L’Ajuntament vol prioritat per comprar pisos a la Rambla

BarcelonaEmpoderar els veïns. És el repte que persegueix el projecte guanyador del concurs d’idees per remodelar la Rambla encapçalat per l’exregidora de Ciutat Vella i arquitecta Itziar González. El primer escull que ha de superar el projecte, però, és incrementar el nombre de veïns que viuen en aquesta artèria tan sotmesa als interessos turístics. Segons l’últim recompte, el nombre de residents és de 1.033 (518 habitatges, el 62% dels quals, de lloguer).

El projecte de transformació que ha pogut consultar aquest diari insta a declarar la Rambla àrea de conservació i rehabilitació, com ja es va fer, per exemple, als carrers d’en Robador i Sant Ramon, al Raval. Aquesta consideració atorga a l’Ajuntament el dret de tanteig i retracte i tenir, d’aquesta manera, prioritat sobre qualsevol transacció immobiliària. L’objectiu: aconseguir pisos per destinar-los a lloguer social i -cosa més difícil- baixos on hi hagi activitat que no només s’enfoqui, com passa ara, a atreure turistes.

“La Rambla no és un carrer més”, assenyala el document a l’hora de justificar l’aplicació d’aquest tipus de mesures. I, de fet, en una entrevista a l’ARA, Itziar González ja detallava que un dels plats forts del projecte de transformació era el pla per alliberar habitatge a la Rambla. De moment, el que s’ha elegit és que sigui el seu equip, KM-Zero, qui el tiri endavant. El document posa èmfasi en la necessitat d’implicar el veïnat en l’elaboració del projecte de transformació i en el seu seguiment, i deixa clar que tot és un punt de partida. La tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, elogia aquesta metodologia de treball com a punt fort del projecte guanyador.

El document proposa crear una entitat de dret públic que, per un termini de temps acotat, tingui facultats per a la gestió d’aspectes com la seguretat, la mobilitat o les inspeccions en aquesta artèria. Aquest ens estaria sotmès al control polític del districte de Ciutat Vella.

El fet de declarar la Rambla àrea de conservació i rehabilitació permetria, com recull el projecte, l’expropiació forçosa d’immobles si els seus propietaris incompleixen el deure de conservació i rehabilitació i provoquen, per tant, un risc per a la seguretat de les persones.

Programació cultural pròpia

La proposta guanyadora, que actualment està en exposició pública, també remarca la necessitat de donar als veïns més capacitat d’influir en el que es viu a la Rambla. Una capacitat que, com recull el text, avui és inferior a la que tenen elsturoperadors. Vista aquesta realitat, el projecte també es marca el repte de “recuperar l’ús cívic” de l’espai durant la nit per trencar amb l’actual imatge de monocultiu d’oci enfocat al consum d’alcohol.

Una de les propostes és impulsar-hi un espai amb programació cultural pròpia. Seria un equipament permanent de cultura i debat amb programació coproduïda pels diferents agents de la ciutat que s’hi vulguin implicar. També es demana destinar un dels quioscos de la Rambla a visibilitzar la programació dels diferents equipaments de la ciutat.

A més, el projecte proposa, en aquesta artèria tan abocada al monocultiu turístic, promoure un centre de recerca sobre un tipus de turisme crític. Es proposa restar pes a les activitats enfocades al turisme i apostar per instal·lar elements que facilitin la vida veïnal, com ara àrees infantils o espais d’estada.

Sense autobusos

La proposta lamenta en la seva diagnosi que la Rambla té problemes de connectivitat amb la resta de la ciutat i que, de fet, és un espai que ha perdut el seu propi sentit. Una de les propostes que es fan, en aquesta línia, és millorar l’enllaç amb la zona del port -amb una àrea verda que inverteixi “l’actual dinàmica de degradació”-, que recupera la idea de rambla de mar que González ja va posar sobre la taula de l’Ajuntament quan era regidora.

Per millorar la mobilitat, el projecte arriba a proposar que deixin de circular per la Rambla les línies d’autobús que acull actualment i que el transport públic per arribar-hi sigui el metro. El text també proposa convertir la Rambla en un smart street, en el qual una xarxa de sensors captin dades sobre el trànsit, la gestió de residus o la il·luminació per afavorir la presa de decisions.

En el projecte també s’apunta com a punt crític la “deshistorització” d’aquest espai i, per això, es proposa obrir un centre de documentació que elabori la història desconeguda dels edificis com a “testimonis silenciosos” de la història de la ciutat.