Drets

La LGTBI-fòbia ja és el primer delicte d'odi a Catalunya

Una quarta part de les agressions es produeixen a la via pública i un altre 20%, a la feina

Manifestació contra la LGTBI-fòbia.
Ara
17/05/2024
2 min

BarcelonaEls casos de LGTBI-fòbia ja suposen el 37,1% dels delictes d'odi i discriminació registrats el 2023 a Catalunya i se situen en primer lloc, amb una mitjana d'una víctima per dia. En vigílies del Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia, els Mossos d'Esquadra han donat a conèixer aquest divendres que l'any passat es va tancar amb 365 víctimes de delictes contra aquest col·lectiu i que es van denunciar 282 actes relacionats amb fets motivats per l'orientació sexual o identitat de gènere, segons informa Efe. Aquesta xifra suposa un increment del 9,3% de les denúncies respecte al 2022, una tendència que s'atribueix al pes que estan guanyant els partits i discursos ultradretans.

El 17 de maig del 1989, l'OMS va treure l'homosexualitat de la llista de malalties, però l'estigma i els prejudicis contra el col·lectiu encara continuen. Coincidint amb l'efemèride, l'Observatori contra la LGTBI-fòbia ha fet públic que des que va començar l'any ha atès 86 persones que han rebut atacs per la seva condició. D'aquestes, gairebé la meitat han estat contra gais, vuit contra lesbianes, 24 contra persones trans, dos contra el col·lectiu bisexual i 13 contra el col·lectiu en general.

Una de cada tres agressions tenen lloc al carrer, amb un increment del 7% en l'últim any. També han crescut, en un 5%, els atacs al lloc de treball, que representen ja el 15% del total. En espais d'oci nocturn només se n'han denunciat 8 (9% del total), seguides de les que es produeixen al lloc de treball (14%). En el balanç provisional de l'Observatori, destaca també que gairebé tres de cada deu víctimes van reportar atacs per odi i exaltació, i una de cada cinc van informar d'agressions físiques, un 20% per insults i l'11% restant per assetjament.

D'altra banda, un terç de les persones trans no acudeixen als centres d’atenció primària (CAP) quan senten molèsties per la gran incomoditat que els genera la visita amb el sanitari. Gairebé la meitat, un 48%, afirmen que s'han sentit alguna vegada discriminades pel personal de l'ambulatori, i en un percentatge similar asseguren que la por que el personal no fes servir el seu nom sentit i els cridés pel nom registral els ha fet endarrerir o anul·lar alguna cita.

Aquests casos són també exemples d'agressions al col·lectiu LGTBI, que denuncia mancances en l'atenció sanitària ordinària, fins al punt que moltes persones s'estimen més ser ateses en associacions específiques abans que explicar detalls de la seva vida i la "justificació" sobre la seva orientació sexual o identitat de gènere. Aquests són els resultats d'un estudi elaborat per l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), que constaten que aquestes reticències dels pacients es tradueixen també en la dificultat de seguiment d'un tractament i en un sentiment d'abandó.

Sobre què es pot millorar, el col·lectiu LGTBI demana més sensibilització, així com que s'utilitzi un "llenguatge inclusiu" que fugi del binari masculí-femení i "la creació d'una figura referent als CAP", destaquen els responsables de l'estudi.

stats