L’AVE treu el nas a la campanya electoral

Barcelona“És obvi que l’AVE és meravellós, i a tots ens agrada viatjar-hi, però també era meravellós anar a Nova York amb el Concorde [un avió supersònic que va deixar de volar el 2003], però la qüestió és si és una inversió viable i rendible. La nostra idea és que les línies que ja hi ha fetes s’hauran d’optimitzar, però que qualsevol inversió futura [hi ha 1.300 km en construcció i 1.700 km més de previstos] s’haurà de sotmetre a una anàlisi de cost-benefici clara”. Qui diu això és la veu en temes econòmics d’un dels partits polítics que podrien tenir la clau de la governació a Espanya a partir de la tardor: Luis Garicano, de Ciutadans. Aquest prestigiós economista, catedràtic i director de departament a la London School of Economics ha fet entrar per primer cop l’AVE en el debat electoral. Fins ara cap partit amb opcions reals de governar, i d’influir en el govern amb pactes de legislatura, s’havia plantejat posar en dubte les inversions en alta velocitat: l’Estat ja s’ha gastat més de 45.000 milions d’euros per a 2.500 quilòmetres de vies. El bipartidisme les havia blindat de les crítiques, que només feien partits minoritaris al Congrés, com CiU, UPyD i Esquerra Plural. Ara Ciutadans ha posat l’AVE sobre la taula, en plena precampanya per a les municipals, i en un any electoral molt carregat ha obligat a tothom a posicionar-se.

Els informes de Fedea

Els primers, lògicament, han sigut els membres del govern espanyol, que té previst gastar-se 3.100 milions només aquest 2015 en noves línies d’AVE, una prova evident que no pensen fer-se enrere, ans al contrari. “Això és una ocurrència d’algú que no coneix l’administració”, responia la ministra de Foment, Ana Pastor, responsable d’aquestes inversions.

En els últims dos mesos dos informes molt complets de Fedea (Fundación de Estudios de Economía Aplicada) desmuntaven de cap a peus els arguments habituals que fa servir Pastor sobre el retorn social i econòmic que el fet que l’alta velocitat arribi a tots els racons de l’Estat. D’una banda, l’estudi d’Ofelia Betancor i Gerard Llobet afirmava que cap de les línies d’AVE a Espanya és rendible, i que no se n’hauria d’haver construït cap. I, en paral·lel, l’estudi de Germà Bel i Daniel Albalate deia que Espanya és el país del món amb menys passatgers per quilòmetre d’AVE.

9 milions de benefici

El ministeri de Foment contraataca aquests estudis de prestigiosos economistes amb la dada que el 2014 les línies d’alta velocitat es van tancar amb 9 milions d’euros de beneficis i amb un informe del 2010 elaborat pel Centro de Estudios Económicos Tomillo -fet per encàrrec del mateix ministeri- sobre la línia Madrid-València. Aquest informe diu que de cada euro invertit obté un retorn de 2,03 euros en volum de negoci i de 2,02 en creixement del PIB, a més de 2,5 llocs de treball per cada lloc de treball directe. L’argument del president de Renfe, Pablo Vázquez, és significatiu en termes polítics: “Jo veig que la gent està molt contenta quan l’AVE arriba a les seves ciutats”.

Aquest argument lliga amb la famosa frase de la ministra de Foment socialista Magdalena Álvarez, que volia “cosir amb fils de ferro totes les províncies espanyoles”, o amb el de la mateixa Ana Pastor, que, en una resposta al Senat a una diputada de CiU, va dir que per al seu govern l’AVE és “el tren de tots”. I és precisament això el que denuncia l’economista Luis Garicano per oposar-s’hi en declaracions a l’ARA: “Ja és hora de deixar de gastar el diner públic d’aquesta manera de si el meu veí ho té jo també ho vull”. En aquest sentit, Garicano acusa el bipartidisme que ha governat Espanya des de la democràcia -PSOE i PP- de tractar els ciutadans com nens petits: “Mira, el Pare Noel ens porta l’AVE”.

Tot i que el partit socialista va ser el primer a invertir en l’AVE i el PP va mantenir l’aposta, ara sembla que el PSOE vol marcar perfil propi i mira de desmarcar-se dels populars en aquesta línia, i més ara que tants estudis en qüestionen la viabilitat: “Creiem en l’AVE, però la prioritat és el corredor mediterrani”, explica a l’ARA Juan Luis Gordo, portaveu del PSOE a la comissió de foment del Congrés de Diputats, que afegeix: “L’AVE el fan servir 30 milions de passatgers a l’any, i els trens de rodalies 350 milions, és l’hora de prioritzar”. Tot i això, els socialistes no poden desmarcar-se d’aquest concepte d’ AVE para todos : “Sí que creiem en una alta velocitat amb una estructura en xarxa solidària, tot i que no totes les línies siguin rendibles”, admet Gordo.

Beneficis socials?

Quan els economistes critiquen l’AVE perquè mai se’n recuperarà ni la meitat de la inversió, tots els governs, socialistes o populars, responen amb els beneficis socials i de cohesió territorial. Luis Garicano, però, també els rebat: “Els que no viatgen en AVE paguen part del bitllet dels usuaris [amb els impostos, perquè gran part es paga via pressupostos de l’Estat], que precisament són els que sí que es poden permetre pagar l’AVE”.

Un altre economista, Miguel Ángel Ariño, professor d’anàlisi de decisions i de situacions de negoci de l’Iese, però, sí que defensa l’AVE, precisament per aquests intangibles: “Fa mig segle es van asfaltar els camins antics per fer carreteres i ara no podem imaginar Espanya sense carreteres pavimentades, però aleshores tampoc va ser una inversió neta”.