L'exdirector del CatSalut imputat al cas Innova creu que la sanitat catalana és una "caricatura"

BarcelonaLa sanitat catalana s'assembla més a un sistema de "xarxes relacionals" que no pas a un "mercat mixt de competència planificada i regulada". L'opinió és rellevant perquè parteix del mateix exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut) Carles Manté, un dels nombrosos imputats pel cas Innova. Manté va ocupar aquest càrrec de director entre el gener del 2004 i el desembre del 2006, quan va cessar, i la seva opinió sobre la sanitat catalana s'ha donat a conèixer com a part de la documentació decomissada en la causa judicial.

En un escrit donat a conèixer aquest dijous pel jutjat d'instrucció 3 de Reus, i que fa referència a una part separada del cas Innova, que des del 2012 investiga les presumptes irregularitats en el hòlding d'empreses públiques de Reus, Manté assegura que a la sanitat catalana "qui mana és el director del CatSalut i a vegades algun gerent", mentre que els comandaments intermedis es dediquen a "mantenir vives aquestes estructures versallesques". Manté afegeix que, com diria Astèrix, es podria afirmar que "estan bojos, aquests romans". "Kafka estaria molt orgullós que nosaltres solets haguéssim pogut crear aquestes estructures. És caricatura, però és veritat", admet, sobre un model en què els càrrecs "la majoria de les vegades són les mateixes persones amb diferent barret".

La confessió manuscrita de Manté s'ha donat a conèixer per l'aixecament parcial d'una part del cas judicial Innova, referent a l'expresident del Servei Català de la Salut (CatSalut), imputat juntament amb l'exdirector de l'Institut Català de la Salut (ICS) Josep Prat. En la seva interlocutòria, el jutjat d’instrucció 3 de Reus justifica aquest aixecament per demanar a la Fiscalia si aprecia nous indicis delictius, tot i que subratlla que segueix sota secret de sumari la part principal del cas relatiu a Manté –i que fa referència a la facturació a Innova de més de 840.000 euros durant els cinc anys posteriors a l'abandonament del seu càrrec.

El que sí que explica la interlocutòria són els tipus de documents que es van trobar en la casa de Manté quan la Guàrdia Civil va procedir a la seva detenció, el febrer del 2013, fa més de dos anys i mig. El jutge, de fet, assegura que la feina "no es fa en les condicions ideals" i que el procés és "menys ràpid del que seria desitjable" perquè s'ha de compaginar amb el funcionament diari del jutjat. També detalla la facturació que va rebre CCM Estratègies i Salut, l'empresa que va constituir Manté com a soci únic setmanes després d'abandonar el càrrec. Els ingressos d'aquests treballs de consultoria entre els anys 2007 i 2011 van ascendir a 1 milió d'euros, dels quals 840.000 van provenir del grup d'empreses Innova de Reus.

La interlocutòria, però, no es fixa en aquesta part, que segueix una investigació paral·lela, sinó en la resta de treballs. En destaca especialment els que va fer per a la Fundació Caixa Catalunya, vinculats al Parc Sanitari Pere Virgili, i que li van reportar 83.000 euros. Ho fa perquè, segons apunta el jutge, la llei que fixa les incompatibilitats dels alts càrrecs de la Generalitat durant els dos anys posteriors a deixar el càrrec presumptament l'hi hauria impossibilitat. El jutge diu que aquesta relació amb Caixa Catalunya va ser "de gran intensitat" en els anys posteriors a cessar com a director del CatSalut i aprecia una "presumpta cascada d'incompatibilitats".

A l'escrit judicial també surt citat el Consorci Hospitalari de Catalunya, que li va reportar 6.329 euros addicionals, i s'afirma que Manté va estar vinculat a aquest consorci abans de ser nomenat i caldria preguntar-se "si aquests cobraments van ser en compensació" pels expedients administratius que va signar com a director del CatSalut.