L'Ajuntament i la Generalitat fan un front comú per abordar la crisi de refugiats

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat han escenificat avui un gest d'unitat en l'acollida dels refugiats. Així ho han fet saber en un manifest publicat després de la reunió que ha tingut lloc al Palau de Pedralbes del Comitè encarregat d'abordar la qüestió, en el qual també participen les diputacions, l'associació de municipis i les principals entitats socials. El text subratlla "l’obligació ètica, moral i legal d’atendre, socórrer i acollir les persones refugiades respectant els drets fonamentals de l’asil i de la protecció internacional recollits en les convencions internacionals".

Llegiu la declaració del Comitè per a l'acollida de les persones refugiadesAixí, mentre transcorria la reunió, i en declaracions als mitjans, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha fet saber que Catalunya ja està preparada per acollir "1.800 persones en aquests moments, i 4.500 en els propers temps". Les primeres ja tenen disponibles places gestionades per la mateixa Generalitat que inclouen albergs, pisos fora del mercat i fins i tot habitacions cedides per hotels. Bassa ha aclarit que ja hi ha 30 persones en primera acollida en un bloc a Salt, i ha afegit que les places disponibles es multiplicaran a partir de les que puguin oferir els municipis, però encara no es poden concretar.

Bassa ha explicat que, a partir de l'Estatut, Catalunya demanarà a l'Estat poder aplicar una política d'acollida, i la cessió de la gestió de la crisi dels refugiats, de manera que ho pugui fer directament amb les institucions europees. Per això ha dit que en el comitè hi havia representades també les conselleries d'Interior, Ensenyament i Habitatge perquè el Govern pretén abordar-ho com una crisi a llarg termini que inclogui també la integració de les persones refugiades.

En aquest sentit, s'ha expressat uns minuts abans l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha afirmat que la integració d'aquestes persones és el "gran repte", ja que "estan venint agradi o no als estats". Així, ha apostat per tirar pel dret mentre continuï la inacció del govern central, que, segons ella, no és només política, sinó també jurídica, "incomplint sistemàticament" compromisos ja signats. Per això ha dit que estudiaran si aquest incompliment "és reclamable en alguna instància" i té previst elevar-ne les queixes a nivell europeu. Aquest mateix dimarts, de fet, Colau viatjarà a Brussel·les citada per la Comissió Europea juntament amb ciutats com Amsterdam, per reunir-se amb el comissari d'Immigració i determinar quin ha de ser el paper de les ciutats.

En dades, Colau ha dit que les sol·licituds d'asil s'estan triplicant. L'alcaldessa ha assegurat que el 2015 ho van fer més de 1.300 persones, mentre que només en els primers tres mesos del 2016 ja ho han fet 600, i ha assegurat que l'ajuntament les està atenent "més enllà de si l'estat espanyol les reconeix com a sol·licitants oficials d'asil o no".

Per part seva, el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, ha assegurat que, mentrestant, la Generalitat està oferint ajuda fora de les seves fronteres, en els països en trànsit i en els països veïns a Síria, perquè segons ha dit, l'objectiu últim de la majoria de refugiats és tornar a casa.