L'homosexualitat en l'esport: "No t'ho pregunto, no en parlis"

Barcelona"A Espanya no hi ha futbolistes gais, per això no surten de l'armari". Aquesta temerària frase la va pronunciar un cop el tècnic Joaquín Caparrós quan entrenava l'Athletic Club, tot i saber que no era certa. El percentatge de futbolistes, i esportistes en general, homosexuals és igual que en qualsevol altre àmbit de la vida, però quasi ningú s'ha atrevit a dir-ho públicament, la majoria per por a la reacció dels aficionats i dels mateixos companys d'equip. És com si a l'esport s'apliqués aquella llei que existia des del 1993 a l'exèrcit nord-americà, don't ask, don't tell , és a dir, "no t'ho pregunto, no en parlis", i que Barack Obama va derogar el 2010. Els homosexuals en l'esport són una realitat invisible.

"Tot i que Espanya va ser dels països avançats a aprovar el matrimoni entre persones del mateix sexe, l'esport sembla una illa a part", comenta Joaquim Roqueta, secretari general de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya. Roqueta lamenta que, en especial al futbol, que és l'esport més popular, encara no hagi sortit cap jugador a fer oficial que és gai, però alhora ho entén: "Els futbolistes homosexuals no veuen un ambient favorable per sortir de l'armari perquè saben que quan ho facin bona part del públic els girarà l'esquena, i s'utilitzarà la seva homosexualitat per insultar-lo amb crits de «maricon»". A Alemanya fins i tot es va destapar fa uns mesos que hi ha unes agències especialitzades per contractar dones de companyia perquè els jugadors gais puguin dissimular en públic.

Merkel es mulla

"Heu de saber que viviu en un país on ja no cal tenir por". La frase és de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i estava dirigida a futbolistes anònims que encara no han manifestat la seva homosexualitat. Merkel va pronunciar aquestes paraules, una invitació als esportistes a sortir de l'armari, després que la revista juvenil Fluter publiqués el setembre de l'any passat una entrevista a un futbolista professional que, des de l'anonimat, confessava la seva homosexualitat. La revelació del jugador, que va apuntar que coneixia diversos jugadors gais que militen a la Bundeslliga, va tenir una gran repercussió al país i va ser el germen d'una iniciativa sense precedents de la Federació Alemanya de Futbol. Els dirigents del futbol germànic, amb l'ajuda d'un grup d'experts, estan elaborant un document amb una sèrie de mesures que remetran a tots els clubs professionals per fer més senzilla la vida als futbolistes gais que, voluntàriament, decideixin fer pública la seva homosexualitat. La federació pretén que a Alemanya se superi el tabú que encara regna a l'esport. El secretari general de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya creu que aquí s'hauria d'impulsar alguna iniciativa semblant: "A l'esport hi ha molta discriminació, sobretot al futbol, i per eradicar-ho s'hi haurien d'implicar els clubs privats, que també fomenten certa homofòbia amb la seva manera de fer".

Tot i que els Estats Units és un país amb uns sectors molt conservadors, l'anunci de l'homosexualitat del jugador de bàsquet Jason Collins ha estat molt ben rebuda, fins i tot pel mateix president Obama. "Això és molt bo perquè obliga totes les altes instàncies a posicionar-se", admet Roqueta, tot i que és conscient que de moment és difícil que això passi aquí.

Les Panteres Grogues

De la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya en va néixer el 1994 un club anomenat Panteres Grogues, que té com a objectiu fer visible l'homosexualitat dins l'esport. Actualment són uns 600 socis que practiquen 15 esports diferents, i cinc estan federats i competeixen en lligues regulars. "El nostre objectiu és demostrar que tant és la condició sexual per practicar un esport, i per això en els nostres equips també juguen alguns heterosexuals", recorda Jacques Schoofs, president de les Panteres Grogues. Entre els esports federats hi ha el futbol, però només tenen dos equips femenins, no n'hi ha cap de masculí perquè no són prou nois per fer un equip de futbol-11, i juguen en lligues privades de futbol-7 i futbol sala. Schoofs nega que l'absència d'un equip de futbol federat masculí tingui a veure amb el masclisme evident en aquest esport. Per al president de les Panteres, no és important que els esportistes homosexuals surtin de l'armari perquè és una decisió molt personal, i no és "imprescindible" per practicar-lo, però aplaudeix "els que decideixen fer-ho, sobretot si després segueixen competint, perquè és un símptoma de normalitat".

Contra l'homofòbia en l'esport

La història del futbol d'elit està ple de frases amb un fort caràcter homofòbic que expliquen per què costa tant que un gai faci el pas endavant. Antonio Cassano, jugador de l'Inter de Milà, va dir una vegada: "Espero que no hi hagi maricons a la selecció italiana". I Carlos Alberto Parreira, exseleccionador brasiler: "No faria fora cap gai de la selecció perquè no crec ni que anés convocat". A les Panteres Grogues hi ha una persona encarregada de recollir tots els casos d'homofòbia a l'esport per denunciar-los, i si algú els explica que ha estat discriminat pel fet de ser homosexual, miren d'intervenir-hi per ajudar-lo.