L’heroïna com a fàrmac

Barcelona“Acabar amb el consum d’heroïna és una utopia. Hem d’intentar que els que en consumeixen estiguin millor”. El subdirector general de Drogodependències de la Generalitat, Joan Colom, defensa així la necessitat que les polítiques públiques de drogues també estiguin enfocades a la reducció de danys i no només a la prevenció. Això vol dir utilitzar mètodes que redueixin l’impacte de la substància en els consumidors. En el cas de la diacetilmorfina -nom científic de l’heroïna-, per exemple, a través de les sales de venopunció, on els usuaris poden injectar-se les dosis, o dels programes de subministrament de xeringues. El consum, de fet, no és una realitat menor, com demostra que només durant l’any passat Salut repartís 745.645 xeringues.

Tot i defensar que a Catalunya les polítiques de reducció de danys són “modèliques”, Colom assegura que ara cal anar més enllà. “Si a més de la metadona poguéssim prescriure l’heroïna com a medicament per via oral, seria un pas extraordinari”, assegura, i afegeix que seria un tractament pensat per a les persones que han fracassat amb els programes substitutius existents, com és el cas de la metadona. Tractar persones addictes amb aquesta substància “estabilitzaria i normalitzaria la situació dels consumidors”, argumenta Colom. Aquest tipus de política ja es du a terme en països com el Regne Unit, Suïssa o Holanda.

El punt de vista de Colom és compartit per la Federació Catalana de Drogodependències, que agrupa 25 entitats dedicades a la prevenció, tractament i inserció social de les persones drogodependents. La federació atén actualment 2.200 persones que sol·liciten tractament per la seva addicció a l’heroïna, i treballa a través de l’atenció en centres primaris, centres de dia o comunitats terapèutiques, però creu que el ventall de tractaments encara és insuficient. “Hi ha gent que amb els tractaments de desintoxicació no se’n surt, ni tampoc amb la metadona”, explica la presidenta de la federació, Felisa Pérez, que defensa tractaments personalitzats. Segons dades del Govern, ara mateix hi ha 7.500 persones que reben metadona a tot Catalunya.

L'experiència d'un usuari: “Fa anys que no penso ni a suïcidar-me ni a consumir”

Tractament global

“El tractament amb heroïna no es redueix a anar a un punt de dispensació, consumir i marxar”, apunta Josep Rovira, director de l’àrea de drogues de l’ONG Associació Benestar i Desenvolupament, integrant de la federació. En aquest sentit, Pérez assenyala que els tractaments per a heroïnòmans -i per a qualsevol drogodependent- han de tenir un caràcter global, que tingui en compte els àmbits mèdic, psicològic, social i educatiu. Però el primer pas, segons la federació, és que la persona addicta estigui estable emocionalment, i considera que la prescripció d’heroïna podria proporcionar aquesta estabilitat. “Quan un heroïnòman comença a tractar-se, fa molts anys que està despenjat del sistema”, diu Pérez. “Només l’omple la droga, i si l’hi treus, es queda en blanc. Hem de tenir temps suficient per omplir de contingut la seva vida”, afegeix.

En la immensa majoria dels casos, la rutina d’un consumidor d’heroïna es limita a buscar-se la vida per aconseguir les dosis diàries necessàries. Una dependència que, a la vegada, provoca que sovint delinqueixin per aconseguir diners i poder comprar droga. “Els programes substitutius amb heroïna reduirien la necessitat d’adquirir droga per part del drogodependent”, explica Colom. “Això no només suposaria un benefici per a ells sinó per al conjunt de la comunitat”, afegeix Pérez, que destaca la utilitat d’aquest tipus de tractament per aconseguir que els consumidors d’heroïna siguin autònoms i tinguin una vida digna.

La taula de drogues del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona, que reuneix diverses associacions, entitats, ONGs, centres mèdics i cossos policials, també es planteja la via de la prescripció d’heroïna. El seu coordinador, Oriol Romaní, assegura que l’opció genera força consens, ja que la consideren una solució per als “irreductibles” que ni tan sols han entrat als programes de metadona. “Molta gent percep la metadona com un càstig”, explica. A més, Romaní diu que aquesta substància no proporciona als consumidors el “flaix” obtingut amb l’heroïna. “Només és un sedant i la seva síndrome d’abstinència és molt més forta que la de l’heroïna”, assegura.

Per tot plegat, Romaní fa una defensa contundent dels programes de tractament amb heroïna i assegura que els únics riscos són els generats per la reacció social. “L’heroïna pot afectar la salut de la mateixa manera que l’alcohol, però està més mal vista per la societat”, conclou.

Vèncer la por

La por i el desconeixement dels ciutadans envers l’heroïna és, segons els experts, un dels obstacles principals a vèncer per tirar endavant la seva prescripció com a fàrmac. “Tots els productes que es venen a les farmàcies poden ser fàrmacs, drogues o verins. Només cal assegurar-nos que prescrivim l’heroïna com a fàrmac”, exposa Pérez, que lamenta la “por visceral” de la població cap a aquesta substància.

Una por basada, per exemple, en un hipotètic repunt del consum si la Generalitat en regulés l’ús. “Això no passaria”, diu Rovira. “La morfina es fa servir en l’àmbit farmacèutic i la població no ha començat a consumir-ne”, afegeix. El debat sobre la incitació al consum també es va produir anys enrere amb la dispensació de metadona i, segons Rovira, s’ha demostrat que el temor era injustificat.

Malgrat coincidir en la defensa de l’heroïna com a fàrmac, les entitats i el Govern mantenen oberts alguns debats i discrepàncies. En primer lloc, el mètode de subministrament de la substància. Mentre que la Generalitat defensa la via oral per reduir els perills sanitaris i socials de la xeringa -VIH, hepatitis o exclusió-, algunes veus aposten per prescriure heroïna injectada. “En el procés de metabolització, l’heroïna oral es converteix en morfina i no produeix la mateixa sensació”, assegura Rovira.

L’Estat diu ‘no’

La Federació de Drogodependències es mostra desorientada davant dels motius pels quals la prescripció d’heroïna no és encara una realitat, tot i comptar amb un consens tan gran entre les entitats i l’administració. “Quan en parlem amb els tècnics del departament la coincidència és total, però la presa de decisions es paralitza quan anem més amunt”, lamenta Pérez, que reclama a la Generalitat fer passos endavant. Per la seva banda, Colom nega que Salut hagi renunciat a aquesta via i argumenta que Catalunya no té competències per catalogar l’heroïna com a fàrmac. “Cada cop que ho hem plantejat al govern espanyol, la resposta ha sigut negativa”, diu. Fonts del ministeri de Sanitat consultades per l’ARA han confirmat que l’Agència Espanyola del Medicament no té previst considerar l’heroïna un fàrmac. Tot i reconèixer que és una possibilitat prevista per diverses convencions internacionals firmades per l’estat espanyol, el ministeri considera que actualment no hi ha evidències suficients que indiquin que el tractament amb heroïna sigui millor que els ja existents. “No hi ha cap necessitat de generalitzar tractaments amb heroïna perquè no reportarien cap benefici social”, argumenten les mateixes fonts.

Catalunya ja va impulsar el 2003 un estudi clínic sobre el subministrament d’heroïna de forma controlada i per via oral. Els pacients eren persones que havien fracassat com a mínim en dues ocasions amb els programes de metadona. L’assaig va ser liderat per Colom. “L’estudi va posar de manifest la utilitat de l’heroïna com a substitutiu”, recorda. Tot i això, l’experiència no va passar de l’assaig.