L’Ajuntament nega maltractaments als joves detinguts el 4-F

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona nega rotundament que hi hagués maltractaments als detinguts del 4-F. Així ho va assegurar ahir el primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn, que, acompanyat del director dels serveis jurídics de l’Ajuntament, Alfred Lacasa, i el gerent de seguretat, Joan Delort, va presentar les conclusions de l’informe fet pel consistori sobre els fets del 4-F arran de l’emissió del documental Ciutat morta. La tesi de l’Ajuntament, que es remet a les sentències judicials i dóna per tancat l’assumpte, és contrària a la del síndic de greuges, Rafael Ribó, que sí que hi va veure indicis de possibles tortures i falta de transparència de les administracions.

Tot i assegurar que del sumari analitzat no es desprenen elements que posin en dubte l’actuació municipal, Forn va reconèixer ahir “petites” irregularitats i va anunciar diversos “compromisos de millora”. “Els fets són ferms, jutjats amb sentència ferma en doble instància”, va recordar Lacasa, que va afegir que “el poder judicial controla l’administració i l’administració no revisa el poder judicial”. Lacasa va insistir que la via per revisar les sentències és que els perjudicats ho demanin. Els jutges van condemnar diversos joves per haver deixat en estat vegetatiu un agent de la Guàrdia Urbana i van arxivar les denúncies de maltractaments. El consistori va recordar que ells van presentar un escrit a la Fiscalia per reobrir el cas però el ministeri públic no hi va veure elements nous.

Segons el relat dels fets detallat ahir per Delort, un cop detinguts els joves van ser traslladats primer a l’Hospital del Mar, on es va fer un informe, i se’ls va derivar a l’Hospital de Sant Pau, on no van ser admesos per problemes amb la màquina dels raigs X. Finalment van ser traslladats a l’Hospital de l’Esperança, on Rodrigo Lanza va ser tractat d’un trau al cap. Els joves van encadenar les visites als hospitals sense tornar a comissaria, segons el consistori, que no sap explicar, però, per què en el primer hospital no es va fer constar el trau al cap de Lanza.

Forn va reconèixer ahir algunes irregularitats com la “no-localització” del llibre de registre de detinguts del 2006. Tot i que es van afanyar a assegurar que les dades que conté “no són rellevants per a la investigació i es poden aconseguir per altres mitjans”, un dels compromisos del consistori passa per continuar investigant aquesta desaparició i vetllar per la correcta aplicació de les normes municipals de conservació documental, que el 2006 no era clara. Tant Forn com Lacasa també van voler deixar clar que l’Ajuntament no va participar “ni de manera activa ni passiva” en l’obtenció de la baixa per part dels dos agents de la Guàrdia Urbana que van participar en els fets del 4-F i que posteriorment van ser condemnats per un altre cas de maltractaments i són a la presó. Van assegurar que, en cas que s’anul·lés la baixa, se’ls aplicaria la inhabilitació absoluta per exercir com a agents.

Càmeres als cotxes

Entre els compromisos de millora, Joaquim Forn va explicar ahir que s’implementaran mesures a mitjà termini com instal·lar càmeres als cotxes policials per al trasllat dels detinguts que permetin reforçar el caràcter de prova en les actuacions policials. A més, es milloraran els mecanismes de control, potenciant la unitat de règim intern, que en casos greus passarà a dependre de l’àrea de gerència, i es constituirà un comitè d’ètica.

Aprovat el codi ètic dels Mossos

La Generalitat va aprovar ahir el nou codi d’ètica de la Policia de Catalunya, que estableix uns “mínims principis ètics, valors i competències” que han de seguir tant els Mossos d’Esquadra com les policies locals. L’ha proposat el comitè d’ètica i insta els agents a actuar amb integritat, proporcionalitat i neutralitat. També expressa que només s’utilitzi la força en cas necessari i que, quan s’hagi d’aplicar, es faci amb els instruments menys lesius. El codi, molt més genèric que l’anterior, no inclou cap part sancionadora. A més, els policies també han de prestar atenció especial al tracte dispensat a les persones més vulnerables. L’anterior codi va ser derogat per Felip Puig, ja que va generar un ampli rebuig entre els sindicats i no va comptar amb el consell policial.