L'escriptor basc Willy Uribe fa una vaga de fam solidària a Barcelona

Escriptora"A veure si fem entrar en raó tota aquesta gent... Que això no pot ser!", diu sense cridar l'escriptor basc Willy Uribe. "Vull ser sincer -aclareix-, no demagògic". I contundent, assegura: "Els polítics són un obstacle per al desenvolupament d'aquest país. Hem de canviar-ho tot". Ell hi vol sumar la seva part fent una vaga de fam que fa 15 dies que dura. La va començar l'11 de desembre en acabar de llegir dues notícies que, juntes, l'havien deixat frapat: l'indult de quatre mossos d'esquadra acusats de torturar un detingut de nacionalitat romanesa en una comissaria de les Corts i la detenció de David Reboredo.

Ho va llegir a casa seva, a la vora de Bilbao, i va decidir venir a manifestar-se a Barcelona perquè diu que aquí hi troba més activisme social. Així que va avisar la família, va trucar a Cristina Fallarás, de Sigue Leyendo, perquè "són gent compromesa" i des de fa 15 dies no menja. Els dotze primers els va passar al local de Sigue Leyendo. Ara s'està a casa de Cristina Fallarás, a la vora de la plaça Universitat de Barcelona, on l'acompanyen, proven de generar ressò mediàtic i miren d'evitar que li passi res. Beu xarop, aigua i, de tant en tant, llepa sal. Fuma set cigarretes al dia. Té una mica de mal de panxa. Dorm bé. Llegeix, cada cop passa menys temps a l'ordinador i es cansa. Passa gairebé tot el dia assegut. Però no pararà, diu. Està massa indignat.

Els quatre mossos indultats, que van deixar anar el mateix dia que van tancar David Reboredo, havien estat condemnats per tortura pel Tribunal Suprem l'any 2009. Però l'executiu de Rajoy els va rebaixar la pena a dos anys de presó. I, com que no tenien antecedents, finalment no hi van haver d'entrar. L'Audiència de Barcelona, tanmateix, s'hi va negar i els va donar fins al 10 de desembre per repensar-s'ho. I, tot i així, el dia 11 de desembre se'ls va imposar una multa i es va fer efectiu l'indult.

El mateix dia el govern va tancar David Reboredo. Nascut a Vigo, 43 anys, toxicòman rehabilitat des de fa més de 10 anys i que, després de dues recaigudes, ja fa més de tres anys i mig que no consumeix droga i que treballa ajudant altres drogoaddictes i persones protadores del VIH. L'any 2006 el van detenir amb 100 mil·ligrams d'heroïna, l'any 2009 amb 300 mil·ligrams. En total: menys de mig gram en dues tandes que l'han dut a ser reclòs a la presó el mateix dia que han estat alliberats quatre mossos que van torturar una persona.

"Aquest país està fet una merda", diu Willy Uribe. "Mantenim l'esperança perquè cal tenir-ne, però està tot molt embolicat". No té cap sentit, sospira. I té raó: no en té. Ho sap ell, ho sabem nosaltres i ho sap molta gent que no té accés a la veu pública ni als privilegis dels que no estan mai en risc. I tot i això, el pare del David no ha parat. Té 81 anys i no hi veu. Però ha lluitat pel seu fill fins ara i ho seguirà fent. Ha obert una petició d'indult onlineonline, ha escrit una carta al rei, ha aconseguit el suport de moltes ONG, ha dut 200 persones al centre de Vigo que, amb els ulls embenats, demanaven "Xustiza para David" [Justícia per a David], i fins i tot ha trucat a Willy Uribe per demanar-li que no prengui mal.

"Quan penses parar?", li pregunto al Willy. "Quan deixin anar Reboredo. Perquè el deixaran anar. És un indult cantat", diu convençut. En aquest país, on s'han indultat els responsables de l'accident del Yak-42, acusats de manipular les identificacions de 30 dels 62 militars que van morir en l'accident; l'exgeneral Galindo, tot i haver-se demostrar que havia torturat i assassinat dos presos d'ETA; els responsables de Filesa; Barrionuevo; l'advocat Piqué Vidal, i tot un grapat de polítics i empresaris que fan el joc al poder. Un país on la llei, sovint, sembla una riota. O, dit d'una altra manera, "Aquí, on l'Estat és la banca", tal com diu el Willy. "Sortir de l'heroïna té més mèrit que fer una carrera judicial", insisteix.

I té raó: deixar de consumir heroïna és dificilíssim. En aquest país on se n'ha consumida tanta, tots ho sabem prou bé. I, tal com estan les coses, no és moment de ser hipòcrites ni de buscar tres peus al gat. Anar a buscar un exdrogoaddicte que ha aconseguit deixar-ho i que mai no ha fet mal a ningú, acusar-lo de dur mig gram d'heroïna al damunt i tancar-lo set anys de cop i volta, no té cap sentit. I a "situacions radicals, mesures radicals", somriu tranquil Willy Uribe. I jo també somric de pensar que mai no ens fan callar a tots del tot. I que, sense cap mena de dubte, hauríem de sumar-nos a la seva petició i fer-li costat. No només per ell o per David Reboredo, sinó per la salut judicial d'aquest país i tots els seus ciutadans. Nosaltres.