L'Ajuntament es persona com a acusació particular en el cas de l'incendi de l'Ateneu de Sarrià

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona s'ha personat com a acusació particular en el cas de l'atac que va patir, la matinada del 28 al 29 de març, l'Ateneu Popular de Sarrià, que va ser incendiat. La caseta, al carrer Hort de la Vila, és de propietat municipal des del mandat passat i la principal hipòtesi amb què es treballa és que el foc va ser provocat per grups d'extrema dreta. Avui el regidor del districte, Jaume Asens, ha defensat que el seu equip es presenta com a acusació particular perquè el consistori és un "perjudicat directe" de l'incendi i per la "motivació feixista" de l'atac. L'espai va quedar en "ruïna tècnica" i representa una amenaça per a la seguretat. Ara mateix, segons l'informe encarregat pel consistori, seria més car rehabilitar-lo que tornar-lo a construir.

Pel que fa a l'atac, el regidor ha volgut remarcar la "gravetat" d'uns fets que, ha dit, van "passar una línia vermella" perquè podien haver afectat la vida de persones. Per això, ha considerat especialment greus les paraules del socialista Daniel Mòdol, que va ser regidor de Sarrià durant els mesos en què el PSC va estar al govern i que, en l'última comissió d'Urbanisme, va equiparar els autors de l'atac amb les persones que ocupaven l'espai. Mòdol va arribar a assegurar que estava "content" que l'ateneu s'hagués incendiat perquè així no hi entraria més gent, amb referència al mal estat de conservació de l'espai i al "risc" de fer-hi activitats.

El grup municipal de la CUP ha demanat la dimissió de Mòdol, i avui Asens, que ja va ser crític amb les paraules del regidor socialista a través de Twitter, ha demanat al PSC que trenqui el silenci i que rectifiqui públicament. Segons Asens, estem vivint "un moment d'increment de les creus gamades i els braços alçats" i no es poden "banalitzar" fets que generen tanta "alarma" com l'incendi. El regidor del districte ha considerat que les declaracions de Mòdol són una "gran frivolitat política" i li ha demanat una rectificació a ell mateix –que ja va matisar les seves paraules a través de Twitter– i al seu partit. La regidora de la CUP María José Lecha també ha participat en la roda de premsa per lamentar la "banalització del feixisme" i remarcar que a Barcelona, des de l'1-O, hi ha hagut "139 agressions de l'ultradreta" i 101 ferits. "Hem de ser molt seriosos des de les institucions", ha remarcat.

Risc de "col·lapse imminent"

L'Ajuntament ha fet un informe tècnic per determinar les afectacions de l'incendi a l'immoble i ha conclòs que està en "ruïna tècnica" i que hi ha un "risc imminent de col·lapse", cosa que obliga prendre mesures per evitar "el risc per als vianants de la zona". Sobre la taula hi ha dues opcions: enderrocar-lo i tornar-lo a construir o fer-hi una gran rehabilitació. El govern municipal ha convocat els grups de l'oposició, dimecres que ve, a una reunió sobre el futur de l'espai. Asseguren que, conjuntament amb les entitats, s'haurà de decidir si enderrocar o rehabilitar i quin ús es dona al nou espai. Asens ja ha avançat, però, que el seu equip és més partidari de començar de zero, cosa que no ha agradat als representants de l'Ateneu Popular presents a la roda de premsa, que defensen preservar la història de les casetes del carrer Hort de la Vila. El tinent d'alcalde, però, ha matisat que l'enderrocament podria ser parcial.

La caseta que acollia l'Ateneu, al número 29, estava ocupada per les entitats que gestionaven l'espai des de finals del 2015. Aquest espai, que havia acollit el taller de l’artista Joaquim Torres i García, havia acumulat anys d’inactivitat i va ser adquirit, durant el mandat anterior, pel consistori.