Les lesions medul·lars es poden curar amb nanofibres

BarcelonaLa medicina regenerativa ha aconseguit el que fins ara es pot considerar el seu èxit més espectacular. En un article publicat a la revista Science per investigadors de la universitat Northwestern de Chicago amb participació de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Ibec), es detallen els efectes d'una nova teràpia que, aplicada a ratolins amb lesions medul·lars, aconsegueix revertir-les i fer que els animals tornin a caminar. L'experiment, el primer d'aquesta categoria que es publica al món, obre la porta a assajos clínics en humans amb lesions greus de columna que han perdut la mobilitat, així com a intervenir en malalties neurodegeneratives com l'ELA, el Parkinson o l'Alzheimer.

Quan se secciona un nervi es produeix una desconnexió, els senyals elèctrics que configuren el sistema nerviós no poden superar el punt de tall. Tot i que fa anys que s'intenten fórmules imaginatives per recuperar ni que sigui una part de les funcionalitats perdudes amb la desconnexió, l'èxit ha sigut sempre més aviat pobre. Se sap que els nervis conserven una certa capacitat regenerativa, cosa que s'ha aprofitat, per exemple, per introduir implants electrònics, però el resultat final mai no ha sigut satisfactori. Almenys no fins ara. L'ús de nanofibres sintètiques aconsegueixen estimular receptors cel·lulars a les dues bandes del tall i formar una matriu extracel·lular que contribueix de forma eficaç a refer la connexió nerviosa entre les dues parts incomunicades.

El treball, liderat per Samuel Stupp de la universitat Northwestern de Chicago, el signa Zaida Álvarez Pinto com a primera autora. Álvarez treballa actualment al grup Biomaterials per a Teràpies Regeneratives de l'IBEC, on s'ha incorporat després d'una llarga estada a la universitat nord-americana. La publicació descriu com amb una única injecció de nanofibres a la medul·la espinal els ratolins tornen a caminar tot just quatre setmanes després de l'administració. Un cop recuperada la mobilitat i quan el fàrmac deixa de fer efecte, es descompon en forma de material que nodreix les cèl·lules, de manera que passat un temps no en queda ni rastre.

Els investigadors ja han sol·licitat a la FDA, l'agència americana de nous medicaments i aliments, l'autorització pertinent per iniciar assaigs clínics controlats en humans. En les seves al·legacions els investigadors argumenten que més enllà del benefici potencial per a persones amb lesions medul·lars que causen pèrdua de mobilitat, podria aplicar-se a pacients afectats de malalties neurodegeneratives com ELA, Parkinson o Alzheimer. També especulen que pacients que han patit un ictus se'n podrien beneficiar. "El secret d'aquest tractament terapèutic nou i revolucionari és sintonitzar el moviment de les molècules perquè puguin trobar i activar adequadament els receptors cel·lulars en moviment constant", explica Zaida Álvarez. El cas és que ni les molècules ni les cèl·lules són estàtiques sinó que estan en moviment. Les nanofibres, gràcies a canvis en la seva estructura química, aconsegueixen enllaçar els receptors cel·lulars i permeten la regeneració del nervi seccionat.