L’escola que no volia tenir una altra classe de P-3

BarcelonaDe la lluita per mantenir totes les línies de P-3 a la lluita per poder seguir sent-ne només una. Mentre desenes d’escoles d’arreu del territori s’han mobilitzat durant els últims mesos perquè no els treguin la segona línia de P-3, l’escola Mar Bella del barri barceloní del Poblenou es reivindica per quedar-se només amb una. És a dir, seguir com està ara. Denuncien que no tenen espai per suportar una línia addicional i consideren que això perjudicaria el funcionament global de tot el centre. La Mar Bella, amb gairebé 60 anys d’història i 225 alumnes, és una escola d’una línia des de P-3 fins a sisè de primària -amb l’excepció d’un curs.

Saben de què parlen, perquè a causa de l’alta natalitat del barri fa dos anys ja van haver d’incorporar una segona aula de P-3 -el que es coneix com un bolet -. Ara hauran de tornar-ho a fer i el setembre que ve començaran amb dos cursos de dues línies però amb les mateixes instal·lacions que tenen actualment. De fet, fa dos anys van haver de renunciar a l’aula d’audiovisuals per encabir el nou grup, i ara s’estan plantejant si perdran la de ciències. “El que és clar és que els espais compartits es veuen clarament perjudicats. El pati i el menjador ja estan molt plens actualment, no me’ls vull imaginar amb 25 alumnes més”, diu la directora de l’escola, Montse Claverol.

El cas és que, just al costat de l’escola, situada a la plaça Bernat Calbó, hi ha una església propietat del bisbat que actualment està buida. El Consorci d’Educació de Barcelona ha promès a la direcció del centre que l’Ajuntament adquirirà el solar i que, d’aquesta manera, es podrà ampliar l’escola. Expliquen que el consistori ha signat un acord amb el bisbat i que, tan aviat com disposin dels diners per poder-lo comprar, serà seu. No obstant això, encara no s’han aprovat uns pressupostos municipals que incloguin una ampliació i, per tant, l’Ajuntament no disposa dels diners per adquirir-lo de manera immediata. La idea inicial del bisbat era que s’hi establís un convent de monges, però davant la negativa veïnal es va paralitzar el projecte.

“Si tot anés bé aquest estiu es podria enderrocar l’església i les obres s’acabarien el 2019”, explica la cap d’estudis del centre, Àngels Mata, que es pregunta què passarà si finalment no s’adquireix el solar del costat. “El que és segur és que nosaltres començarem el setembre amb dos cursos de dues línies i estarem com a mínim tres anys així. Per tant, tindrem dos cursos amb dos bolets”, assegura. A més, en cas que el projecte d’ampliació tiri endavant -tot sembla apuntar que serà així-, es pregunta on s’ubicaran els alumnes durant les obres. “No sabem si estarem en barracons o de quina manera funcionarem”, apunta Mata.

Preocupació pel futur

Com ella, la majoria dels pares de l’escola estan preocupats pel futur del centre. “Les famílies sentim molta impotència. No es pot actuar per decretada sense consultar res ni ningú”, expressa Maria Moll, membre de l’AMPA, que reivindica que la inclusió de la segona línia de P-3 es faci a partir de l’any que ve, quan l’ampliació de l’escola sigui un fet. Al seu torn, el Consorci respon que no es pot esperar un any perquè hi ha una “necessitat” d’escolarització de nens de P-3 a la zona i defensa que l’ampliació a través de l’església és una “oportunitat”.

“Ja fa anys que estem afegint grups addicionals en diferents escoles de la zona perquè hi ha una demanda de públic que s’ha estabilitzat”, apunten fonts del Consorci. Així, admeten que mentre no s’acabin les obres “potser s’ha de passar per fases de provisionalitat”, però encara no s’ha decidit de quin tipus. “El punt fort de l’escola era que fos familiar. Podem renunciar a ser una línia, el que no farem és acceptar un greuge comparatiu”, sentencia la membre de l’AMPA.