Barcelona

La relació dels catalans amb l’esclavitud té dues fases clarament diferenciades. La primera arriba fins al segle XVI i se situa a l’interior de Catalunya, quan els catalans utilitzaven esclaus principalment de l’Orient per a les feines més feixugues. Molts edificis civils i religiosos es van aixecar amb mà d’obra esclava. Durant el segle XV, entre un 10% i un 15% de la població era esclava. A partir del segle XVI la presència d’esclaus a Barcelona es comença a reduir notablement, en part perquè comencen a fer més falta al nou continent: Amèrica. És quan s’obre la segona etapa de l’esclavisme català. A partir dels segles XVI i XVII els negrers catalans es dediquen a omplir vaixells d’africans per vendre’ls a Cuba. Aquesta part de la història és la que més incomoda avui, principalment perquè el tràfic d’esclaus es va continuar fent després de l’abolicionisme. De fet, molts catalans van aprofitar que els anglesos van deixar de traficar amb persones per cobrir les seves rutes. L’altre motiu pel qual encara resulta delicat recordar aquesta segona etapa de l’esclavisme és perquè hi ha famílies actualmernt importants i poderoses que van fer fortuna amb aquest negoci. La d’Artur Mas n’és una, segons explica Martín Rodrigo, historiador i autor del llibre Negreros y esclavos (Icaria Editorial).

“En aquella època ja feia anys que s’havia abolit l’esclavisme i només es defensava obertament a Barcelona”, afegeix. Els primers a prohibir el tràfic d’esclaus van ser els anglesos (1807), seguits pels nord-americans (1808). “A partir d’aquest any, els anglesos van anar signant acords bilaterals amb altres països per forçar-los a deixar també de traficar amb esclaus”, explica Rodrigo. Espanya el va signar el 1817 però no el va complir. És més, tant a Cadis com a Barcelona van aprofitar que ja no tenien la competència dels anglesos i es van fer a la mar.

L’operació implicava baixar fins a l’Àfrica, omplir els vaixells d’esclaus i traslladar-los a Cuba. Durant el viatge calia evitar ser interceptat pels anglesos -que controlaven que els estats complissin els seus compromisos abolicionistes- i arribar fins a Cuba, en algun lloc de la platja allunyat del port, on els esperava un “consignatari” per fer la compra. Aquesta era la feina de López: comprar els esclaus a destinació i traslladar-los per l’illa, segons les últimes investigacions dels historiadors. “Després de l’abolicionisme van desembarcar a Cuba mig milió d’esclaus”, segons Rodrigo. López -que va ser el mecenes del poeta i sacerdot Jacint Verdaguer- va fer molts diners i els va destinar a altres negocis, com la creació del Banc Hispano Colonial. La ciutat va decidir retre homenatge a un home que del no res va acabar fent fortuna, i li va acabar dedicant un carrer, una plaça i una estàtua. L’estàtua va ser enderrocada i fosa l’agost del 1936 pels antifeixistes, però, perduda la guerra, durant la dictadura es va tornar a aixecar el 1943. De la rèplica se’n va encarregar l’escultor Frederic Marès. L’obra s’ha mantingut fins ahir.

Joan Güell

La seva vinculació amb l’esclavisme no està tan documentada com la d’Antonio López, però se sospita que la seva fortuna es va gestar amb el tràfic de persones. Sí que està documentat que va ser el president del lobi proesclavista Círculo Hispano Ultramarino. La seva estàtua és a la Gran Via.

Antonio López

El primer marquès de Comillas rebia els esclaus africans a Cuba, en gestionava la venda i els distribuïa per l’illa. Va ser fundador del Círculo Hispano Ultramarino, un lobi proesclavista. També va fundar el Banc Hispano Colonial. La seva estàtua es va retirar ahir de la Via Laietana.

Francisco Franco

El 2001 es va traslladar del castell de Montjuïc al Centre de Col·leccions del MUHBA, on algú el va decapitar. Després va ser exposat (i sabotejat) al Born.