THE NEW YORK TIMESAfinals del setembre del 2012, mentre els treballadors arreglaven les parets de la nova oficina, uns quants companys amb xandall que s'acabaven de conèixer treballaven plegats per complir el calendari. Editors de vídeo, becaris de programació de codi i altres membres d'edX -graduats universitaris i postdocs versats en educació online - convertien lliçons gravades en vídeo en MOOCs ( massive open online courses o cursos massius oberts online ). Una filera de post-it recordava les dates en què els cursos sortirien a la llum.
La pintura encara no s'havia ni assecat la tardor passada quan edX, l' start-up sense afany de lucre creada per Harvard i el Massachusetts Institute of Technology (MIT), ja tenia 370.000 estudiants en el seu primer curs oficial. Però això no és res, Coursera, fundada tot just el gener del 2012, n'havia assolit 1,7 milions al novembre -un creixement "més ràpid que Facebook", com es vantava Andrew Ng, en excedència de Standford per gestionar el seu proveïdor de cursos MOOC amb afany de lucre.
"Ens va agafar a tots per sorpresa", diu David Stavens, que va formar la companyia Udacity amb Sebastian Thrun i Michael Sokolsky després que més de 150.000 persones s'inscrivissin al curs del doctor Thrun Introducció a la intel·ligència artificial la tardor del 2011, encetant la revolució que ha deixat l'educació superior sense alè. "Fa un any érem tres paios a la sala d'estar del Sebastian i ara tenim 40 treballadors a temps complet", se sorprèn.
"M'agrada definir el 2012 com l'any de la interrupció", diu Anant Agarwal, president d'edX. Els MOOC van aparèixer fa uns anys com a esdeveniments d'aprenentatge tècnic col·laboratiu, però el 2012 va ser quan tothom s'hi va apuntar. Les universitats d'elit dels Estats Units es van anar associant amb Coursera a un ritme trepidant. Ara Coursera ofereix cursos de 33 dels centres més rellevants de l'educació superior, incloent-hi Princeton, Brown, Colúmbia i Duke. A més, al setembre, Google va difondre una eina de construcció de MOOCs i Standford va publicar Class2Go amb dos cursos.
Què és un MOOC?
Els cursos online tradicionals cobren una matrícula, comporten uns crèdits universitaris i limiten la inscripció a unes poques dotzenes de persones per assegurar la interacció amb els instructors. Els MOOC, en canvi, habitualment són gratuïts, sense crèdits i massius. Com que qualsevol persona amb una connexió a internet s'hi pot inscriure, és impossible que la universitat respongui als alumnes individualment. Així doncs, el disseny del curs -la manera com el material es presenta i la interactivitat- té moltíssima importància. Com també els mateixos estudiants. Els companys de curs poden donar-se suport els uns als altres en grups d'estudi organitzats a les seves ciutats, en fòrums online o, la part espinosa, per avaluar-se la feina.
L'evolució dels MOOC barreja educació, entreteniment (estil videojoc) i xarxa social. A diferència del seu antecedent dels open course ware -habitualment materials escrits o gravacions de lliçons que et fan sentir com si estiguessis espiant una classe des de la part de darrere de la sala-, els MOOC són cursos complets dissenyats pensant en l'estudiant. Gràcies a l'arxiu gratuït de Khan Academy de vídeos curts instructius, els creadors dels MOOC tenen clars els beneficis de la brevetat: la durada típica és de 8 a 12 minuts. Llavors -aquí hi ha la clau- els vídeos paren un o dos cops per fer una pregunta i assegurar-se que estiguis entenent el material. El feedback és electrònic. Assistents de docència poden moderar taules de discussió. I es poden encarregar treballs i exàmens finals.
Els MOOC presenten reptes. ¿Es pot ampliar tant l'aprenentatge? L'avaluació és imperfecta, especialment per a temes que no són tècnics. Les trampes dels alumnes són una realitat. "Trobem grups de 20 persones d'un curs que ens envien deures idèntics", explica David Patterson -un professor de la Universitat de Califòrnia Berkeley que imparteix enginyeria de software-, incrèdul davant d'una còpia tan escandalosa. Udacity i edX ofereixen ara exàmens supervisats.
Educació als llocs més remots
Alguns estudiants també estan mal preparats pel nivell d'exigència de les universitats. I pocs s'hi mantenen tot el curs. "Inscriure't a una classe és un procés molt fàcil", diu el doctor Andrew Ng. Pot ser que només comporti cinc minuts, comptant que en calguin dos per inventar-se un nom d'usuari amb estil. Només 46.000 persones van fer un intent de respondre al primer treball encarregat en el curs del doctor Ng. Al final, explica, 13.000 van completar el curs i es van endur el certificat -del professor, no de Stanford.
L'esperança és que els cursos gratuïts com aquests puguin portar la millor educació del món als racons més remots del planeta, ajudar la gent en les seves carreres i estendre xarxes personals i intel·lectuals. Tres quartes parts dels que van cursar El software com a servei , del doctor Patterson, a principis del 2012 a Coursera (ara està a edX) eren de fora dels EUA. En canvi, passava el contrari en un curs sobre circuits i electrònica del doctor Agarwal. Però tots dos cursos van atreure estudiants d'alt nivell educatiu: en tots dos casos el 70% tenien algun títol universitari.