L’hora de la rehabilitació

Eficiència energètica, destrucció de barreres arquitectòniques, espais autosuficients, manteniment d’edificis antics... En una paraula: rehabilitar. Barcelona se segueix posant guapa, però, com deia Maria Buhigas des de la llista d’ERC i en campanya, ara ho ha de fer cap a dintre. La rehabilitació d’edificis ha sigut una constant en els últims anys, però tot indica que el camí a seguir passa també per un replantejament del model actual d’intervencions que valori el manteniment.

A la campanya de les últimes municipals tots els partits polítics van apostar per incloure als seus programes electorals diversos projectes de rehabilitació d’edificis a Barcelona. Així, independentment del color polític que governi aquesta àrea, queda clar que la rehabilitació serà un dels grans motors de la intervenció urbanística i també de creació de feina dels pròxims anys. Les formacions emfatitzaven la necessitat de trobar fórmules per millorar l’eficiència energètica dels habitatges, fer-los més accessibles i, de retruc, generar ocupació en el castigat sector de la construcció. Altres propostes en la mateixa línia recomanaven la renovació o incorporació d’espais verds en el paisatge urbanístic actual, la instal·lació de sistemes d’autosuficiència -plaques solars, per exemple-, o la creació de plans de rehabilitació consensuats amb el veïnat.

Ajuts a la rehabilitació

Les obres derivades d’un pla de rehabilitació suposen una gran despesa per a la comunitat de propietaris. És per això que hi ha subvencions per a les actuacions als edificis. Tot i que possiblement augmentarà el pressupost en els pròxims anys o mesos, aquest any el Consorci de l’Habitatge de Barcelona ja compta amb gairebé 37 milions d’euros de pressupost destinat a ajudes per a la rehabilitació, dels quals 25 seran per al parc d’habitatges de la ciutat, i els altres 12 estan destinats a actuacions especials als barris de Canyelles, a Nou Barris, i a la zona sud-oest del Besòs, a Sant Martí, on la subvenció és més gran. D’aquests prop de 37 milions, el 71% de l’aportació prové de l’Ajuntament de Barcelona i el 29% restant de la Generalitat.

Des del Consorci de l’Habitatge calculen que, d’aquestes ajudes, se’n podrien beneficiar uns 44.000 habitatges, una xifra notablement superior als 2.068 habitatges que se’n van beneficiar l’any 2014. D’entre tots els tipus d’obres, els treballs que incorporin millores en termes de rehabilitació energètica opten a una subvenció de fins al 50%.

Malgrat els programes d’ajudes i la voluntat institucional, sovint les obres de rehabilitació d’edificis s’efectuen quan els danys ja estan molt avançats o l’immoble pateix greus deficiències. Per no arribar a aquest punt en què les comunitats de propietaris reben un informe tècnic negatiu i fan front a despeses molt elevades, des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i des del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (CAATEEB) aconsellen treballar en la conservació i el manteniment dels edificis com a mesura preventiva.

“El parc d’habitatges de Barcelona necessita feines de manteniment importants”, assegura Enric Mir, membre del Grup de Treball de Rehabilitació del COAC. Destaca també la “manca de pedagogia en aquest camp” i assegura que cal “canviar la mentalitat actual per trobar noves formes de rehabilitar”. En el mateix sentit, des del CAATEEB consideren que “el manteniment és l’assignatura pendent a Barcelona”, i atribueixen l’estat actual dels immobles a una “falta de manteniment preventiu i programat”.

Tipus d’afectacions en edificis i divisió segons la gravetat

L’estat de salut dels edificis es pot veure condicionat per tres factors: l’antiguitat de l’immoble, la qualitat de la construcció i l’estat de conservació. Com a resultat d’aquestes tres variables es poden observar diverses afectacions en els edificis, entre les quals destaquen les humitats, fissures i esquerdes, els despreniments de revestiments, o les deficiències relacionades amb l’estructura. Les humitats poden ser per filtració, de capil·laritat o per condensació, i cadascuna es manifesta de manera diferent. Els despreniments del revestiment són difícils d’observar a simple vista, i les deficiències relacionades amb les estructures es manifesten amb la separació del sòcol o deformacions en el paviment. Les afectacions dels edificis es categoritzen segons si són molt greus, greus, importants o lleus, i l’estat de l’immoble el determinarà un equip tècnic després de redactar un informe detallat. Algunes deficiències requereixen una intervenció immediata, fins al punt de desallotjar l’edifici.

Illa Eficient: un model sostenible de rehabilitació col·lectiva

Barcelona podria convertir-se en un model a seguir en termes de rehabilitació sostenible i energètica. Un exemple per aconseguir-ho és el projecte de l’Illa Eficient, una iniciativa innovadora que ha dut a concurs la rehabilitació energètica de l’illa de cases ubicada entre la Gran Via, Viladomat, Diputació i Calàbria. Dels 27 projectes inicials, un jurat format per professionals i presidents de les comunitats de propietaris n’han escollit 14. Ara s’espera que el guanyador -que obtindrà un premi de 15.000 euros i el finançament del projecte executiu- permeti la rehabilitació integral dels habitatges, on viuen més de 740 persones. Aquest tipus d’iniciatives, a més d’impulsar la renovació energètica d’un conjunt concret d’habitatges, poden servir de model per a altres comunitats de propietaris. El paper de la comunitat de veïns i propietaris és fonamental en aquests casos, i amb projectes com Illa Eficient es promou la inclusió dels ciutadans en el procés de canvi dels seus habitatges, fent-los partícips de les decisions.