“L’època del perllongament de les concessions dels peatges s’ha acabat”

Mataró / BarcelonaLa pròrroga de les concessions dels peatges de Catalunya fa temps que és un tema controvertit, i amb la fi d’algunes concessions importants en els pròxims anys pren força de nou. El 2019 acaba la concessió del tram Tarragona-València de l’AP-7; el 2021, l’AP-7 Tarragona-La Jonquera; el 2012, també l’AP-2. En totes aquestes, la decisió d’alliberar-les o no depèn de l’Estat. De les autopistes que depenen de la Generalitat, la primera que acabava la concessió és l’autopista C-32 Montgat-Palafolls, i aviat el Govern també haurà de prendre una decisió. En el cas de l’AP-7 sud, la ministra de Foment, Ana Pastor, ja va assegurar la setmana passada que no pensa renovar aquesta concessió quan s’acabi d’aquí a tres anys. Abans d’aquesta, però, Pastor -o el seu relleu al ministeri- haurà de decidir què fa amb l’autopista de Burgos, que s’acaba el 2018.

Nou model de peatges

Fons del departament de Territori i Sostenibilitat afirmen que “l’època del perllongament de les concessions s’ha acabat”, però consideren que “no té cap lògica encetar el rescat d’un o dos peatges” perquè “això perpetuaria un model que no és harmònic”. És per aquest motiu que veuen necessària una política homogènia “que superi els greuges que hi ha en funció del territori” i, en aquest sentit, apunten que el departament hi treballa de fa temps. Afirmen que hi ha un compromís per fomentar el pagament per ús i que aquest any volen presentar el seu “nou model de peatges, debatut amb plena transparència”. A més, apunten que “cal un model d’explotació”.

Tal com ja va fer el juny de l’any passat, aquest mes de març el Parlament de Catalunya va instar el Govern de la Generalitat a complir la Declaració del Maresme -impulsada per la plataforma ciutadana Preservem el Maresme-, en la qual, entre altres coses, es demana l’alliberament del peatge de l’autopista C-32 entre Montgat i Palafolls aquest mateix 2016. Malgrat aquest mandat del Parlament, des del departament de Territori apunten que el rescat dels peatges de totes les autopistes que depenen de la Generalitat costa entre 2.100 i 3.100 milions d’euros -segons el mètode de càlcul que es faci servir- i que, si el Parlament insta el Govern a fer-ho, han de veure com es paga.

Antoni Esteban, portaveu de Preservem el Maresme, es mostra positiu amb la decisió presa al Parlament, que no és la primera vegada que ho fa, perquè així es “posa de nou sobre la taula el que es va aprovar la legislatura anterior i que ningú havia posat en marxa”. Alhora, però, està decebut perquè es pregunta “quantes vegades s’haurà de ratificar perquè el Govern faci cas de la ciutadania i comenci a treballar”. Per altra banda, lamenta que aquesta segona vegada “algun partit intenti replantejar-se el que ja va signar al juny”, en relació amb l’abstenció de Junts pel Sí en els dos punts que feien referència a l’alliberament de l’autopista ja aquest 2016. CiU del Maresme sí que va aprovar aquest punt de la Declaració el 2015, i ara els seus representants al Parlament ho han rectificat. El diputat de JxS Marc Sanglas va justificar l’abstenció en aquest punt per “no generar falses expectatives al voltant de l’alliberament”. Sanglas diu que aleshores es comptava que la situació econòmica del Govern pogués canviar i així treballar en la direcció de la Declaració del Maresme, però que això no ha passat i, per tant, “ara per ara és impossible per falta de recursos”. Afegeix que segueixen donant ple suport a la Declaració, però que pretenen ser “coherents amb la situació econòmica actual del Govern”.

En relació amb la dificultat d’alliberar el peatge aquest 2016, els alcaldes del Maresme tenen opinions diverses, tot i ser del mateix partit. L’alcaldessa de Sant Pol, Montserrat Garrido (CiU), apunta que, tot i que “de cor tots volem l’alliberament, la raó ens diu que ara per ara, si no hi ha recursos, no es pot”. Joan Campolier (CiU), alcalde de Santa Susanna, en canvi, considera que “ja toca que s’alliberi” i recalca que els pobles del Maresme nord han de pagar el peatge d’Arenys, el de Vilassar i el de Santa Susanna. Campolier recorda que, quan va ser alcalde el 1976, estava en les mans dels polítics de les comarques decidir si seria una autovia o una autopista i que no van “saber jugar bé les cartes”.

Sigui com sigui, el 15 de març Preservem el Maresme va reunir-se per primer cop amb el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i van pactar fer reunions cada dos mesos. Segons el seu portaveu, es tracta d’un “primer pas endavant després de la nefasta època de l’antic conseller Santi Vila”.

Preocupació a Abertis

Qui està molt pendent de les decisions que prenguin els governs espanyol i català és la gran empresa concessionària, Abertis. A l’Estat controla el 60% de les vies d’alta prestació i a Catalunya participa -en més o menys grau- en totes les empreses que tenen les concessions de les autopistes catalanes. Mentre compra o allarga concessions a tot el món -com la recent de dues a Puerto Rico-, Abertis veu com les catalanes i espanyoles s’acaben i els govern no semblen predisposats a negociar. Fins i tot van insinuar a finals del 2015 que podrien pagar polítiques socials dels governs a canvi d’allargar peatges.