L’Estat imposa el cabal de l’Ebre i crispa el Delta

TarragonaDos mesos després que s’hagués exhaurit el termini que el mateix govern espanyol s’havia donat, el consell de ministres va aprovar ahir el nou Pla Hidrològic de Conca per al riu Ebre. Un document que ratifica la proposta de cabal ecològic que al mes de juliol havia rebut el vistiplau de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, amb el vot en contra de la Generalitat i la Plataforma en Defensa de l’Ebre. Aquest cabal -la quantitat mínima d’aigua que es considera que ha de circular pel riu per garantir la seva salut mediambiental- queda fixat ara en el tram final del riu en 3.220 hectòmetres cúbics a l’any. El pla preveu un augment estimat del consum d’aigua de 7.880 hectòmetres cúbics anuals (el 55% de l’aportació natural de l’Ebre) als gairebé 10.000 hectòmetres cúbics (gairebé el 70% de l’aigua de la conca).

El nou llindar és menys de la meitat del que havien consensuat la Generalitat i la Plataforma en Defensa de l’Ebre en la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre. La proposta que va sorgir d’aquest organisme -argumentada científicament- demanava 7.167 hectòmetres cúbics per als anys secs, 9.508 els anys de pluviometria mitjana i 12.543 els anys humits. La mitjana de cabals a l’Ebre en els últims deu anys ronda els 8.000 hectòmetres cúbics.

La disparitat en les xifres es projecta també en les opinions sobre els seus impactes. Segons la portaveu i vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, el cabal ecològic s’ha fixat “després d’un ampli procés de participació i aplicant criteris científico-tècnics” i és “suficient per satisfer les necessitats del Delta”. En canvi, la Generalitat i la Plataforma van reiterar que les xifres del govern espanyol són una amenaça per al riu i el seu delta. Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma, creu que tindran “efectes devastadors” i va parlar de la “mort del Delta en pocs anys”. Segons l’entitat, si s’aplica aquest cabal s’acceleraran els processos de salinització, subsidència i regressió que ja pateix la desembocadura del riu.

El govern central va presumir de les 450.000 noves hectàrees de regadiu que es crearan, que se sumarien a les 965.000 existents, i dels 40 nous embassaments, que s’afegiran als 109 que ja hi ha al riu Ebre. Sáenz de Santamaría va anunciar també 2.500 milions d’euros d’inversió en els pròxims anys per garantir la bona salut de l’Ebre.

Pas previ al transvasament?

En el rerefons de la qüestió hi ha el debat sobre si un cabal de mínims com aquest obre la porta a un futura aprovació del transvasament de l’aigua considerada “sobrant”. Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre no en tenen cap dubte. “Amb aquest cabal ecològic es fa una reserva d’aigua suficient per tal que, en una segona fase, es faci un nou pacte nacional de l’aigua que permeti el transvasament”, assegura Tomàs. La vicepresidenta del govern espanyol, en canvi, destacava ahir que aquest Pla Hidrològic “no incorpora una previsió de transvasament”. La Plataforma ja ha anunciat que intensificarà la batalla i confia en les institucions europees perquè el pla “entra en conflicte amb les directives comunitàries”. Ahir al vespre, una primera assemblea a Amposta va servir per posar fil a l’agulla a la mobilització social que comença a prendre cos.

Arias Cañete torna a fer tremolar el territori

Un riu amenaçat

El nomenament d’Arias Cañete com a ministre d’Agricultura ja va fer tremolar les Terres de l’Ebre. A principis del 2012, el ministre va anunciar un nou pla hidrològic “solidari”. Reapareixeria el fantasma del transvasament.

Reneix el moviment opositor

L’abril del 2012 la Plataforma en Defensa de l’Ebre anunciava una “segona etapa” de lluita en defensa del riu. La Plataforma ha demanat a Europa que controli la gestió de l’Ebre que fa l’Estat.

L’Estat tira pel dret

El Consell de l’Aigua va aprovar el Pla Hidrològic de l’Ebre al juliol amb l’oposició de la Generalitat. Aquest era el pas previ a l’aprovació al Consell de Ministres.