Societat 16/10/2014

L'Audiència envia Escarp a judici pel trasllat del parc de bombers

La regidora socialista està imputada arran de la denúncia d'uns veïns dels voltants del Parc Miró de Barcelona

Efe
3 min

BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha avalat la decisió d'una jutge d'instrucció d'enviar a judici la secretària d'Organització del PSC i regidora de la ciutat Assumpta Escarp, acusada d'un delicte de prevaricació per presumptes irregularitats en el trasllat del parc de bombers al Parc Miró. En una interlocutòria, a què ha tingut accés Efe, la secció tercera de l'Audiència desestima el recurs de les defenses contra la imputació d'Escarp i de tres tècnics municipals per prevaricació i un delicte contra l'ordenació del territori i remet el cas al jutjat d'instrucció número 20 de Barcelona perquè acusacions i defensa presentin els seus escrits, pas previ al judici.

Assumpta Escarp està imputada arran de la denúncia d'uns veïns dels voltants del Parc Miró de Barcelona, per permetre construir provisionalment el parc de bombers de la ciutat en aquesta zona verda, quan era regidor del districte de l'Eixample pel PSC. En principi, la ubicació d'aquest equipament al Parc Miró, que va suscitar protestes veïnals perquè envaïa l'única àrea verda de la zona, havia de ser provisional mentre duressin les obres d'ampliació de les instal·lacions del parc de bombers al carrer Provença de Barcelona, però el recinte porta ja allà més de quatre anys.

La Fiscalia, i també l'acusació particular exercida pels veïns denunciants, consideren il·legal la llicència que va permetre la construcció provisional del parc de bombers perquè es va atorgar sense l'aprovació prèvia d'un pla especial -preceptiu en tractar-se de sòl urbà- i perquè va emparar que la instal·lació superés el 5 % de la superfície del parc, malgrat que la normativa ho impedeix. La resolució que va permetre aquest trasllat, signada per Escarp, va ser declarada nul·la de ple dret per la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat i pel jutjat contenciós administratiu número 9 de Barcelona.

Per a l'Audiència de Barcelona, el fet de "dictar una resolució administrativa que hagi estat revocada i fins i tot declarada nul·la no comporta necessàriament" cap dels delictes relatius a l'ordenació del territori i de prevaricació que Fiscalia i acusació particular atribueixen a la regidora socialista. "En els dos casos, s'exigeix que l'actuació dels funcionaris o autoritats siguin a més d'injustes, conscients d'aquesta injustícia", considera el tribunal, que creu que "l'existència o no d'aquest element subjectiu ha d'establir-se en sentència i no en un acte" i, per això, envia el cas a judici. La sala creu "pertinent" enviar Escarp a judici per aclarir "si hi va haver intencionalitat d'infringir l'ordenament jurídic mitjançant l'emissió d'informes o l'adopció de resolucions injustes", atès que en el cas recorregut no es pot afirmar "amb rotunditat".

La llicència que va permetre la construcció provisional del parc de Bombers es basa en un conveni que van subscriure el 2006 l'Hospital Clínic, l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. La regidora Assumpta Escarp va dictar el 31 de juliol de 2009 una resolució que concedia a l'Hospital Clínic la llicència d'obres corresponent a la construcció d'un parc de bombers al Parc Joan Mir. Les obres de les instal·lacions provisionals dels bombers es van iniciar el 4 novembre de 2009 i, quan ja estaven iniciades, es va afegir una "addenda" al conveni que establia una redistribució a títol parcel·latori de les propietats que l'Ajuntament de Barcelona i l'Hospital Clínic tenien, respectivament, el el carrer Consell de Cent -on està el Parc Miró- i el carrer Provença.

En la seva declaració com imputada davant del jutge, Escarp va defensar la legalitat de la llicència de construcció, que va assegurar venia avalada pels informes favorables de tres tècnics municipals, i va insistir en la provisionalitat de la instal·lació aixecada en el Parc Miró, de 2.500 metres quadrats. Arran de la declaració de Escarp, van ser imputats els tres tècnics municipals que van signar els informes, Rosa T., Maria Rosa V. i Antoni M.

stats