L'Ajuntament de Barcelona destinarà 25 milions a retornar el Parc Güell als barcelonins

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona agilitzarà l'entrada gratuïta al Parc Güell per als socis de Gaudir Més. Actualment, al marge de l'entrada de pagament per a turistes, els ciutadans poden entrar sense pagar al parc, però primer han d'anar a una oficina d'atenció ciutadana, activar una empremta digital, esperar-se una setmana i després fer cua a la taquilla per comprovar la disponibilitat de places lliures cada cop que es vol visitar el monument. Aquests tràmits eviten que els turistes utilitzin aquesta via. El govern municipal ha reconegut que tots aquests passos han dificultat l'accés dels veïns i generen una imatge de tancament. És per això que durant el 2018 s'implantarà un sistema d'accés amb lectors QR a les portes del parc de forma que els membres de Gaudir Més ja no hagin de fer cua i puguin entrar directament per qualsevol entrada només amb la seva empremta. Aquesta és una de les 179 actuacions que planteja el govern d'Ada Colau per incrementar l'ús social i veïnal del Parc Güell, amb una inversió de gairebé 25 milions fins al 2022.

Ara mateix hi ha tres maneres d'entrar al Parc Güell. Els veïns dels barris limítrofs hi poden accedir amb un carnet de forma directa i gratuïta. La segona via és apuntar-se a Gaudir Més, que implica una sèrie de tràmits i que està pensada per als ciutadans de Barcelona, tot i que en poden fer ús els estrangers. La tercera manera és pagant una entrada de 8 euros.

El govern municipal actua sobre la segona forma d'entrar perquè siguin més els barcelonins que gaudeixin del parc, ja que el límit de 100 persones per hora provinents de Gaudir Més mai s'omple. Això demostra, en paraules del regidor de Gràcia, Eloi Badia, que hi ha la percepció que el parc està "tancat". De moment, però, no es limita l'entrada de turistes.

Aquesta és una de les mesures que l'executiu inclou en el pla estratègic del Parc Güell que s'ha presentat aquest dimarts i que té per objectiu incrementar l'ús social i veïnal d'aquest espai, reduir la massificació i millorar la mobilitat de l'entorn.

El parc ocupa unes 19 hectàrees, 12 de zona regulada i 1,7 que corresponen a la part monumental. Cada any rep 9 milions de visitants, però el percentatge de veïns de la ciutat que l'utilitzen és molt baix. Això denota, en paraules de la tinent d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, dos problemes que estan interrelacionats: "El parc està molt massificat i els veïns s'han sentit expulsats i no se senten convidats a utilitzar-lo".

Al seu parer, cal definir estratègies perquè la presència d'aquest monument sigui "digerible" per a l'entorn. Les mesures de pagament que va implementar l'anterior govern tenen "alguns elements útils", però cal reformular alguns aspectes, va dir. "Necessitem un parc equilibrat i que hi hagi cada cop més veïns i l'afluència turística pugui anar-se diluint en altres parts de la ciutat", va resumir.

Per canviar aquest escenari, el govern municipal destinarà gairebé 25 milions fins al 2022, amb una injecció forta de més de 9 milions durant el 2018. Ha dissenyat de moment gairebé unes 180 mesures, que ara enriquirà amb la participació de veïns i els agents implicats.

El primer bloc de mesures té com a objectiu reduir la massificació. Primer de tot s'instal·laran sensors a les entrades i a la bateria antiaèria per comptabilitzar degudament els visitants. A partir d'aquí, el govern proposa fer avisos al metro per evitar l'accés quan hi hagi un nombre excessiu de visitants, destinar-hi més personal d'atenció al públic i reduir la publicitat. Aquest últim punt es refereix tant a l'acció de l'Ajuntament com a la dels operadors turístics, amb qui es pretén dialogar perquè no s'utilitzi aquesta icona com a reclam.

De cara a fomentar els usos comunitaris, s'impulsaran noves activitats de lleure i usos per als veïns i es milloraran els espais i els itineraris d'accés. El govern també planteja crear un centre de divulgació i informació del parc.

Així mateix es preveuen accions per millorar-ne els límits, protegir el comerç de proximitat i tenir especial atenció als pisos turístics i al sector immobiliari en general per evitar fenòmens de gentrificació.

En matèria de mobilitat, les principals mesures passen per incrementar la freqüència de pas del bus 92, reordenar l'entrada de la carretera del Carmel, fer millores en voreres i senyalització i estudiar una possible llançadora per a turistes, per tal que no sobrecarreguin les línies d'autobús urbanes.

L'executiu també pretén instaurar un model de governança nou. Per fer-ho, es planteja la creació d'un ens gestor que agrupi tots els agents implicats i que tingui personalitat jurídica pròpia. Podria acabar convertint-se en una fundació, per exemple.