“És lamentable i penós”: entitats i afectats esclaten pel “col·lapse” de l’oficina d’estrangeria de Girona

GironaLa Lorena fa set anys que intenta regularitzar els papers de la seva mare. Ella va arribar fa setze anys de Colòmbia i certifica que, ens els últims temps, tramitar la documentació per obtenir el NIE s’ha convertit gairebé en una quimera. “Sempre hi posen moltes traves i demanen molts documents que no són necessaris. Abans no havies de fer tants procediments, tots tenim dret a tenir una vida tranquil·la”, reivindica la noia, que fa una llista dels greuges que pateixen els membres de la seva família que no tenen papers. “La meva mare no pot obtenir el carnet de conduir, ni estudiar ni treballar ni llogar un pis. La meva germana, que té dos fills menors, ha hagut de renunciar a les excursions escolars perquè no tenen documentació. No hi ha dret que els menors també hagin de patir d’aquesta manera. És lamentable i penós”.

És una dels milers de perjudicats per la falta de personal que hi ha a l’oficina d’estrangeria de Girona. Un problema que fa anys que s’arrossega i que, amb la pandèmia, s'ha agreujat encara més. La situació ha arribat fins al límit que diverses entitats i tècnics han convocat una manifestació aquest divendres al matí per denunciar “el col·lapse” de l’oficina i reclamar més personal. 

“A nosaltres ens arriben totes les dificultats que tenen per accedir al seu expedient o per fer tràmits, perquè és pràcticament impossible fer-ho presencialment. I molts acaben pagant advocats i gestors amb preus desorbitats, de fins a 500 o 600 euros, per fer un tràmit que, per llei, es pot fer en persona”, ha denunciat la tècnica de ciutadania de Lloret de Mar, Verònica Rincón. Ha fet aquestes declaracions en nom de les entitats que han convocat la protesta, que ha sumat més de 140 persones davant l'oficina d’estrangeria de Girona i que ha tallat durant una hora la via Jaume I.

Més dificultats per trobar feina

Els manifestants han recordat que no tenir papers en regla perjudica les persones immigrades en tots els àmbits, però principalment en les oportunitats laborals. “Ens trobem molts casos de persones que volen renovar els papers per poder continuar treballant però, com que tarden tant, perden la feina perquè l’empresa no pot esperar un any ni arriscar-se a tenir treballadors sense papers”, ha posat d’exemple l'Emmanuel, que presideix una associació ghanesa. Els educadors dels espais joves Güell i Santa Eugènia, Clara i Lamin, també han detallat els problemes que es troben molts nois per culpa del col·lapse de l’oficina d’estrangeria. “Són joves que arriben amb moltes ganes de treballar, volen fer cursos, apuntar-se al SOC, però sense NIE no poden fer res. Tenen molta il·lusió però s’acaben desmotivant perquè si no tens NIE no pots fer cap d’aquestes coses”. 

Per tot això, les entitats i els tècnics han reclamat que s’ampliï l’atenció presencial i que es reforci la plantilla de treballadors. A Girona hi ha 21 funcionaris per atendre uns 160.000 estrangers, “i en altres províncies com Almeria hi ha 69 funcionaris per a 155.000 estrangers”. Precisament, per agrair la tasca dels empleats de l’oficina gironina, els manifestants els han lliurat un ram amb 21 clavells, després de cridar diverses proclames contra la llei d’estrangeria i a favor dels drets de les persones immigrades.