L'Audiència de Barcelona reobre la causa contra els Mossos i la Guàrdia Urbana per les càrregues de plaça Catalunya
El jutge haurà d'esclarir ara per què va desestimar la resta de proves que van sol·licitar els querellants
BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha reobert la causa contra els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana per les càrregues contra els 'indignats' a la plaça Catalunya el 27 de maig del 2011 i obliga el jutge Josep Maria Miquel Porres, que va arxivar la causa, a esclarir per què va desestimar les darreres proves i peticions dels querellants per interrogar nous testimonis. Entre els imputats en aquesta causa hi ha, entre d'altres, el director de la Policia, Manel Prat, i l'exregidora de Seguretat Assumpta Escarp.
Segons la interlocutòria dictada llavors, l'actuació policial va ser "raonablement proporcionada" i no hi va haver "mostres d'extralimitació". L'Audiència de Barcelona ha estimat el recurs presentat pels querellants contra les càrregues policials dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Urbana a la plaça Catalunya el 27 de maig del 2011 i ha reobert aquest divendres la causa arxivada l'1 de març del 2012 pel jutge Josep Maria Miquel Porres.
El magistrat haurà d'esclarir ara per què no va atendre les peticions dels querellants que sol·licitaven que es tinguessin en compte noves proves i se citessin a declarar nous testimonis, entre els quals hi ha el sotsdirector de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) de Barcelona.
Fonts d'Interior han remarcat que interpreten que el gest de l'Audiència es deu tan sols a un defecte de forma que ha obligat a reobrir la causa per detallar algunes de les decisions preses pel jutge Porres. Els advocats que representen els querellants, en canvi, entenen que la causa torna ara al punt d'inici i es reprèn el procés d'instrucció.
En una interlocutòria de 12 pàgines, emesa fa vuit mesos, s'explicava que la concentració d''indignats' a la plaça Catalunya no es podia considerar una reunió, perquè no complia els requisits de concertació prèvia, temporalitat, identificació dels promotors i comunicació prèvia per escrit. De fet, aquesta mena "d'apropiació", va dir el jutge, no és un fenomen il·legal, sinó "una de les expressions més nítidament democràtiques" i que "comptava amb la simpatia i complicitat de molts ciutadans".
A més, com que l'actuació policial, segons ell, tenia per objectiu netejar la plaça d'objectes perillosos per la possible celebració blaugrana de l'endemà i no pas desallotjar l'espai, ja que els concentrats hi van poder tornar després, no es pot considerar que els Mossos vulneressin el dret constitucional de reunió. Segons Porres, l'ús "monopolitzat i indefinit d'un espai públic reduïa o dificultava les possibilitats d'ús de terceres persones, però no era susceptible de ser criminalitzat, sinó, en tot cas, de sotmetre'l a regulació administrativa".
Tampoc entenia que hi hagués cap delicte de detenció il·legal, perquè recordava que sí que es deixava sortir els concentrats de l'interior de la plaça, tot i que no se'ls tornava a deixar entrar.