L’anella, la grapadora i el tortell

BarcelonaBalmes, passeig de Gràcia, la plaça Tetuan, les Glòries. El camí per arribar a l’edifici RBA és ple de carrers aixecats per les obres. És complicat arribar-hi puntual. Vaig a un acte amb l’alcalde actual i tres exalcaldes i on el protagonista serà un arquitecte que de Barcelona en sap bastant. Hi ha bastants números que les obres de la ciutat siguin un dels temes de conversa. Oriol Bohigas presenta Refer la memòria, un llibre que agrupa els tres dietaris que ha publicat al llarg dels anys. Són les seves memòries completes, vaja.

Aviat descobreixo que, a més de la presentació del llibre, l’acte té una doble cara amb mirada suspicaç. Hi assisteixen un grapat de destacats rostres socialistes que, alhora que honoraran la feina d’un insigne col·lega, s’esbargiran del recent dol a la casa gran de Nicaragua. Jaume Collboni i Rocío Martínez-Sampere -que dialoguen en castellà, per cert- es juguen un sopar però no esbrino per què. Parlen amb Joaquim Nadal, convençut que “la gent no ho vol”. Tampoc sé exactament què. Però la música sona afinada. La reportera de TV3 també detecta, com jo, el rondo que formen: “Aquí hi ha teca”, els diu. “No, aquí hi ha bon humor”, respon Collboni. A la primera fila seu Pasqual Maragall. Tothom el saluda afectuosament: Xavier Rubert de Ventós, Isidre Molas, Narcís Serra, Jordi Hereu, Xavier Trias... Per les cares veig clarament que tots se n’aprofitaran a la mínima que es descuidi. És l’esport de moda, oi? També hi ha Ferran Mascarell. Ah, i el seu deixeble més avantatjat, Albert Batlle, nou director dels Mossos. El mateix canvi de color.

Comença l’acte amb quasi mitja hora de retard, per culpa del trànsit, ens diuen. Vaja, ja ha sortit el tema. Mònica Terribas, la conductora de la xerrada, destaca que Bohigas sempre diu el que pensa. I sí. “És una mica pedant, això de les memòries”, etziba d’entrada l’arquitecte. “Les ciutats no les fa la gent sinó els alcaldes”, continua. Caram, zero correcció política. Serra rememora els primers anys de Bohigas treballant per a l’Ajuntament i recorda que, quan ell era alcalde, va acordar amb Samaranch -llavors ambaixador a Moscou- que se n’aniria a presidir el COI i donaria els Jocs a Barcelona. Ho diu mig bromejant però queda dit. Hereu parla del famós edifici grapadora de Bohigas a les Glòries, que van concebre com a complement perfecte per a l’anella: “Llavors arriba el Trias i tira l’anella a terra”. L’al·ludit es defensa: “No l’hem tirat per molestar sinó per explicar que el futur de les ciutats no és un tortell”. Veig una gota de suor caient pel front d’Hereu. “A veure quant triga a sortir el referèndum de la Diagonal”, deu pensar.

Terribas treu el tema dels aparells dels partits i Bohigas recorda que va plegar de regidor de Cultura perquè els pressupostos es decidien a Nicaragua. Gran dia per mencionar l’assumpte, sens dubte. “I tant que els partits intervenen, però jo tinc la sort que no faig cas ni al meu”, rebla Trias. Serra destaca els anys d’alcalde com els més feliços de la seva carrera política. I mira que n’hi ha, d’anys on triar, eh? Hereu recomana molt el llibre tot i afirmar, amb el seu català depuradíssim, que és un “ tostón ”, per llarg. Deu voler dir que és un totxo. Esclar que això potser resultaria redundant, tenint un insigne arquitecte a la sala. Val més parlar d’obres, anelles, grapadores i tortells. On vas a parar!