El lapao es parla a la franja… entre la Xina i el Tibet

BarcelonaA Catalunya la notícia que, a partir d'aquest dijous, els habitants de la Franja de Ponent ja no parlen, oficialment, català, sinó LAPAO, ha provocat una barreja de consternació i ironia. Les bromes sobre la nova denominació fa dies que corren per les xarxes, però en realitat el lapao, abans que fos un invent del govern aragonès conservador, era ja un dialecte que es parla a l'altra banda del món, com mostra el resum de llengües i dialectes de l'observatori Linguasphere: el lapao apareix en el segon apartat de la pàgina 6 del document, com a dialecte del naxi. I, paradoxalment, els seus parlants també viuen en una franja, en aquest cas la que uneix la província xinesa de Yunnan amb el Tibet.

El naxi és una llengua que parlen uns 300.000 habitants (de l'ètnia del mateix nom) ubicats a la franja del sudoest de la Xina, a tocar del Tibet i als peus de l'Himàlaia. Es reparteixen entre les províncies de Sichuan i Yunnan, sempre a tocar del Tibet. De fet, els naxi procedeixen del nord de la Xina, i es van anar desplaçant cap al sud del país passant sempre per zones habitades per tibetans. Estan acostumats, doncs, a viure en un territori de frontera, per molt que oficialment la Xina no reconegui el Tibet com a nació sinó com un simple territori autònom.

El pelegrinatge del poble naxi per terres tibetanes ha fet que el seu idioma tingui els seus orígens en la família de llengües que es parlen al Tibet i a Burma. És un idioma molt fraccionat, fins al punt que alguns dels parlants dels seus diferents dialectes no s'entenen entre ells. El dialecte amb més parlants és el Lijiang, seguit del lapao, un idioma que fins aquest dijous només parlaven milers de ciutadans xinesos a Yunnan i Sichuan i, que, gràcies al PP i al PAR, des d'aquest dijous també parlen milers d'aragonesos. Dos idiomes, dues franges, tot i que, això sí, amb orígens ben diversos: ètnic i històric en un cas, polític en l'altre.