La inversió en educació a Catalunya, a nivell del Perú

Barcelona"Estem a nivells del Perú, Laos o Guatemala". Aquest és el diagnòstic de la inversió educativa a Catalunya que recull la Fundació Bofill en el seu informe 'Reptes de l’educació a Catalunya. Anuari 2015' fet amb dades del 2013. La inversió pública catalana en aquest camp és, de fet, la més baixa de tot Europa i representava només el 2,8% del PIB català d’aquell any, mentre que l’estudi mostra que el Perú inverteix l’equivalent al 2,76% del seu PIB i Laos i Guatemala, una dècima més.

Amb aquestes ràtios, Catalunya es troba encara a la meitat de la inversió que la llei d’educació de Catalunya (LEC) ambicionava per al 2017, i que passava per arribar al 6% del PIB. "El sistema educatiu està infradotat i no s’ha enfonsat en els resultats acadèmics per l’entrega dels docents", va concloure ahir l’autor de l’estudi i professor de sociologia de l’educació de la Universitat de Barcelona (UB), Xavier Martínez-Celorrio. Les males notícies de l’informe de la Fundació Bofill, dirigit pel secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (Acup), Josep Maria Vilalta, no acaben aquí. En l’àmbit europeu, Catalunya és el sisè país que més ha retallat en educació, juntament amb Romania, Letònia, Lituània, Bulgària i Portugal. La retallada educativa a Europa fins al 2012 va ser de 3,4%, mentre que Espanya va retallar fins un 14,6% entre 2009-2013. Això vol dir que Espanya ha retallat en educació quatre vegades més que el conjunt de la UE. Catalunya, fins a cinc cops més.

Amb xifres concretes, l’informe assegura que l’austeritat de la despesa educativa pública a Catalunya entre 2009-2013 ha significat una retallada de 1.157 milions, que representa un 16,7%. La tisorada ha tingut una relació inversa amb la demografia escolar: hi ha hagut un increment de 98.000 alumnes en les etapes no universitàries i de 2.700 a les universitats en aquests anys. Perquè Catalunya s’equipari a la mitjana europea, la Fundació Bofill reclama invertir 5.026 milions d’euros addicionals, fins a tenir un pressupost total de 10.800 milions.

Sous dels docents a la baixa

Si s’analitza el volum absolut de les retallades, s’observa que el 58% ha recaigut en els salaris dels docents i el 21% a les partides i programes per a la inclusió i la igualtat d’oportunitat. La inversió, segons Vilalta, s’ha de fer de manera "selectiva" i potenciar l’equitat i la innovació a les aules. En un moment que tot el sector reclama innovació a les escoles, l’informe reconeix l’onada de centres que estan canviant per respondre a les necessitats d’aprenentatge del segle XXI, però denuncia que el panorama de la recerca i la innovació "es caracteritza per la falta de lideratge de l’administració pública".

El text reivindica intervenir d’urgència en tres àmbits: en els recursos que dedica l’Administració, en l’autonomia dels centres i en la formació del professorat. Com a horitzó, la professora del departament de pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Mar Camacho reclama un pla públic de promoció de la innovació que "detecti i inverteixi en models innovadors".

Camacho considera que cal enfortir el centre educatiu com a motor i dotar-lo d’autonomia. Igualment assenyala la preparació dels docents com un repte clau. Segons l’anuari, un dels reptes és "fomentar polítiques de formació orientades a la innovació". Aquest és un dels dotze reptes que posa sobre la taula l’anuari. Entre d’altres, també reclama el plurilingüisme, millores en l’escola inclusiva o la reducció de l’abandonament escolar prematur. Ara només queda posar-se a treballar per aconseguir-ho.