L’Estat prepara un decret per tallar l’aixeta a les entitats socials catalanes

BarcelonaQuan un català marqui la casella de la declaració de la renda per cedir el 0,7% dels seus diners a fins socials -també pot donar-los a l’Església, o a totes dues coses- aquests diners ja no aniran destinats a les entitats socials catalanes, com la Fundació Arrels o el Casal dels Infants del Raval. Això passarà si l’Estat acaba aprovant un reial decret llei per crear una nova prestació de la Seguretat Social. L’ARA ha tingut accés a l’esborrany amb el qual treballa el ministeri d’Ocupació de Fátima Báñez, on diu clarament que només tindran accés al repartiment d’aquests diners les entitats socials “d’àmbit estatal”. És a dir, si aquest decret s’aprova, les 61 entitats socials que només actuen en territori català deixarien de rebre els quasi 13 milions d’euros que s’han repartit aquest 2015. Aquestes 61 entitats suposen el 42% del total de les que fan acció social a Catalunya, que anualment reben diners dels impostos voluntaris dels contribuents. Catalunya és la comunitat que té més entitats socials que no tenen matriu espanyola ni pertanyen a cap federació estatal (61), mentre que a les altres comunitats n’hi ha, entre totes, 70. És a dir, si l’any passat 469 entitats de tot l’Estat van rebre diners a través del 0,7% de l’IRPF, amb el nou decret 131 en quedarien excloses. El govern espanyol té pressa per aprovar aquest reial decret llei -tal com s’expressa en el redactat de l’esborrany-, i fins i tot podria fer-ho al consell de ministres de demà.

Competències autonòmiques

El reial decret que prepara el ministeri d’Ocupació i Seguretat Social té l’objectiu d’esquivar una llarga llista de sentències del Tribunal Constitucional i del Suprem que recorden a l’Estat que les competències d’assistència social són exclusives de les comunitats autònomes -article 148.1.20 de la Constitució- que les hagin assumides al seu estatut d’autonomia. L’Estatut català ho recull a l’article 166. A pesar d’això, des que el 1988 el govern espanyol va crear la casella dels fins socials a la declaració de la renda -primer s’hi destinava el 0,53% i des del 2007 el 0,7%-, al costat de la de l’Església, sempre ha repartit els diners recaptats entre les entitats socials a la seva discreció, tant amb governs socialistes com populars. La Generalitat ha reclamat aquesta competència fins a 12 vegades amb recursos als alts tribunals -una vegada ho va fer també la Junta de Galícia-, i totes les vegades li han donat la raó: l’Estat no és competent per gestionar i distribuir aquestes subvencions. Malgrat això, el govern espanyol ha fet el sord cada vegada. El 2013, però, va intentar burlar les sentències fent un canvi en les bases del reglament de les convocatòries de subvencions amb el reial decret 535/2013. El Govern va tornar a presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem, que va resoldre -el maig del 2015- altre cop a favor dels interessos catalans, i va anul·lar el reial decret “pel fet de no ser conforme a l’ordenament jurídic”, ja que havia creat la figura de l’“entitat col·laboradora”, que no va ser acceptada. En aquell reial decret, per primer cop, introduïen la instrucció que només podrien rebre aquestes subvencions les entitats que actuessin a tot l’Estat. En els dos anys que van passar entre la publicació del decret i l’anul·lació del Suprem, la Generalitat va aconseguir que no s’apliqués aquesta discriminació a les entitats socials no estatals amb diàleg amb el ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, responsable de les ajudes, fins ara.

El govern espanyol, però, no s’ha donat per vençut, i malgrat l’opinió reiterada dels jutges, ha buscat la manera per seguir amb el seu pla: convertir aquestes subvencions en una nova prestació de la Seguretat Social -que depèn del ministeri d’Ocupació-, a través de convenis amb les entitats socials, només “d’àmbit estatal”.

Un de les 23 peticions de Mas

El 30 de juliol del 2014 el president del Govern, Artur Mas, es va reunir a la Moncloa durant dues hores amb el president espanyol, Mariano Rajoy, per demanar-li altre cop un referèndum acordat sobre la independència de Catalunya. Mas també va dur sota el braç una llista de 23 peticions per negociar amb el govern espanyol, una de les quals era, precisament, posar fi a aquesta disputa de competències amb les subvencions del 0,75% de l’IRPF. Fins ara, només una d’aquestes 23 queixes ha sigut resolta: el tren llançadora a la T1 de l’aeroport del Prat.

Els catalans, els més solidaris

Si s’acaba aprovant aquest reial decret llei es pot produir la paradoxa que, tot i que Catalunya és la comunitat que més marca la casella dels fins socials a la renda, aquests diners no arribin a les entitats catalanes que ho necessiten. Un de cada quatre euros recaptats per Hisenda per a fins socials l’aporten els contribuents catalans (26%). De fet, la meitat dels ciutadans de Catalunya que fan la declaració marquen aquesta casella, el 32% no en marquen cap, el 10% marquen la de l’Església i un altre 10% les marquen totes dues. Amb tot, sense aquest decret, que suposaria una retallada molt important en els pressupostos de 61 entitats catalanes afectades, Catalunya sistemàticament ja rep menys diners dels que aporta a la bossa comuna. Cap novetat.

En els pressupostos de l’Estat del 2015 hi ha una partida de 221 milions d’euros per repartir entre les entitats que ho han sol·licitat (469). D’aquests 221 milions, els contribuents catalans n’han aportat 57,6, tot i que les entitats catalanes només en rebran 31,1, el 14%. Malgrat que els criteris per repartir els diners no són territorials ni de solidaritat, Catalunya rep indefectiblement entre el 12% i el 14% del total. Les ajudes s’atorguen als programes d’acció social que presenten les entitats -se’n pot presentar més d’un per entitat-, i s’accepten o no en funció de si compleixen uns requisits solidaris i d’inclusió social que vagin dirigits a situacions de pobresa, discapacitat, infància, addiccions o malalties cròniques, entre d’altres. Malgrat això, el sostre de les entitats catalanes és aquest 14%.

L’esborrany del reial decret llei de la nova prestació de la Seguretat Social diu que s’haurà de crear una comissió rectora, que serà l’encarregada de valorar totes les peticions de subvencions amb aquests diners de l’IRPF. La comissió estarà formada pel director general de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), un representant del ministeri d’Ocupació i dos representants del ministeri de Sanitat.